diaris d'un dominguero

Midi-Pyrénée: muntanya i excursions

2011-03-06T22:36:00.001+01:00

Estada del 26 de febrer al 6 de març de 2011.
Entrades relacionades: Midi Pyrenee: visita i pobles., Midi Pyrenee: allotjaments i restaurants.

La primera part de l'estada al Midi Pyrenee la vam fer a Gavarnie, un poble de muntanya que té poc encant, ja que és molt turístic, i era temporada baixa i hi havia moltes coses tancades. Però la seva situació és privilegiada, als peus d'un lloc tan fantàsic com és el circ de Gavarnie, i a una alçada d'uns 1.400 metres, per tant... una zona clau per veure muntanya. De fet, és el cor del Parc Natural dels Pirineus, un dels més bells parcs que hi ha. Aconsellable la pàgina web de Midi Pyrenee, molt completa i amb força part dedicada a la part de muntanya de la regió.

Circ de Gavarnie, al fons de tot

- Excursió cap al circ de Gavarnie. És una paret muntanyosa de gairebé 3.000 metres d'alçada que marca la frontera entre Aragó i França, concretament podríem dir que és la vessant francesa del Parc d'Ordesa. Sota una nevada espectacular, vam fer dues vegades el recorregut que marca la pista d'esquí de fons del poble, que surt del mateix centre, i va dibuixant esses per la vall que hi ha just a les portes del circ. No es podia avançar gaire endins del circ, ja que hi havia perill d'esllavissada, però igualment l'aproximació és suficient com per gaudir d'un espectacle sensacional de muntanya i neu. Hi ha tres circuits marcats, blau, vermell i negre, tot ben balissat amb els seus colors corresponents. El més llarg, el negre, es pot fer en dues hores i mitja o tres hores, amb calma i parant a fer fotos. Vam llogar raquetes de neu a una botiga del poble al carrer principal, 5 euros per tot el dia, molt econòmic. Queda pendent fer aquesta excursió fora de l'època de neu, ja que es pot arribar fins als peus mateixos del Circ, on hi ha un hotel, i fins i tot enfilar-se per alguna de les muntanyes del voltant. Un lloc que val molt la pena en qualsevol època de l'any.

detall de Gavarnie

- Pujada a Notre Damme de Nieges (Nostra Senyora de les Neus): En una horeta i mitja anar i tornar, es pot pujar a una estàtua que hi ha damunt d'una muntanyeta a l'entrada de Gavarnie que dona unes vistes precioses del poble i de les dues bandes de la vall. Nosaltres vam pujar-hi amb raquetes, i vam trobar una gran ventisca a dalt, però val molt la pena, és molt fàcil! El camí està indicat des del centre del poble. Només cal tenir present que quan es creua la carretera el camí segueix uns trenta metres més amunt, és l'únic punt de confusió.

La vall de Cauterets

- Cauterets: És una estació d'esquí situada a la vall i al poble amb el mateix nom, a una horeta o una mica menys de Gavarnie. Si es vol llogar equip d'esquí de fons o raquetes cal fer-ho al poble, a peu de pistes no hi ha lloguer. És més car que a Gavarnie. La zona, molt popular i plena de gent, permet fer una preciosa excursió a peu (raquetes) o amb esquí de fons remuntant el riu i travessant els diferents ponts que el creuen. El primer de tots, molt conegut, és el Pont d'Espagne, dit així perquè formava part d'un antic camí que duia a Espanya. Des del parking de Puntas (de pagament, o gratuit si es paga el forfait), ja es pot sortir a peu o amb esquí de fons per uns camins perfectament marcats (i amb força gent, tot s'ha de dir) que van enfilant suaument però constantment cap amunt, seguint el riu. Els paisatges nevats són únics, les vistes corprenents, i com amunt vas, menys gent hi ha, i vas respirant calma. No vam arribar fins al darrer pont, i en total vam estar caminant dues hores amb molta calma i moltes parades. Segurament tot el recorregut es pot fer en menys de tres hores anar i tornar si es va una mica a la idea. Queda pendent també anar-hi sense neu, ja que es poden fer més excursions, com la del llac del Gaube, molt apreciada per la gent de la zona.

Servidor al Col d'Aspin

- Ports de muntanya històrics: tota la zona està plagada de ports de muntanya coneguts pel Tour de França i que per tant, tenen el seu romanticisme. A part d'això, ofereixen un paisatges emocinants en la pujada i unes vistes meravelloses des de dalt. És una bona forma de conèixer la zona agafar el cotxe, prendre's una biodramina, i començar a fer ports de muntanya. Nosaltres vam fer el Portillón, el Peyresourd, l'Aspin, i vam passar a tocar de Val Louron, Luz Ardiden, Hautacam, Aspet... i Cauterets, com ja hem llegit abans. Ens queda pendent fer el mític Tourmalet, que estava tancat per la neu, i visitar el seu famós observatori Pic de Midi.

Midi-Pyrénée: pobles i visites

2011-03-06T21:58:00.002+01:00

Estada del 26 de febrer al 6 de març de 2011.
Entrades relacionades: Midi-Pyrénée: excursions i muntanya., Midi Pyrenée: allotjaments i restaurants.

Hi ha una gran quantitat de pobles i petites ciutats que es poden visitar pel seu encant històric, que en molts llocs es manté intocable i a més força ben cuidat de vegades. Nosaltres vam voltar per les regions de Gers, Tarn&Garonne, Lot, i Aveyron. És molt útil el mapa de la regió que es pot demanar a la web de turisme de Midi-Pyrenee (pàgina excel·lent), a qualsevol de les oficines de turisme que hi surten. Cal fixar-se en els Grandes Parajes, no te'n pots perdre cap... Els llocs que vam visitar nosaltres són els següents:
- Gavarnie, Cauterets: veure l'entrada Midi-Pyrénée: excusions i muntanya

Auch

- Lourdes: Santuari de les aparicions de la Verge. No té massa interès, i és hiper turístic. I això que hi vam anar en temporada baixa. Reservat només a la recerca d'espiritualitat. De totes maneres, per qui hi vagi, no perdre's la Basília de Pius X, que està soterrada i és molt moderna i espectacular.
- Auch: Poble on va néixer d'Artagnan, força ben conservat, amb un casc antic molt bonic. No perdre's les vistes des de l'altra banda del riu, la catedral (en especial, el Cor de fusta, tot i que cal pagar 2 euros per veure'l, és una meravella). El mapa turístic que donen a la oficina és molt bo per passejar i no perdre's res. El vam enganxar amb força obres de millora, però encara i així, molt bé. Molt aconsellable. Visita de mig dia.

Abadia de Flaran

- Abadia de Flaran: No ho teníem previst, ens ho van aconsellar a l'oficina de turisme. A una mitja horeta en cotxe d'Auch. 5 euros l'entrada, val molt la pena, molt ben conservada, un claustre preciós, una església preciosa, un jardí encantador, exposicions... molt aconsellable. Una parell d'hores de visita.
- Lavardens: Poble medieval a 15 minuts d'Auch amb un espectacular castell molt original, i un casc antic d'aquells amb el temps aturat. No vam poder visitar el castell, compte que tanca a les 17 h a l'hivern! Sense la visita al castell, mitja horeta per recorrer el poble.
- Vic- Fezensac: Breu aturada per veure la plaça central, i l'església, fortificada i peculiar.
- Nougaroulet, Mauvezin, Cologne, Beumont de Lomange, Cabrerets, Saint Martin de Vers: pobles amb una plaça porxada i carrers medievals encantadors, en especial les places amb els mercats de fusta, columnes, etc. Només passar-hi amb el cotxe i parar cinc minuts a les places ja val la pena.
- Sarrant: poble sorprenent absolutament encantador que manté l'antiga estructura circular medieval fortificada, amb totes les cases a l'estil gascó, i una església sorprenent per gran i ben feta. Parada de mitja horeta imprescindible... això si no t'hi quedes dues hores embobat a cada racó.
- Moissac: Abadia espectacular amb una església fantàstica, un claustre únic a Europa, i una portada esplèndida. Si sou amants de "pedra, castell i església", parada obligatòria. 5 euros l'entrada al claustre. La plaça i algun carrer central estan prou bé per passejar, fer un cafè o dinar. També és interessant baixar amb el cotxe fins a l'enclusa del Canal du Midi que passa per damunt del riu, és un lloc curiós. Entre una cosa i una altra, compteu un parell d'hores de visita.

Pont de Valence (Cahors)

- Cahors: Cal aturar-se a veure el pont de Valence, una joia de l'arquitectura civil i militar de l'època, un pont fortificat a l'estil de Besalú. A més, els voltants estan ben preparats per gaudir-ne de la vista. El casc antic, una mica decebedor, no massa ben conservat , i amb poc encant, tot i que es pot visitar una magnífica catedral amb un claustre preciós. Passejar pels barris que hi ha entre la catedral i el riu, més amunt, no val la pena. Posem-hi un parell d'hores de visita.

Rocamadour

- Saint Cirq Lapopie: Poble meravellós damunt d'una muntanyeta que conserva tot l'encant medieval de l'època. Una de les joies de la zona, sense dubte. Es pot arribar en cotxe, però una manera molt interessant d'arribar-hi és aparcant al parking del poble de Bouziès i seguir el GR36 (marques blanques i vermelles) per l'anomenat Chemin de Chalage (Camí de Sirga), que voreja el riu fins als peus del poble. Està ben indicat i és planer fins al darrer tram que s'enfila fins al poble. Es triga una horeta a peu a ritme tranquil. Hi ha un tram en què el camí està excavat en la roca de les impressionants parets de la zona. Molt aconsellable. A Saint Cirq, a més del passeig pel poble, les vistes de la vall són espectaculars. LA visita el poble es pot fer amb una horeta, si feu el camí a peu, una hora anar i una tornar. Total, 3 o 4 hores.
- Rocamadour: L'altra joia de la zona. Un santuari de peregrinació excavat a l'escarpada paret d'una muntanya. Un lloc increïble. A part d'això, el carrer principal, l'església, i el castell a dalt de tot són una meravella, i unes vistes magnífiques des de dalt. Cal pujar fins a l'Hospitalet en cotxe (un veïnat adjunt al poble damunt la muntanya) per tenir una vista aèria incomparable del lloc, i també des d'algun racó de la carretera que hi arriba. Cal comptar dues o tres hores de visita ben bones.
- Loubressac: Des de la carretera ja hi ha una vista de conte de fades sobre el poble. Després el passeig pels carrers ho confirma, un lloc encantador allunyat del pas del temps. Mitja horeta de visita... o dues hores si et quedes empanat als seus racons d'altres èpoques.

Loubressac

- Autoire: igual que l'anterior, la carretera ja dona un visió màgica del poble quan t'hi acostes. Aquest està tancat sota el "circ d'Autoire", un conjunt de riscos i precipicis on s'amaga el poble. No hi vam parar perquè era tard.
- Santa Fe de Conques: Un altra poble que sembla un decorat d'una pel·lícula. Cases antigues, entramats de fusta, carrers empedrats que es retorcen, pugen i baixen, antics palaus i mansions, una vista esplèndida de la vall... i a més, aquí cal afegir-hi l'església, una joia, amb una portada famosa pel seu timpà decorat amb el Judici Final, amb una visió molt personal de l'autor. Val la pena mirar-s'ho amb deteniment, i agafar el llibret explicatiu que hi ha dins l'església per entendre-ho. Per acabar d'adobar la visita, és aconsellable pujar amb cotxe al mirador de Bancarel, un lloc elevat privilegiat on es fas la idea de magnificència del petit Conques. Està a un o dos km del poble, a un trencant indicat a l'esquerra, pasant de llarg l'entrada i seguint direcció Rodez. Posa-hi una parell d'horetes de visita.
- Figeac: Poble més gran (estil Auch o Cahors) amb un cas històric fantàstic ple de palaus i carrers i carrerons amb arcs, cases antigues, mansions, places de mercat plenes de personalitat... una passada. Dues o tres hores per seguir la ruta marcada per les "claus de Figeac", amb la guía que et donen a la oficina. Una delícia.
- I per últim, un dels grans encants de la zona és el paisatge. Per tant, és molt aconsellable moure's per la zona per les petites carreteres comarcals que va de poble a poble deixant les autovies i les nacionals, per gaudir d'un interminable paisatge de prats, vinyes, petits turons verds, rius, riberes verdes, valls obertes... forma part de la visita a la regió el paisatge!

Masia Sansalvador (Oristà, Lluçanès, Osona)

2011-02-14T23:24:00.001+01:00

Estada de cap de setmana del 11 al 13 de febrer de 2011.
Arribar: Mataró-Granollers-Vic (C17)- C25 (eix transversal) direcció Manresa - Sortida 170. Al cap d'uns 3 km, un indicador a mà esquerra (Sansalvador) ens porta a una pista en bon estat i hi som de seguida. Total, 1 hora de viatge.
Preu: 650 € el cap de setmana (per unes 10-12 persones)
Web: www.masiasansalvador.com

Sansalvador és una masia molt antiga i plena d'història que amaga una barreja de rústica i modernitat més que encertada. Està formada per dues cases, cal Masover i la casa Vermella. Ens vam allotjar al Masover, una casa amb 5 habitacions dobles (algunes sobrades per un llit extra) i 4 lavabos, tot això al pis. A la planta baixa, per on s'entra, hi ha una amplia cuina amb taula gran, i a l'altr abanda, una sala d'estar amb amplis sofàs, gran tele, etc. De fet, tot i que no és un únic espai, cuina i sala d'estar estan prou oberts com per poder dir que gairebé son un de sol.
A l'exterior, una barbacoa en mig d'un bonic jardí de gespa perfectament cuidada, molt aconsellable per jugar-hi amb criatures o jeure al sol. També hi ha una taula de ping pong. Més amunt, una piscina, i a tocar, el complexe històric de Sansalvador, inclosa la església romànica que té la família. Les vistes són precioses cap a la Plana de Vic, Montserrat, montseny...
Tot està escrupolosament net i endreçat, i la casa posa tovalloles, material de neteja, etc. No hi falta de res. S'hi està molt bé, és molt acollidora. Cuina ben equipada, amb rentaplats, nevera gran, molts estris i catxarros.. Les habitacions són espectaculars, totes amb teles noves i una decoració impressionant.
No hi veig inconvenients. Està molt ben situada, a una horeta de Mataró, i a pocs minuts de Vic.

Molt aconsellable per anar-hi amb família, amics, criatures... de fet, pel que calgui. I a l'estiu, amb la piscina, ha de ser fantàstica.

Port de la Selva - Cap de Creus - Cadaqués.

2010-12-08T11:11:00.001+01:00

Feta el Pont de la Puríssima 2010

Des del camí vell de Cadaqués, amb el Far al fooooons.

Descripció: ruta no circular, llarga però sense grans desnivells, tot i que és una mica trencacames per combinar pujades i baixades, algunes intenses. És una ruta molt distreta, ja que combina paratges boscosos, vistes a la meravellosa costa del Cap de Creus i les seves cales, camps de vinyes i d'olivera, ruines d'antics masos i ermites milenàries... tot un regal pels excursionistes. A més, és una ruta solitària fora de la època punta d'estiu, i es nota perquè alguna part del camí està poc trepitjada... un plaer també. És una ruta perfecte per conèixer realment el Cap de Creus en persona, amb tota la seva amplitud, i no només per les fotos que veiem o el que ens expliquen. A més, té la curiositat de ser el punt final (o inicial, clar) del famós GR11, que creua els Pirineus de Cap de Creus a Irún.
Temps i distància: Vam sortir de Port de la Selva a les 8h20' del matí, i vam arribar a l'ermita de Sant Baldiri de Cadaqués cap a les 16h. Per tant, gairebé 8 hores en total. Si hi descomptem les parades que vam fer per dinar, esmorzar, cerveseta al far, i altres punts estratègics, calculem que vam estar caminant unes 6 hores... i en algun moment a un ritme molt alt. Segons les guies de recorreguts, totes coincideixen en que la suma de les dues parts del recorregut (fins al far, i fins a Cadaqués) fan uns 26 km. De totes maneres, tot i que sembli molt, el terreny permet que es faci sense massa dificultat, de fet, tots vam arribar prou frescos al final.
Punt de sortida: Aparquem el cotxe a Port de la Selva, ben a prop del mar, i voregem el port deixant el mar a la nostra esquerra. Al final del passeig ja trobarem una primera balissa de fusta amb la marca del GR11, tot i que el camí continua encara asfaltat uns 20 minuts més. Com que no és una ruta circular, cal deixar un seogn cotxe a Cadaqués, on arribarem, o bé mirar el transport públic de Cadaqués a Port de la Selva a Sarfa
Recorregut: Seguim el GR11 des del principi fins al final. Recentment, hi ha un tram del GR11 que han desviat del recorregut original, però nosaltres anirem per l'antic, ja que passa per Cala Taballera, i el GR nou no ho fa (¿¿¿incomprensible????). Per tant, hi ha dos punts de possible confusió per aquesta raó, on deixem i on retrobem el GR, que detallarem amb compte a la descripció. De totes maneres, no té pèrdua en general.

Ruines del conjunt de Sant Baldri (ermita, torre, etc.)

Descripció: Sortim de Port de la Selva deixant el mar a la nostra esquerra i resseguint el passeig marítim, just on acaba ja trobem la primera marca de GR11, i la seguim. Fems uns 20-25 minuts de carrer asfaltat, amb trànsit limitat, i tot i que hi ha cruïlles les marques són bones i no hi ha problema. Agafem ja pista de sorra, i ens anem endinsant al Parc, deixant unes vistes precioses de les primeres cales a mà esquerra, fins que perdem vista al mar. Travessant boscos i ruines de masos antics, arribem en 1h a les ruines de Sant Baldiri, un fantàstic racó amb una antiga ermita, una torre de vigilància, i restes d'altres edificacions. Un lloc preciós on seure a reposar una estona i traslladar-se 15 segles enrera amb la imaginació. Fins aquí hem fet una pujada continuada, tot i que no molt dura. El camí continua fet un corriol deliciós, ara molt més planer, tot i que irregular...
Una mica més endavant arribem a una pista forestal. L'antic GR11 girava a l'esquerra per aquesta pista, però la nova ruta travessa la pista i segueix recte. Nosaltres girem a l'esquerra per seguir la ruta antiga, i passarem a tocar del MAs Paltre. Ara hi ha marques grogues que ens guiaran, i si ens hi fixem, veurem com les marques grogues i unes sospitoses taques blanques amaguen les antigues marques del GR. Val molt la pena agafar aquesta variant.
La pista ens porta fàcilment fins a la part superior de la Cala Taballera, en uns 45 minuts, després de passar pel Mas Paltre, que es pot veure habitat. La vista aquí ja és fantàstica, hi ha un aparcament de bicis, i una mica a l'esquerra continua el camí que ara baixa en picat entremig de pedres soltes fins a la mateixa platja de la Cala. En una horeta ja hi som, i aquí cal fer una bon aturada per gaudir d'un lloc absolutament meravellós, i a més, ara solitari i tranquilíssim, que fa fredar. Un regal de la natura, un lloc de contemplació. la Cala Taballera.
Per trobar el camí que continua des d'aquí cal travessar la platja a pet d'ones mirant les roques que tindrem a mà dreta. La cala té dues platges separades per unes roques, per trobar el camí no hem d'anar fins l'altra platgeta! Aixecant la vista una mica amunt veurem una marca groga i ja s'endevina el corriol que puja. Ens hem d'enfilar per aquí i ja veurem fàcilment el camí. Nosaltres casi no el trobem perquè vam saltar les roques que separen les dues platges i buscàvem el camí per la platja petita.

Cala Taballera des del camí de sortida de la Cala.

Enfilant per les roques, tornem a trobar corriol que ens porta vorejant la part superior de Cala Taballera. Des d'aquí les vistes són les millors de tot el dia. Espectacular vista de la cala i de la costa, i en algun punt on surt alguna roca, fins i tot la platja. Aturada obligatòria a fer fotos o simplement mirar i mirar i mirar. Seguim pel camí, que acaba convertint-se en pista i deixa a la dreta el Mas Birba, en plena activitat i habitat. En tot aquest tram trobem roques erosionades pel vent que fan unes formes fantasmagòriques i màgiques molt curioses. Una mica més endavant hem de vigilar amb un parell de punts dubtosos pel camí.
Passat el Mas Birba, al cap d'uns 5-10 minuts, trobem una cruïlla que no està indicada. Hem de girar a l'esquerra i no deixar aquesta pista que es veu més marcada tot i que apareix algun trencall dubtos i alguna indicació confusa una mica més a la dreta. Si no deixem aquesta pista, retrobarem en pocs metres les marques del GR11, és a dir, ens reincorporem al "camí oficial". En 5 minuts arribem a una tanca, que és el nostre senyal de que estem en bon camí, juntament amb les marques GR.
La pista va pujant i baixant, ara amb més tendència a enfilar, i de lluny ja entreveiem el Far de Cap de Creus. Passem les ruines d'alguns masos, on destaca el de Rabassers de Dalt, que ens queda a la dreta una mica elevat, i més avall ens queda a l'esquerra els de Rabassers de Baix, que es veu cuidat i net, sembla habitat.
Aquí trobem un pal indicador just on creuem una pista transversal.L'indicador del pal no és massa clar, nosaltres hem de seguir recte el nostre camí, ni dreta ni esquerra, potser pel camí que sembla menys evident, després ja ho serà.

Vistes cap a Cadaqués des del Far.

Ara ja agafarem la carretera, i comença la part més "pal" de totes. Ens queden uns 3km d'asfalt fins al far. Deixem a mà esquerra les restes del que va ser el famós Meditarrenée, club de vacances francès en zona privilegiada que ha estat derruit aquest darrer any. Arribem al Far després de fer un total de 4h45', unes 4 hores si hi treiem les aturades. No hi ha res a dir sobre el Far: unes visten fredants del Cap de Creus direcció Cadaqués, una cervesa al bar amb vistes a les cales... un lloc màgic, llàstima de la gentada... i això que avui no n'hi ha tanta!
I ara comença el tram final de l'excursió. Hem fet uns 17 km, i ens queden uns 9 per arribar a Cadaqués. Hi anirem per l'anomenat "camí vell de Cadaqués", que va vorejant les cales, travessant oliveres, carenant petits turons, seguint pistes i corriols... un camí variat i divertidíssim que gaudim com nens petits.
Per agafar el camí vell de Cadaqués baixem del far per on hem vingut, desfem dos o tres revols de la carretera, i en una recta on hi ha tanques de fusta als costats, hi ha un pal indicador que ens fa baixar en picat cap al marge esquerra fins que el sender es multiplica. Agafem el més evident, que puja amunt a la dreta, i està empedrat. No hi ha pèrdua en tota l'estona, tot i que no trobarem cap més marca, fins que arribem a una pista que travessarem i seguirem recte, vorejant propietats privades. Enmig de la pista, llavors reapareixen les marques grogues, que ens fan deixar la pista i tornar a un corriol, i ja no les perdem en tota l'estona: marques grogues i pals.
En qüestió d'una horeta arribem a una pista, que creuarem i seguirem recte, i de tant en tant anirem creuant la carretera, tot i que no molesta gaire. Arribem a Port Lligat després de 1h45' de sortir del far, amb un tram final de camí una mica més lletjot. Novament, racó paradisíac en aquesta època de l'any. Des del pàrking de Port Lligat girem a la dreta per la forta pujada que ens du fins al tram final de carretera que en deu minuts ens porta a l'ermita de Sant Baldiri, ja a Cadaqués, on acaba el nostre recorregut. Deuen quedar uns 20 minuts fins al centre de Cadaqués, però nosaltres ja ens quedem aquí. Fantàstic!
Aquí toca quedar-se a dormir per tornar l'endemà cap a Port de la Selva (via GR92, per no repetir, unes 3 h), o bé si hem deixat aquí un cotxe, doncs agafar-lo i cap a Port de la Selva.

Llançà - Sant Pere de Rodes - Port de la Selva - Llançà

2010-12-07T22:47:00.003+01:00

Feta el 5 de desembre de 2010

Resum: ruta circular variada i entretinguda que ofereix unes vistes fantàstiques de l'Alt Empordà en tota la seva amplitud: Llançà, Port de la Selva, Roses, Aiguamolls, la plana, Figueres... fins i tot unes fantàstiques vistes del Canigó, ben nevat en aquell moment. Només per això ja val la pena. A més, el paisatge en general és encantador, i el pas per l'antic poble de Santa Elena, pel Castell de Verdera, pel poble de Vall de Santa Creu, i el camí de ronda fins a Llançà fan que la ruta tingui una barreja de paisatge, mar, muntanya i cultura històrica. La primera hora de camí és de pujada continuada i forta en algun moment, i a partir d'aquí ja planeja i es deixa fer fàcilment.

Temps i distància: Vam trigar 6h i 45 minuts a fer-ho tot, però cal tenir present que vam parar per dinar, esmorzar, una estona ben llarga al Castell, i més d'una hora al Monestir per fer la visita. Calculem que, sense parades, el temps que vam caminar va ser 4h i 45 minuts, aproximadament. La distància és difícil de saber, però pel que he mirat, deu rondar els 18-20 km. Edició: Resulta que he trobat algú que la va fer i la va penjar a Wikiloc, exactament igual que la vam fer nosaltres, però sense el castell de Verdera Li sumem 2 km, si fa no fa... està aquí.

Punt de Sortida: El camí arrenca a Llançà, a la rotonda que hi ha a l'Avinguda nova (crec que es diu dels Paisos Catalans), que passa per darrera del camp de futbol i l'institut nou. Aquí es pot deixar el cotxe, ja que és un recorregut circular, però potser surt més a compte deixar-lo més a prop de la platja, que és per on arribarem de tornada.

Recorregut: El camí no té pèrdua gairebé en cap moment, excepte en algun punt. Des de la sortida seguim les marques del GR11 durant molta estona, i al final seguim l'evident camí de de Ronda. Només pot sortir algun dubte entre el Monestir i Port de la Selva, creuant la Vall de Santa Creu, però cap dubte important.

Vista de Llançà tot pujant al Coll de Perer

Descripció: Sortim de Llançà per darrera el camp de futbol, i seguint el GR11 ens trobem en una antiga carretada que a mida que es va enfilant es va convertint en corriol. La pujada val la pena només per les vistes que et van quedant a l'esquena de Llançà, i a la nostra dreta va apareixent el Canigó, allà lluny. En 45 minuts arribem al Coll de Perer, on trobem uns encantadors escoltes esmorzants. En aquest punt el vent ens emprenya molt.

Si aquí seguim recte, baixem cap a la Vall de la Santa Creu. Tot i que hi arribarem, per arribar al Monestir hem de girar a la dreta, on el camí puja, i seguim les marques del GR.

L'encant del poble de Santa Elena de Rodes

Fins al punt més alt la pujada es fa més dura, tot i que és breu. A partir d'aquí, seguint el GR la pista planeja i és molt més agradable. Continuem tenint unes vistes esfereïdores del Canigó nevat. En 1h45' estem a l'antic poble de Santa Elena, després de creuar la carretera. És un racó encantador, amb una capella reformada i les ruines d'antics edificis que li donen un encant sorprenent. Aquí esmorzem a raser del vent... que ja toca.

Vista del Golf de Roses des del Castell de Verdera

A partir d'aquí els temps es fan confusos, ja que ràpidament arribem al Monestir de Sant Pere de Rodes, però abans de visitar-lo pugem al Castell de San Salvador, o de Verdera (670 m.), tot seguint el GR. La pujada és forteta, però curta, i en 15 minuts som a dalt, ens hi estem una estona, i admirem les meravelloses vistes cap a tot arreu: Llançà, Port de la Selva, a l'altra banda Roses, per darrera Figueres i la plana del voltant... una autèntica meravella. Tornem a baixar i fer la visita al Monestir, que ocupa una hora ben bona. En resum, de camí real, hem fet al voltant de 2h30' deprés de fer tot això.

El Monestir de Sant Pere de Rodes des del camí de la Vall

Ara ja iniciem el descens cap a Port de la Selva, però enlloc de seguir el GR, anem conèixer el petit poble de la Vall de Santa Creu. Per això baixem a la part de baix del Monestir, a la font del Monjo, on surt el camí cap allà. No té pèrdua, novament, ja que el camí és evident, tot i que acaba convertit en un corriol. En 45' arribem al poble, un conjunt de cases antigues i renovades, solitari i tranquil, amb encant, tot just quatre carrers.

Aquí ens va costar un pèl trobar el camí, tot i que hi ha cartells. Cal buscar la direcció "Camí de Ronda". El camí a partir d'aquí continua sent corriol un cop deixem el poble, fins que més endavant s'obre en una pista que travessa diverses cases de tot tipus, noves, velles, extranyes... en 45' més arribem a la carretera de Port de la Selva. Aquí hem de seguir la carretera cap a l'esquerra uns metres, i ja veurem com els cartells ens porten pel costat d'un càmping fins al camí de Ronda.

Seguim el camí de Ronda cap a l'esquerra fins a Llançà, passant pel far de Port de la Selva, per les diferents cales, les cases d'estiueig que algunes treuen la son... En total, 1h15' que es fan llargs, ja que el camí és un pèl monòton. Al final, a Llançà, sortim del camí oficial per passar per damunt les roques fins arribar a la platja de la Farella, on acaba el nostre recorregut.

Edició "Sadernes-Sant Aniol"

2010-11-21T21:15:00.000+01:00

He editat amb data l'avui l'entrada "Sadernes - Sant Aniol - Salt del Brull - Salt de la Núvia - Sadernes"
després de fer de nou l'excursió el dissabte 20 de novembre de 2010

Can Mahola (Beuda, Besalú)

2010-11-21T21:00:00.000+01:00

Estada del 19 al 21 de novembre de 2010 (cap de setmana)
Vam aprofitar per fer l'excursió de Sadernes-Sant Aniol. (Veure post aquí)
Arribar-hi: Des de Mataró, Per AP7 fins gairebé Girona i sortir per C66 direcció Banyoles-Olot. Passada la primera entrada a Besalú, trencant a la dreta direcció Beuda, i a 2km si fa no fa, pista de sorra en bon estat fins la casa.
Preu: Com que són diferents apartaments enganxats, depen dels que s'agafin, però surt una mitjana de 30 euros per persona i nit si s'omple la casa. Per exemple, la casa per 7 persones cal 430 euros el cap de setmana. Nosaltres vam agafar una de 7 i una de 4 per 700 euros.
Web: www.canmahola.com

Casa rural completa (amb cuina) separada en tres parts (3 hab, 2 hab, 2 hab), cada una completa. De fet, és una gran casa de quatre pisos d'on s'en treuen els diferents espais.

La casa principal disposa d'un espai comú de menjador, cuina i saleta d'una mida justa per unes 10-12 persones, més seria agobiant.De totes maneres, si fa bon temps, es pot estar a fora. Els interiors de la casa estan molt bé, molt ben arreglada molt neta i polida, les cuines molt ben equipades, amb forn, microones, i molt cacharros, plats gots i coberts de sobres, poca llum (mal endèmic de les cases rurals de tot arreu), però molt bé en general. El gran inconvenient dels interiors és que com que el pisos estan separats per sostres de fusta, se sent tot... i si algú vol dormir i a baix hi ha gent xerrant, se sent tooooot... però bé, se suporta. Et posen tovalloles, paper de WC, etc.
L'altra gran avantatge són els exteriors, tot envoltat de gespa, amb una zona de jocs infantils, un minicamp de futbol, una piscina coberta (que no vol dir climatitzada, oju... quan fa fred, fa fred, però ens vam poder banyar els més valents en ple novembre), i evidentment, barbacoa molt ben feta, coberta, i et donen llenya i carbó el que calgui...
I per últim, comentar la situació fantàstica de la casa: a 5 min en cotxe de Besalú (un dels pobles més bonics de Catalunya si no hi ha massa gent), i a tocar d'una pila de llocs fantàstics de la Garrotxa (Olot, Fageda, Alta Garrotxa, Vall de Bas, VAll de Bianya, etc.). Accés ràpid a punts de sortida d'excursions de tota mana (SAnt Aniol, Comanegra, Bassegona, MAre de Déu del Mont...).
En contra hi posaria només la horrible insonorització de la casa, i l'espai comú de la casa gran queda just o petit si agafes tota la casa completa. La relació qualitat preu és bona, sobretot si pots aprofitar exteriors i piscina. Un pelet més barat, seria perfecte i ideal. Per cert, la dona de la casa ens va oferir visita guiada als racons històrics de la casa pairal, tot i que no ho vam aprofitar, segur que deu ser boníssima. Si llegiu el llibre La venjança del Bandoler de Martí Gironell, parla de la casa i la seva història. El llibre no val massa la pena, però fa gràcia veure els noms i els llocs dels voltants.
Per tant, bona casa per anar amb criatures per l'entorn, bona casa com a punt de sortida de visita de la zona, i per fer excursions, i molt ben neta i cuidada. Recomanable.

Ruta dels 12 estanys del Carlit

2010-10-31T09:53:00.003+01:00

Feta el 30 d'octubtre de 2010. Ens vam allotjar a Les Melezes (La Cabanasse). Veure post aquí
Durada: 5h aprox. amb calma i moltes parades
Punt de sortida: Refugi de l'estany de les Bulloses (veure-ho a googlmaps aquí). Per arribar des de Mataró es trigaria 2h 30 min aprox, per Vic-Ripoll-Puigcerdà-Bourgmadame-MontLouis. Està indicat des de Mont-Louis. En temporada alta (final de primaver a principi de tardor) l'accés en cotxe està tancat i només s'hi pot anar agafant un bus-llançadera des d'uns km abans de l'estany. Per tant, molt aconsellable evitar la temporada alta, a més, diuen que sembla la rambla i no s'hi pot estar de gent que hi ha...
Vam utilitzar com a guía la que surt a la web Senderisme i Teca que podeu veure aquí, però saltant la pujada al Carlit, i amb alguna variació mínima sobretot pel que fa al marcatge del recorregut.

Descripció: Ruta amb un desnivell d'uns 380 m, fàcil de fer, sense dificultats, i que et permet veure un paisatges corprenedors i inesperats. Llacs i muntanyes són la principal atracció, però també la neu, que vam trobar des del principi, i la vegetació. A més, en temporada baixa gairebé no vam trobar ningú. Vam trigar 5 h amb llargues parades per fer fotos, menjar, jugar amb la neu, etc. Val la pena fer-ho a aquest ritme per gaudir-ne. ÉS diferents si entremig vols pujar al Carlit (2900)... nosaltres ho vam descartar per la neu, no anàvem preparats per a tanta. És una ruta circular, que es diu Boucle du etangs du Carlit, i que pot ser de 9 llacs o de 12. Nosaltres vam fer la de 12, i a més, la vam fer en direcció contraria a l'habitual, per anar més tranquils, i va anar molt bé.

Les Bulloses, tot pujant

Recorregut: Des del refugi de les Bulloses travessem la presa i davant de l'hotel comença la ruta. Està marcada tota de dalt a baix amb marques grogues, i a les bifurcacions trobem cartells. Tot i fer-la al revés de la ruta marcada, seguint les línies grogues no hi ha cap pèrdua possible, només descric algun punt clau important.
- Bifurcació 1: en uns 45 minuts arribem a la primera bifurcació, aquí tornarem a retrobar al camí després de fer tota la volta al llac. Noslatres trenquem a la dreta just al contrari del que ens diu el cartell de la ruta, i arribarem a l'Estany de Viver, el segon de la ruta, de seguida. Des d'ara ja estem "girant" al revés que els senyals, però seguim les marques grogues i anirem bé.

Vista d'estanys des del camí de pujada al Castellar

- Bifurcació 2: Arribats a l'estany de Dugues (o Dougnes) el camí el voreja, i veiem just a sota l'estany de Vallell. No hem d'arribar a l'estany de Vallell, sinó que hem de trencar a la dreta per travessar el rierol que uneix els dos llacs, que estan a tocar... mirant amunt ja veurem un cartell. Hem d'arribar a trobar un pont que travessa aquest rierol, llavors vol dir que ja anem bé! En canvi, si arribem fins a les aigues mateixes del de Vallell, no anem bé. Aquí pot liar perquè si no fessim aquest trencall també veuríem marques grogues que ens durien a fer la ruta curta, la dels 9 llacs, però quedaria molt descafeinada i breu.

Impressionant decorat des de l'Estany Trebens. Carlit de fons.

A partir d'aquí, el camí no té pèrdua, i no hi ha més cruïlles fins més o menys a 3h de camí, quan ja hem passat l'estany de Castellar (vistes brutals en el camí de pujada), el petit de Gombau, i a tocar seu el de Trebens, glaçat, amb el Carlit de fons... pell de gallina. Just passat el Sobirà (té la forma d'Àfrica), arribem a la bifurcació 3, on girem a l'esquerra (si anem a la dreta, pugem al Carlit...), és molt evident i està ben indicat. Ara ja estem inician el descens, amb unes vistes fantàstiqus de diferents llacs per on hem passat i per on passarem durant tot el camí.
- Bifurcació 4: portem unes 4h, arribem a l'estany de Vallell per l'altra banda, el que hem vist de lluny des del de Dougnes, però no hem arribat perquè hem trencat cap amunt. Just creuar el pont, la bifurcació ens pot portar a l'esquerra (voreja l'estany i ens torna al camí per on hem vingut... no!), a la dreta (no està marcat, però porta uns altres estanys fora de la ruta... no!) o bé seguir recte enfilant el repetxó: mirant amunt veurem fites i marques grogues. Aquí ens vam liar, no vam veure que el camí pujava per aquí. Al final, vam trobar-ho, i amunt. Puja 2 minuts i després torna a planejar i baixar.

Estany Sec, de baixada

Ja no tenim més pèrdua, veurem de lluny a la dreta l'estany Llong, passarem per entremig del de Comassa i el Sec, i a una plana sortirem una mica del camí a la dreta per veure el Negre. Retrobem la primera bifurcació de totes, en mitja horeta, i tornem a la presa en 5 h.

Valoració: Excursió senzillament extraordinària. Vam trobar neu, força, però la justa per poder fer bé el camí, un temps prou bo, sense gent, i uns paisatges brutals. Molt aconsellable, no és matadora, no té grans pendents, molt fàcil. Del millor que he fet.

Les Melezes Apartaments (Mont-Louis)

2010-10-31T09:09:00.000+01:00

Estada nit del 29 al 30 d'octubre de 2010 (Reservat a través de booking.)
Situat a Les Cabanasses, a tocar de l'antiga ciutat fortificada de Mont-Louis. Es triguen 2 hores i mitja per arribar des de Mataró. Es pot anar pel túnel del Cadí o per Vic-Ripoll, nosaltres vam fer la segona opció, Granollers-Vic-Ripoll-Ribes-Toses-Molina-Puigcerdà, Bourg-Madamme, i direcció Perpignan (N-116) fins arribar al Col de Perche, just allà, a peu de carretera a mà dreta, hi ha Les Melézes, un edifici blanc de tres pisos. Veure-ho a GoogleMaps aquí
Web: Web de Les Melezes
Preu: 55 euros apartament de dues habitacions (llit doble i sofà-llit). Cal afegir llençols (4€/p) i tovalloles (3€/p) si no t'ho vols dur de casa. També hi havia estudi per 2 persones per 35 euros, per 3 a 46 euros, i fins i tot un apartament per 8 persones. L'esmorzar val 6'80... suc, cafè, un catxopà i un croissant... jo crec que no val al pena.

L'hotel està molt ben situat per visitar la zona, ja que es triguen unes 20 minuts fins al llac de Bulloses, punt de sortida de la ruta dels llacs i pujada al Carlit, a tocar de Mont-Louis, ciutat fortificada que em vaig quedar amb les ganes de visitar, i enmig de la Cerdanya francesa, bella de per sí.

L'apartament està molt net i ben equipat, amb una cuina prou pràctica i que funcionava bé, un lavabo net i molt decent, i el llit de l'habitació còmode i bé. El sofà llit molt justet per dues persones, és suportable passar-hi com a màxim un parell de nits... més no.

L'hotel també disposa de restaurant, però no el vam tastar, només vam fer l'esmorzar... que pel preu no val la pena, però clar, si no coneixes la zona i no tens temps per anar a buscar lloc, doncs és una bona opció.

Per fer el que vam fer, jo crec que és perfecte: punt de sortida d'una excursió cap a Carlit, Bulloses, Les Angles, Font Romeu... segur que en època d'esquí és molt més car.

Dubrovnik i Dalmàcia del Sud

2010-10-17T23:37:00.002+02:00

Estada al Pont del Pilar de 2010.


omnipresent a tot arreu

Volem amb Dubrovnik Airlines, gestionat per Politours, a través d'una oferta de Viatges Alemany.
4 nits amb vols d'anada i tornada, trasllats i esmorzar, 420 euros per persona.
Posts relacionats: Allotjament a l'Hotel Vis 3*, Restaurants, Excursió a les Illes Elafites.

Un dels millors viatges que hem fet, sense cap mena de dubte. Dubrovnik i la regió del Dalmàcia del Sud uneix tot el bo que pot tenir el turisme: pobles encantadors que semblen trets d'un conte de fades, bon menjar, gran hospitalitat, paisatges naturals sensacionals, platja, muntanya, senderisme... tot en un. I segur que això és extensible a gran part de Croàcia. Tot i ser-hi quatre dies només, déu n'hi do el que vam fer. Exposo les coses imprescindibles:
Dubrovnik:

- casc antic absolutament meravellós, destruit al S XVII per un terratrèmol, va ser reconstruit tot amb l'estil barroc del moment, cosa que li dona una unitat arquitectònica que sembla de mentida. Té port, muralles, palaus, esglésies, places grans, racons màgics, escales, arcs recòndits en carrers estrets, balcons artístics en totes les cantonades... Reconstruit després de la guerra amb tot l'encant i el "carinyu" que mereixia, és un racó encantador. Que s'ha de fer a Dubrovnik? Primer de tot, res. Només passejar a qualsevol hora del dia pels carrers i deixar-te portar cap a una altra època. I ja està. És més que suficient. Després o abans d'això, jo no em perdria:

muralla de Dubrovnik

- Passeig per la muralla: val uns 5 o 6 euros persona, però és el millor que hi ha. T'hi pots estar una hora o més fent tota la volta, i fent una foto cada dos metres a les vistes cap al port, a la platja, a la muntanya, al mateix casc antic... un plaer.
- Palau del rector o del governador: Fantàstic palau barroc amb uns interiors fabulosos. L'entrada val 2 o 3 euros, però val la pena.
- Exposició War Photo Limited: Exposició de fotografies d'autor sobre la guerra a diferents racons del món. Evidentment, apartat especial per la guerra dels Balcans, molt fresca encara per tot arreu.
- Mercadillu diari: a una de les places del casc antic hi ha mercat cada matí amb productes de la terra (fruita, verdura), dolços, pijadetes varies... encantador i tot molt bo.
- Les portes de la muralla (Pile i Ploce) i el Port Vell. Cal aturar-s'hi, seure en algun lloc, i imaginar-se la vida 400 anys abans. No he trobat cap altre lloc on ho hagi fet tan fàcilment.

Voltants de Dubrovnik (regió de Dalmàcia Sud)

Arribant al port fortificat de Korcula

- Korcula: Poble costaner emmurallat emplaçat a una illa amb el mateix nom. Està lluny, a una hora i mitja en cotxe o bus, però val molt la pena. És un petit Dubrovnik, amb unes fortificacions extraordinaries, i a més l'arribada amb vaixell al port davant de les muralles és corprenedora. De conte de fades.
- Ston: de camí a Korcula, a uns 45 minuts de Dubrovnik, espectaculars muralles de més de 5 km, amb un bon tram visitable i passejable per un mòdic preu de 2 o 3 euros. Val la pena fer-hi una paradeta d'una horeta per fer les muralles i prendre un cafè al centre del petit poble. També hi ha unes antigues salines visitables, però no ho vam fer.

Increibles muralles a Ston

- Illes Elafites: Tota la costa de Dalmàcia està plagada per centenars d'illes i illots. A prop de Dubrovnik hi ha les Elafites, que són 6. Vam agafar una excursió organitzada per l'hotel on visitavem tres d'aquestes illes (Lopud, Sipan, kolocep). Espectaculars illes lliures de contaminació, cotxes, soroll, amb platges paradisíaques, aigües verd turquesa, caminets entre el bosc i la platja, i petits pobles pesquers i turístics encantadors. No perdre's-ho per res del món. Aquesta excursió val un post apart... no us ho perdeu.
- Kavtat: Petit poble costaner i pesquer al Sud de Dubrovnik, a una mitja hora en bus, i el mateix en vaixell des del Port Vell. Encantador passeig pel casc antic, i encara més pel camí de ronda de la costa, com si estiguéssim a la Costa Brava... una joia.

Alguns comentaris... val molt la pena anar-hi en temporada baixa; ja no pots banyar-te, però els preus són molt diferents, i gairebé no hi ha gent enlloc, excepte a Dubrovnik. Les illes, sense gent, són increïbles.

Posts relacionats: Allotjament a l'Hotel Vis 3*, Restaurants, Excursió a les Illes Elafites.

Excursió a les Illes Elafites (Dalmàcia Sud)

2010-10-17T23:22:00.000+02:00

El vaixell d'en Karmelo

Feta el dia 10 d'octubre de 2010 durant l'estada a Dubrovnik del Pont del Pilar.

Un cop visitat Dubrovnik, vam començar a buscar coses per fer al voltant. Gairebé per accident vam agafar una excursió organitzada des de l'Hotel, on un vaixell ens duia des de les 9 del matí fins a les 6 de la tarda per tres illes de l'arxipèlag de les Elafites, format per 6 o 7 illes de la costa de Dalmàcia del Sud. Aquesta ruta l'ofereixen molts operadors locals (n'hi ha dotzenes), però és especialment interessant aquesta... Al tiquet posa Katarina-68SO kap. Karmelo Cvjetkovic... però no sé si el Katarina aquest és l'empresa, o què coi... o sigui que si no és a la mateixa recepció de l'hotel, no tinc ni idea com fer aquesta ruta amb el mateix capità.... que és el que val la pena. Vam pagar 150 kuna cadascú, que al canvi, són uns 21 euros i poc... visca la temporada baixa.

Ens va sorprendre el bon capità Karmelo, una home afable, de la terra, que viu a una de les illes precisament, i que ens va explicar que havia voltat tot el món amb grans vaixells de càrrega... i que ara estava fent això com a mig retir. Ens va tractar d'una forma entranyable i propera, i ens va posar begudes, fruita i galetes per tot el viatge.

Vista d'una part de la costa de Lopud

La visita a les illes és brutal: a Lopud cal fer el camí de ronda que travessa el port i se'n va fins la punta de l'illa per veure les vistes al mar i a la costa Dàlmata, i si es pot, travessar l'illa per arribar a la platja que hi ha a l'altra banda. Estan prohibits els cotxes... increible. Màxim, elèctrics. Un petit paradís. Sipan és molt més gran, només vam veure el port fortificat, molt xulo... i una casa d'un veí. Després ho explico... i per últim Kolocep, un altre petit paradís d'aigues verges, petites platges, i poble encantador per passejar i descansar. Vistes sensacionals un altre cop cap a tot arreu.

Arribada al port de Sipan

El Capità Karmelo

La gran sorpresa del tema és que el tiquet inclou el dinar a la Casa del Capità... i pensàvem que això seria un restaurant. Però no! Era la casa del capità! Mentre feiem la visita a una de les illes, un company seu li va pescar 5 tonyines petites que encara cuejaven, i també duia una gran bossa de musclos... ens va dur a casa seva, una barraca al mig de l'illa, on la seva dona i el seu fill (suposem) ens van fer el dinar! Vam seure al porxo en una llarga taula, envoltats de gats i abelles, i ens van posar pa, pernil i formatge, vi blanc, vi rosat, aigua, un beuratge tipus orujo infumable, una sopa deliciosa, una quantitat infame de musclos, i davant nostre van netejar i tallar les tonyines que van fer a la brasa allà mateix... i de postre, bunyols i cafè. Tot exquisit, i nosaltres a rebentar. El que va sobrar, li van donar als gats... i després va sortir l'home amb un acordió i ens va dedicar una canço típica d'allà (suposo), amb més gràcia que qualitat, i es va guanyar una ovació de gala. Fins i tot vam acabar coneixent els seus nets. Impagable.

Si mai aneu per allà, mireu de fer aquesta excursió amb aquest home. Una de les millors experiències vacacionals que hem tingut! Visca el Capità Karmelo!!!

Hotel Vis (Dubrovnik) 3*

2010-10-17T23:10:00.000+02:00

Estada al Pont del Pilar del 2010, 4 nits.
Pàgina web: Hotel Vis El preu el desconec, perquè anava amb un pack de vol i trasllats, però amb un càlcul a ull i siguent temporada baixa... devia ser tiradillo. Segons la web, els preus de la doble van de 68 a 162 euros/nit (brutal al diferència de temporades...)

Està situat a Lapad, la ciutat nova de Dubrovnik, al damunt del Port Nou. És impossible anar a peu al casc antic des d'allà però hi ha un bus urbà (nº 4) que para a la porta mateix, i que passa cada 20 minuts des de les cinc de matí fins a la 1 de la matinada cada dia, per 8 kuna (un euro i poc) el viatge, i en 10-15 minuts, segons el trànsit, estàs al casc antic. Això sí que és transport públic...

L'hotel en sí es gran, moltes habitacions, però senzill, perquè és força antic... no té ascensor!!! Però màxim són dos pisos... cap problema.
Tot està molt net, habitació i lavabo, tot i la moqueta (aiixxxx). L'habitació té un aparell d'aire condicionat i calefacció (va anar bé la primera nit, feia fresqueta), lavabo net i polit, tot i el bassal enoooorme cada cop que ens dutxàvem. Tovalloles també netes, llit gran i còmode, silenci i tranquilitat... cap problema important. Tenia un petit balcó amb vistes a la carretera (ecs), i l'únic problema era la porta d'aquesta balconada, de fusta, molt antiga, i que no ajustava bé.
L'esmorzar, un bufet prou ampli i variat, de prou qualitat, en un gran menjador amb vistes a la badia del port nou (això era molt xulo!!!).
El servei prou acceptable, no dels millors que hem tingut, algun recepcionista una mica tontu, però cap problema.
Pensant en l'estiu, té una platja gairebé privada... però en temporada alta deu ser un hotel angoixant, jo crec...

En resum, és un hotel senzill per gent poc exigent com nosaltres, i que només hi va a dormir, i com a molt alguna becaina. No l'escolliria per fer-hi una estada amb més estones d'hotel, o amb criatures (no vaig veure espais per petits). Però per la boníssima comunicació al centre, i pensant en dormir-esmorzar-visitar, em sembla una bona opció.

Restaurants Dubrovnik i Dalmàcia del Sud

2010-10-14T23:08:00.006+02:00

Estada a la regió el Pont del Pilar de 2010-

En general, vam menjar molt bé a gairebé tot arreu i a molt bon preu. Cal tenir present que era temporada baixa, i que per tant vam poder anar gairebé on volíem i que els preus tapoc devien ser els de sempre... de fet, no tinc cap dubte en aconsellar Dubrovnik en temporada baixa per aquesta i moltes raons més.

Dubrovnik casc antic:
- Restaurant Dundo Maroje (Carrer Kovacka, un carreró a l'esquerra al final del carrer Placa, el principal, a tocar del Palau Sponza):Menú diari per 10 euros (ull, temporada baixa), amb un primer plat normalillu (amanides, entrants...), però un excel·lent segon plat, molt bo, boníssim, i en força quantitat. Sembla un restaurant comercial i turístic com els altres, amb taules fora al carrer, però la guía l'aconsellable, i de veritat que ens va encantar. Molt bon servei.
- Pizzeria Mea Culpa (Za Rokom 3, carrer paralel al carrer Od Puça, el segon més important del casc): Pizzeria turística i de poca importància. Només destacar que les pizzes són enoooooormes, i que dues persones normals poden sopar amb una. També s'en pot demanar mitja, pel que vam veure. Dues pizzes i begudes, uns 20 euros si fa no fa. Prescindible totalment.
- The Gaffe Irish Pub (Mica Pracata 4, però es veu des dels carrers principals, es troba sense voler). Pub irlandès, amb zona de no fumadors (oh, meravella!!!), bona cervesa, bon ambient, acollidor i bon servei. Tenen una carta força interessant de plats, des de amanides bàsiques, hamburgueses, carns... hi vam menjar força bé a uns preus més que decents, 6, 7 o 8 euros els plats, i la cervesa prou bé de preu també (Leffe, importació, no arribava a 3 euros).
- Arka (Jesuite, als peus de les escales de l'església dels Jesuites): decebedor sopar amb mal servei, lent, i poc atenc, clarament sobrepassats per la gent que hi havia. Potser vam tenir mala sort, però no hi tornarem.
- Kamenice buffette (Jezuite, just a tocar del mercadillo): curiós restaurant sense taules interiors, on els plats els serveixen en safates, perquè estan pensats per compartir, tot i que els preus són d'un plat normal... nosaltres vam menjar una immensa safata de muslcos i una de cigales (no tan gran, clar), i amb postre i tot vam pagar cap a 30 euros. Cal dir també que veiem passar safates d'arròs negre, arròs de mar, i d'altres que feien molt bona cara i abundants... tot i ser una carta poc variada, crec que molt aconsellable. A més, el lloc és fantàstic, a una de les places més boniques.

Fora de Dubrovnik:
- Konobo Mareta, a Korcula (Roka 4). (foto) Taberna marinera amb un petit menjador amb mitja dotzena de taules, un lloc encantador. Carta força variada amb carns i peixos i entrants, a preus molt acceptables, i a més, d'origen ecològic. Vam compartir un plat de gambes, i després dos plats de carn (parrillada i pinxitos), abundants, plens, i a més amb plat "d'espera" gentilesa de la casa. Amb postres i tot, 40 euros justets en total. Relació qualitat preu, notable alt. Si mai torno a Korcula, segur que aniré a aquest lloc.

Segway Daema Can Putxet (Montseny)

2010-09-19T21:00:00.005+02:00

Fet el diumenge 19 de setembre de 2010
Situació: Casa de colònies Can Putxet. Des de Sant Celoni, sortir direcció Santa Fe del Montseny. Al cap d'un parell de km, a l'esquerra està indicat Can Putxet.
Web: Can putxet , contacte Segway daema@canputxet.cat (Núria)
Preu: 35€/persona, recorregut d'una hora (tot i que s'allarga força més!).

Can Putxet és una mena de centre recreatiu als peus del Montseny on es pot fer una estada en grup (casa de colònies), es pot jugar al Paintball, i es poden fer diferents tipus d'activitats de muntanya, en família, amb amics... algún cop ja havíem provat el Paintball, i aquest cop en motiu d'un aniversari hem provat el Segway. Si no saps què és el Segway, pots mirar-ho aquí, i ja veus a la foto de què va la cosa...
Hem sigut un grup de 10 persones que havíem contractat l'activitat d'una hora en ruta de muntanya. He fet tot el contacte previ per mail amb la Nuria (teniu el mail més amunt), que m'ha atès molt bé en tot moment, i ens ha fet les lliçons bàsiques i el recorregut l'Octavi, un jove monitor que ens ha donat una atenció excel·lent en tot moment, i que s'ha apuntat al bon rollo que duiem des del primer moment.

L'activitat consisteix a rebre unes primeres lliçons durant una estona, i quan li perds la por, enfiles diferents pistes forestals que connecten Mosqueroles, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, i alguna església que hi ha per allà, fent pujades, baixades, pedres, amb alguns ensurts, alguna caiguda, però un fart de riure, una estona molt divertida, i una inolvidable cervesa a mig camí, a Sant Esteve de Palautordera.
Al final, tot i ser d'una hora, entre una cosa i una altra se'ns han fet les tres de la tarda quan hem arribat al punt de sortida. Ben bé tres hores d'activitat!!! Per tant, relació qualitat-preu, excel·lent.
És una activitat molt aconsellable per fer en grup d'amics, ja que és molt divertida, molt més fàcil del que sembla, i molt original i entretinguda. No puc comparar la gent de Daema del Putxet amb altres, perquè no ho he fet enlloc més, però ells ho han fet fantàsticament bé. Per repetir!

Can Perepoc (Campins, Montseny)

2010-09-19T20:21:00.009+02:00

Estada del 17 al 19 de setembre de 2010 Pàgina web: Can Perepoc. Tlf: 670 03 93 81, mail: canperepoc@montsenynatural.com Preu: 775€/cap de setmana.
Arribar-hi: Des de Mataró hi ha una horeta, si fa no fa. Cal entrar cap al centre de Sant Celoni (des de C-35 o AP7), cal seguir direcció Santa Fe del Montseny, fins sortir del poble. A la rotonda, seguir direcció Campins, es passa Campins, i al punt km 12 i mig, després d'un revolt tancat a la dreta, agafar el trencant direcció "San Cristòfol de Fogars de Monclús". A partir d'aquí, hi ha uns 3 km de pista forestal en bon estat, i està indicat amb cartells verds de Turisme rural "Can Perepoc". Es passa un cadenat obert, i 300 metres més endavant unes arcades i ja som a la casa.

Antiga casa d'estiueig d'un ricatxo que es va construir pràcticament un palau al Montseny. La casa disposa d'una planta baixa amb un ping-pong, un enorme espai principal amb una taula per a una vintena de persona (sisisisi, una vintena), sofàs i sillons, televisió i llar de foc. També una gran cuina amb despensa inclosa, completament equipada, forn, microones, rentavaixelles, 6 focs.... A la primera planta hi ha 6 habitacions dobles enormes i 2 lavabos grans amb dutxes. A l'exterior, un gran jardí i una explanda amb unes vistes impressionants de la part baixa del Montseny. El GR-5 que travessa el Montseny passa pel costat mateix de la casa, es veuen les marques des de l'aparcament.

Possiblement sigui la millor casa on hem estat, juntament amb Cal Prat (Calaf). És rural perquè està a la muntanya, al Montseny, però és com un autèntic palau. Espais immensos, mobles antics originals que són autèntiques obres d'art.. de fet, tota la casa és com un petit museu. La cuina està perfectament equipada, fins i tot amb oli, sal, sucre... Tovalloles per tot arreu, paper i draps de cuina, paper de WC, llenya... la barbacoa no és d'obra, és portàtil, però és molt gran i funciona molt bé. L'espai exterior és esplèndit, i la vista és fins i tot emocionant des del pati i les finestres de les habitacions. Tranquilitat, llits còmodes, tot fantàsticament net, i una atenció excepcional de la gent de la casa, que viuen al costat mateix, i que estan totalment a disposar. La relació qualitat-preu, extraordinària.

Segur que repetirem tard o d'hora, és un lloc ideal per anar amb nens (pels grans espais interiors i exteriors on es poden moure amb tranquilitat), grups d'amics (llar de foc, immensa taula), caminaires (GR5, envoltat de bosc), famílies (amplitud d'habitacions, cuina...).

Hotel Silken Ciudad de Vitòria

2010-08-14T22:18:00.003+02:00

Hotel 4*.
Avda Portal de Castilla 8, 01008, Vitòria
Tlf. 945 141 100
web: hotel silken ciudad de vitòria
Pàrking (14 euros la nit), però zona de lliure aparcament als carrers dels voltant.
WIFI gratuita a tot l'hotel (cobertura fluixeta, però justa)
Situat a deu minuts a peu de la Plaça de la Virgen Blanca, és a dir, del centre de Vitòria.
Preu: a partir de 90 euros l'habitació doble. Nosaltres vam tenir la gran sort de pagar uns 50 euros perquè anàvem amb grup (colla gegantera)

Hotel de 4 estrelles de gran qualitat situat magníficament al centre de Vitòria. A menys de 10 minuts hi ha el carrer Dato, peatonal i de bars, i a 10 minuts la plaça de la Virgen Blanca, entrada al casc antic de la ciutat. Ideal per la situació.

Habitacions grans (foto), amb llits enormes, grans armaris, grans lavabos, neteja excel·lent, pack complert de bany (sabons, maquinetes, secador...), televisió enorme... Tot el comfort que es pot demanar a un hotel de 4*, perfecte.

Disposa d'un bar una mica car, però es pot esmorzar i sopar prou bé a base de combinats i pizzes, i petits plats de carta. Hi ha un restaurant de bon nivell, que a més d'una carta molt amplia, ofereix un menu "silken" de 22 euros amb 5 primers, 5 segons i 5 postres per triar d'un gran nivell, relació qualitat preu excel·lent.

L'unic però que li posaria és que les habitacions del primer pis reben massa soroll del rebedor (foto), on hi ha el piano-bar on hi ha gent fins tard fent copes.

Si et pots permetre pagar-lo (90 euros tampoc es tant per 4*), i has d'anar a Vitòria, em sembla un lloc perfecte per tots els motius.

Festes de la Virgen Blanca (Vitòria-Gasteiz)

2010-08-13T21:08:00.007+02:00

Festes del 4 al 9 d'agost. Hi he estat al 2010.

Hi ha qui diu que són les millors festes de la país... i això no ho sabré mai, perquè no crec que arribi a veure totes les festes de tot el país (estaria bé com a objectiu a la vida, eh? jejeje), però són unes festes absolutament espectacular que tenen la cosa més important per fer grans unes festes: el profundíssim arrelament de la festa al cor dels vilatans, que les viuen amb una passió gairebé mística, i que prové d'una tradició ancestral que s'ha mantingut en la seva essència amb el pas del temps. A partir d'aquí, comencem a desgranar coses peculiars...

Baixada del Celedón: acte multitudinari (això vol dir unes 60.000 persones... sí, ho has llegit bé) on tot el poble s'ajunta a plaza de la Virgen Blanca (i carrers adjacents, clar, allà no hi cap tothom). Amb el chupinazo, un ninot anomenat Celedón, amb un paraigües, baixa per una tirolina des del campanar fins a peu de plaça, simbolitzant l'arribada de la gent dels pobles a Vitòria per celebrar la festa. El moment es converteix en un clímax d'ampolles de cava que remullen tothom, cantada de la tonada "Celedón, ha hecho una casa nueva...)" ... i encesa de puros!!! curiosíssim, senzill, "tonto" si tu vols... però molt i molt emocionant (foto). Surts de la plaça amb unes ganes de festa imparables.
Rosari de l'aurora: l'endemà, a les 7 del matí (si, ho has llegit bé), milers de persones, milers, omplen els carrers del casc antic resant i cantant el rosari amb la imatge de la Verge Blanca al capdavant. Hi ha gent gran, però també hi ha força joves, i alguns no han dormit aquella nit... però allà hi són. Acaba amb una missa a l'aire lliure a la plaça, plena a vessar (foto). Un acte religiós que impressiona per la multitud i la devoció. Durant la resta del matí, ofrenes florals de les diferents "cuadrillas" a la Verge, amb les emotives danses anomenades "aurreskus".
Música, Gegants, Fanfarres, Txistularis: tots les dies, a totes hores (literament, des de les 9 del matí fins les 3 de la matinada) diferents bandes de tot tipus van recorrent els carrers, amb repertori que va des de les peces tradicionals dels Txistularis (foto), a les adaptacions de temes populars i moderns de les fanfarres i les bandes. Festa infinita.

"Cuadrillas": La gent del poble està "organitzada" en "cuadrillas", una mena de grups d'amics organitzats que tenen vida pròpia durant tot l'any, però que rebenten per festes. Organitzen els seus actes propis, i participen de totes les festes en alguns moments de forma grupal (ofrena floral, anada i tornada als "toros", etc.). Porten tots els vestuari típic de Vitòria de tota la vida (foto), unes espardenyes especials, pantalons, camisa i "blusa", tot amb certs matisos (colors, escuts, etc.) depenent de la cuadrilla. Tot un món, les cuadrilles... però s'ho passen de bé que t'en faries creus.
Toros i vaquillas: Cada dia, matí i tarda. Vaquillas al matí (un partiment total veure alguns borratxins saltar al ruedu), i toros de renom a la tarda (juli, rivera ordóñez...). Impagable la cercavila que es monta cada dia pels carrers principals anomenada "ida a los toros", en el que totes les cuadrillas van cap a la plaça amb la seva banda, ballant, cantant, saltant... i passadets de voltes. I a més, deprés tornen!!! És la "vuelta de los toros". Un espectacle hilarant.

I a tot això, afegiu que a totes hores del dia hi ha música tradicional, danses, concerts a mitjanit gratuits a 5 llocs a la vegada (Macaco, Dr. Deseo, Efecto Mariposa...), balls de saló, concerts de banda, un parc amb atraccions per nens, activitats per nens organitzaes per les cuadrillas, competicions d'"aizkolaris"(foto) (partint troncs i aixecant pedres... impagable), torneig de pilota basca... i em deixo coses segur. Impossible veure-ho tot. Impossible avorrir-se. Impossible dormir. I això no és que sigui un dia o dos... cada dia és així, tal com l'he descrit, amb tot el que he descrit (menys el Celedón).

Hem sigut afortunats de poder participar a les Festes amb la Colla Gegantera de VAlldemia. Hem fet dues cercaviles només amb els músics, i dues més acompanyants els onze (onze!!!) gegants que hi ha a la ciutat. Una experiència inoblidable en contacte amb gent meravellosa.

Vitòria-Gasteiz (Euskadi)

2010-08-13T20:36:00.005+02:00

Estada del 2 al 9 d'agost de 2010 Allotjament a l'hotel Silken Ciudad de Vitòria (4*) Entre 5 i 6 hores de viatge en cotxe des de Mataró, sense contar parades. Vam sortir a les 7'45 i vam arribar a les 14'30. Interessant opció és el viatge en tren, val uns 60 €, des de Sants, unes 5 hores, i l'estació de Vitòria està a tocar del centre, per tant, per pensar-s'ho...

Ciutat de 170 mil habitants que barreja el cosmopolitisme d'una ciutat mitjana, moderna, i força avançada, amb la gent senzilla, franca, oberta i acollidora, "de poble" ( amb tot el carinyo de la paraula). Una típica barreja basca, pel que hem anat veient...

El casc antic de la ciutat és una autèntica joia, no només pels monuments, sinó perquè encara que hi hagi parts reformades, i fins i tot escales mecànices, l'estructura i els carrerons continuen mantenint l'ambient medieval. El casc antic va créixer entre el S.XIII i XV, a esquerra i dreta de la Plaza de la Virgen Blanca (foto). Llavors es va parar fins al XVIII, quan la ciutat va créixer cap al sud i l'est Plaza España, Machete, Postas...), i per tant, el casc antic es va mantenir. Molt aconsellable la visita guiada pel casc antic (7 €, matí i tarda, 90-120 minuts), amb entrada i explicació inclosa de les obres que s'estan fent a la meravellosa catedral de Santa Maria, úniques per la seva magnitud i la manera com s'està enfocant. T'ho han d'explicar per entendre-ho bé. El casc està infestat d'esglésies, però sobretot, cal fer la visita guiada a la de Sant Vicente, al costat de la Plaza del Machete. ÉS una visita sorprenent per un euro, que et porta a dalt la torre, i per tant, tens les millors vistes de la ciutat (foto)... i et porta per damunt de voltes de l'església, sota la teulada!!! Nosaltres la vem fer la última, just el dia que marxavem... jo aconsellaria fer el primer dia la visita guiada al casc antic (oficina de turisme) i la de Sant Vicente (a la mateixa església). Ah! Podeu jaure una bona estona algun banc de la Plaza de la Virgen Blanca i deixar passa l'estona mirant el Casc antic (Sant Miguel - FOTO -, Catedral...) i a la gentada que hi passa. Consell: pregunteu qui fa la visita guiada, si és l'Ainara, fantàstic, si és un paio que es diu Hugo... canvieu l'hora!!!

L'eixample, cap on va creíxer la ciutat a partir dels de XVIII, és una retícula de carrers amples, peatonals alguns, arbrats, i plens de bars de pintxos o del que sigui, amb un ambient espectacular a totes hores. Pujar i baixar el carrer Eudardo Dato sense parar, una experiència. I també val la pena perdre's per alguns dels infinits parcs que hi ha al voltant de l'eixample (Florida, Prado...)

Per menjar... de pintxos. Dues opcions: Carrer Cuchilleria, al casc antic, ple a petar de joves, amb un ambient una mica "alternatiu", bars més antics, més "brutots", segurament més autèntics, i un personal peculiar. Una mica més "fi", al carrer Dato, a l'eixample. Especialment ens van agradar el Usokari (baixant, vorera esquerra) i el Saburdi (baixant, vorera dreta). Ah! i els sensacionals gelats (els de iogur!!!) de Breda. Delicatessen de pintxos a "La Malquerida", al carrer Correria, el primer a l'esquerra de la Virgen Blanca, al casc antic. Et cuinen els pintxos al moment... val la pena l'espera.
Si vols fer menús, només es pot fer al migdia, sino és que marxes del centre. Nosaltres en vam fer alguns a la CAlle Diputacion, al voltant de la Plaza Provinzia, entre 10 i 15 euros, tots prou bé (el que ens va agradar menys va ser "El caminante").
En un post apart, restaurant "El Portalón"... cosa fina!!!

Vitòria és una ciutat que ens va enamorar per moltes raons. Segurament amb dos dies està vista i ben vista, però l'ambient que vam trobar durant les Festes de la Virgen Blanca, i més encara amb el fet de participar-hi amb la Colla Gegantera, ha fet que ens haguem relacionat amb la gent d'alla d'una forma especial, i que haguem viscut cada carrer, cada plaça, i cada racó d'una manera molt especial. No hi ha res millor per conèixer una ciutat que "entrar-hi", i això de moment ho he aconseguit en dues: Praga i Vitòria. Per raons diferents i en moments diferents... Però intentant ser objectiu, crec que és una ciutat amb una història encantadora, uns racons encantadors, una gent molt acollidora, i una vida intensa i oberta. Una ciutat on val molt la pena fer-hi una estada de "visita", però una mica més llarga per "entrar-hi".

Gipuzkoa (Euskadi)

2010-08-13T19:31:00.008+02:00

Estada del 9 al 13 d'agost de 2010. Allotjat a l'hotel Gurutze-Beri a Oiartzun.
Amb una visita de quatre dies no s'abasta la magnitud d'una regió tan meravellosa, però resumeixo impressions i coses que hem fet.
Gipuzkoa és una regió encantadora per la seva barreja de ciutat cosmopolita i industrial (Donostia, Errenteria..) amb regió d'una bellesa natural impressionant (Jaizkibel, parc Aiako Harria, Sierra de Aralar, tota la costa...). Val la pena perdre's per les carreteretes de muntanya... tot i que corres el risc d'embolicar-te en zones industrials i pàrams deshabitats sense cap gràcia. És l'encant de la zona... Sobretot hem fet ciutats i pobles, i de natura, només per accident...

Coses per no perdre's:
Donostia - San Sebastian: imprescindible, evidentment. Molt interessant agafar visita guiada al casc antic a l'oficina de turisme (11'30 del matí, 8 €, no sé quan a la tarda). Les dues catedrals, la plaça i el mercat, el més interessant... de fet, el casc antic no és dels més encantadors que hem vist, ja que està tot molt renovat. De fet, possiblement sigui més atractiva la zona de "l'eixample", per sota el casc antic, pels voltants de la catedral "nova", amb cases noucentistes, romàntiques, senyorials, antics palaus, places i avingudes arbrades peatonals... Els casc antic serveix pel que serveix: per fer pintxos com bojos! A més de la qualitat dels pintxos, i el bon preu, l'encant de la passejada nocturna de bar en bar pels carrers del casc antic dóna sentit a una vista a Donostia. Hem acabat anant totes les nits a sopar-hi pintxos, encara que fos pagant aparcament... No oblidar-se pujar amb funicular al Monte Igeldo i veure les meravelloses vistes (foto) des del desangelat i trasnochat parc d'atraccions. (autobús 16 parada Plaza Funicular, funicular 2'60 pujar i baixar). I, és clar, la immensa platja de la Concha, amb tot el seu "snobisme" i mite de famoseo... tot i que no és dels platges que més de gust em ve per banyar.
Consell per anar-hi amb cotxe: Tot és zona blava, per tant, si no vols pagar pàrking, a les afores. Nosaltres vam aparcar a la zona d'Ondarreta (entrada per Donostia Oeste), al voltant de NH Hotel, zona universitària, i llavors... o bé una "passejada" de 45 minuts fins al centre (passant per les platges, això sí, molt bonic) o bé autobús número 5 o 25 cap al centre.

Pasaia Donibane: Costa oriental de Donostia, seguir N-1 i sortir per Pasaia. Preciós poble pesquer amb un llarg carrer únic farcit de carrerons, túnels, escaletes, sortides al mar, palauets, esglésies, i cases pesqueres amb precioses balconades que miren al mar. El passeig continua fins al final de la badia, vistes paradisíaques. Impagable cervesa a la plaça (foto) amb els balcons darrera i el port davant. Hi ha un vaixell que uneix les dues bandes del port (San Pedro-Donibane), però no el vam pillar. Visita imprescindible d'una tarda.

Hondarríbia: costa oriental de Donostia, N-1 sortida Hondarríbia... però val molt la pena sortir per Lezo i agafar la petita carretera que puja a l'alto de Jaizkibel i gaudir d'uns 15 km de carretera de muntanya amb unes vistes sensacionals de la costa. Poble que conserva carrers, palaus i cases de més de 500 anys; sorpren per la sensació que tan m'agrada de "temps aturat", la quantitat de carrers que formen l'ampli casc antic, i l'antiguitat que transmet tot el conjunt. Miris on miris, cases, palaus, escuts, muralles, baluarts, portes d'accés... una passada. A l'oficina de turisme (plaza de Armas) donen un mapa per visitar molt ben fet i molt complert. Visita guiada a les 12'30, però no l'hem fet. Val la pena també baixar al barri mariner, i evitar els carrers de primera línia de mar (hotels) i ficar-se al carrers de dins, amb autèntic ambient mariner. Visita d'un matí ben bo.

Oñati: Poble més a l'interior, cal seguir la N-1 o l'A-8 direcció Bilbao, i sortir direcció Bergara. Uns 45 minuts des de Donostia. Sorpenent poble farcit de construccions bellíssimes, palaus (foto), i una universitat del segle XVI que tira enrera. A l'oficina de turisme donen un bon mapa per fer la visita, però cal fer la visita guiada a les 12'30 que entra a l'espectacular Església amb un claustre damunt d'un riu (únic!!!) i tota l'explicació de l'edifici de l'universitat i algunes parts interiors. Val molt la pena el viatge.

Sagardoetxea (museu de la sidra), Astigarraga: a 10 minuts curts de Donosti, direcció Hernani. Molt interessant museu a la capital de la sidra (hi ha 19 sidreries al voltant del poble), amb una explicació molt complerta i molt pedagògica del procés, amb una guia excel·lent, una visita "pràctica" per la muntanyeta del costat per veure els pomers, i fer algun experiment amb antics aparells de fabricació de sidra, i una divertida cata final de dos tipus de sidra, most, i un licor de poma de 3500 graus (com a mínim) que crema fins al còlon. Val 3 o 4 euros, val molt la pena! Web: Sagardoetexea.

Mina d'Arditurri (Oiartzun): Des d'Oiartzun, agafar la carretera direcció Lesaka, però ja està ben indicat a tot arreu amb el nom Arditurri i cartells marrons. A l'entrada del parc natural, espectacular.... ESPECTACULAR, repeteixo, visita a unes antigues mines explotades des de fa més de 2000 anys pels romans, i tancades al 1984. S'han adequat dues enormes galeries per poder-les visitar, i és absolutament corprenedor (foto). Et posen un casc, unes botes d'aigua i una llanterna, i vinga cap a dins. Hi ha dos tipus de visita, val la pena agafar la "aventura" (6€, 75 minuts), que tampoc té res d'aventura, però has de baixar i pujar escales, ajupir-te en alguns casos, i passar passadissos amb aigua fins als tormells. Molt pedagògic, guies excel·lents, il·luminació, audiovisual, centre d'interpretació... hi vam anar perquè plovia i no podíem visitar, i estem segurs d'haver fet una de les millors visites que es pot fer. Web: Arditurri

També hem visitat, no tan destacat: Getaria (poble costaner turístic amb un casc antic interessant), Ordizia (poble amb històric mercat els dimecres on es posen els preus als productes per tot Euskadi), Errenteria (casc històric petit i no massa interessant, però bonic passeig amb terrasses al costat del riu), Oiartzun (poble amb una preciosa plaça i una gran església fortificada que no vam poder visitar).

Menjar: Res a dir, cada vespre cotxe i cap al Viejo de Donostia a menjar pintxos. Tots són bons a tot arreu, i a un preu semblant (entre 1'80 i 2 euros pintxo, tot i que em consta que quan no és agost és més econòmic). Nosaltres ens vam centrar en el Txondorra, Gastarain, i sobretot, el Bartolo, on pots arribar a seure i la varietat és inabastable. La gràcia, però, és anar fent... no crec que hi hagi llocs dolents, com a molt, pots trobar llocs amb pintxos poc originals, però dolents... això no existeix.
Com a restaurant, "Fortaleza": A la carretereta que va d'Oiartzun a Lesaka (i que també porta al parc natural d'Aiako i a les mines d'Arditurri), a 5 minutets d'Oiartzun. Està a peu de carretera, té un parking, i fan un menú excel·lent de 9 euros al migdia, i uns plats combinats "al gust" (tu tries ingredients) i racions a la nit. Molt concorregut... per alguna cosa serà.

Hotel Gurutze-Beri (Oiartzun-Donostia)

2010-08-13T19:06:00.003+02:00

Estada del 9 al 13 d'agost de 2010
Gurutze-Berri Etxea, Bizardia Plaza, 7 - 20180 OIARTZUN Tel: (0034) 943490625 - 943491037
pàgina web: www.gurutzeberri.com
Situat prop d'Oiartzun, direcció Irún, a tocar de Errenteria, a poc més de 15 minuts de Sant Sebastian. Cal sortir de la N-I direcció Oiartzun, i després seguir direcció Irún fins trobar el petit grupet de cases de Guruzte, on ja està ben indicat l'hotel, amb pàrking.
Hotel d'una estrella.
Preu: 78 €/hab doble (temporada alta), amb exmorzar.

Hotel molt ben situat a prop de Donostia, a les portes del parc natural Aiako Harria, permet visitar la costa guipuscoana fàcilment (20 minuts de Getaria, 10 minuts d'Hondarríbia), i també baixar fàcilment cap a l'interior (15 minuts Hernani, 30 minuts Tolosa, 40 minuts Ordízia), i també fer natura pel parc natural, al costat mateix, que fa molt bona pinta.

L'habitació que ens va tocar era petita, a una ampliació posterior de l'hotel, a la part del darrera, amb vistes a un pàrking. Molt petita, amb prou feines es pot passar entre paret i llit, sense cap gràcia. Molt sorollosa, s'escolten perfectament tooots els sorolls de les altres habitacions (lavabos, dutxes, cops de porta, televisions, despertadors, converses a veu normal...). Sense aire acondicionat... però no cal ni a l'agost, està clar. Tot i que anuncien per tot arreu que hi ha wi-fi, a la nostra habitació gairebé no s'agafava, i es perdia contínuament... i em consta que no erem els únics. La seva resposta va ser "a veces no coge bien... pero luego sí". Aquest "luego" no ens va arribar mai a l'habitació. Veieu la foto de l'habitació? Doncs nosaltres ni sofà, ni balcó, ni cortines... però valia el mateix preu. Curiós.
Esmorzar acceptable (bufet), sense "calents", dos o tres embotits, diverses pastes, un tipus de suc.
Atenció de les persones força fluixa: bon dia, i justet... i això que és un negoci familiar, tots semblaven germans bessons els que hi havia allà. El restaurant no el vam provar, menú de 18 euros... un pèl excessiu.

Resumint: Si costés 20 euros menys, diria que està bé, però no val ni de conya el preu que cobren. Per tant, el ptijor de tot, la relació qualitat-preu. El millor... la situació.

Carretera del Coll d'Ares (Camprodon-Prats de Molló)

2010-07-04T20:58:00.003+02:00

Feta el diumenge 4 de juny de 2010
Camprodon-Prats de Molló
Uns 45 minuts, a poc a poc per gaudir del paisatge.

A manca de poder fer una bona excursió a causa del mal temps, vam decidir fer una ruta en cotxe que ens va dur a visitar el país veí travessant el coll d'Ares des de Camprodon fins a Prats de Molló. La ruta en si mateixa, feta en cotxe, ja val la pena, ja que les vistes sobre la vall de Camprodon són espectaculars en alguns punts, i passat el coll, la vista de la banda francesa, el VAllespir, també és espectacular. LA vegetació que hi ha al voltant és encantadora, i per tant, ja és suficient per a que valgui la pena.
A més, al final, parada a Prats de Molló, poble que ja et sorpren a primer cop de vista per la muralla i l'església a la part alta (foto). Una passejada (marcada amb fletxes verdes per l'oficina de turisme) des de la porta principal va voltant la muralla per dins, i es perd pels carrerons, l'església, i les portes d'entrada antigues a la ciutat fortificada, inclós un pont amb porta i comporta. Està vist en poca estona, però és molt bonic i força ben conservat. Al final, cerveseta a la plaça del poble, i passeig pel carrer comercial, que té encant amb les seves botiguetes i l'ambient que dona la gent. A més, va enganxar una banda de carrer que animava la gent, per tant, una visita rodona!.

Hotel Antic Mas (Camprodon)

2010-07-04T20:40:00.002+02:00

Estada d'una nit 3-4 de juny de 2010 (a través de booking)
Pàgina web: Hostal antic mas
email: antic.mas@gmail.com (resposta ràpida)
Dades: Freixenet, 30. Camprodón. Girona
Tel.: 972.741.476
Arribar des de Mataró: Granollers-Vic-Ripoll-Sant Joan Abadesses-Camprodon
Preu: 90 euros habitació doble amb esmorzar buffet (en temporada baixa, alta uns 10 euros més). Hi ha habitacions a diferents preus: suite 130 €, sense terrassa, 70€.

Antiga casa senyorial de Camprodon, exteriorment molt bonica, amb façana al carrer, i el darrera (foto) que dóna al riu i a un parc verd i tranquil. Disposa d'un restaurant d'un cert nivell (menu 22 euros), que no vam provar excepte per esmorzar.

Vam estar a una habitació amb terrassa (Puigmal), amb vistes al darrera. L'habitació és gran, molt neta, molt confortable, tele gran amb TDT, llits còmodes, lavabo net, amb sabons, tovalloles, secador, etc., i la dutxa un pèl petita, però moderna i funcionant molt bé. No es pot demanar més per passar-hi una nit, i se n'hi poden passar unes quantes més de bona gana.
El preu inclou esmorzar, amb un cistellet amb varietat de d'embotits, pastes, mantega, etc. No és buffet, però tot és molt bo, i t'ofereixen més, és a dir, segur que no es queda curt.
EStà situat a 5 minuts del centre neuràlgic de Camprodon, de fet, és la prolongació del carrer comercial principal, per tant, perfectament situat. No cal dir res de la Vall de Camprodon, punt de sortida excel·lent per tot tipus d'activitats: senderisme, rutes en cotxe, muntanya...
90 Euros no és molt barat, tot i que l'hotel està molt i molt bé, però sabent que hi ha habitacions per 70 euros, segurament val molt la pena com a allotjament de cap de setmana o puntual a Camprodon. Un altre gran descobriment de booking.

Sadernes - Sant Aniol - Salt del Brull - Salt de la Núvia - Sadernes

2010-05-30T22:00:00.005+02:00

Fet el dissabte 29 de maig de 2010
Punt de sortida: Punt d'informació de Sadernes, darrera la capella romànica de Santa Cecília. Per arribar des de Mataró: AP7, sortida Girona Nord, C66 direcció Banyoles, Besalú, abans d'arribar a Olot, direcció Montagut i més amunt fins a SAdernes, 1h 40 min (Google maps aquí) . Hi ha un aparcament a Sadernes mateix, gran i ben posat a la sortida mateixa.
Informació: Punt d'informació a Sadernes mateix, o als diferents punts de turisme de la Garrotxa. També es pot veure el recorregut aquí (web del consorci de l'Alta Garrotxa), o també aquí (Web excursionista "Senderisme i Teca"), però és un recorregut clàssic que es pot trobar en mil llocs.
Dades: Recorregut circular, excepte el darrer tram. LA distància és d'uns 12-13 km. Sense parar, però sense correr, es pot fet en 4'30 hores, però és una ruta que t'obliga a parar: ponts, fonst, miradors naturals, i evidentment, el bany a la bassa. Per tant, cal comptar uns tres quarts d'hora més, que és més o menys el nostre temps real.

Descripció: la ruta està marcada amb línies grogues horitzontals des del mateix punt d'informació, està cuidat i marcat, i no té cap pèrdua possible, per tant, no m'aturo en detalls de cruïlles. La única cosa que pot suposar algún entrebanc és el pas del riu que en alguns llocs és sobre pedres, però res destacable.
Des del punt d'informació es triga una horeta fins al pont de Sant Valentí (un preciós pont romànic), i una horeta més fins a Sant Aniol, on hi ha una font, una vella capella, i les ruïnes de l'antic hostal i la rectoria. Pel camí anem vorejant la Riera de Llierca, i després la riera de Sant Aniol per les dues ribes, envoltats d'una frondosa vegetació, i d'alguns vistes elevades sobre els gorgs de la riera, i al fons de la vall. Tot preciós. Per tant, dues horetes, i Sant Aniol (parant a picar, fer fotos... amb la calma). Fins aquí, el camí té pujades, algun pas de roca, però podríem dir que en general planeja (foto1).

Des d'aquí pugem cap al salt del Brull per darrera la font (seguim les marques verdes i blaves, és l'únic punt on hem de deixar les grogues). El camí (passant per un "pàrking" d'helicòpters, té gràcia) es fica fins al llit del riu , que hem de remuntar saltant pedres amb paciència, i tornant enrera alguna vegada per trobar el camí millor... i sucant l'orella algun cop, sobretot els més patosos. Cal superar la por de fer algun salt llargot entre pedres. Però val la pena l'espectacular Salt del Brull que crea una bassa d'aigua glaçada on és obligator-hi posar-s'hi... i si no t'hi poses, doncs hi has de tornar (foto2). I Punto. Depenent de la nostra perícia, hem trigat un quart d'horeta.

Desfet el camí del Salt del Brull tornem a la font de Sant Aniol, i agafem novament les marques grogues, que s'han unit fa una estona amb el GR11, que ens acompanyarà una bona estona, per tant, marques blanques i vermelles també. Ara el camí fa un llarg pendent, en algun punt fort, però passable. És la part més dura, però val molt la pena perquè en 45 - 60 minuts, si fa no fa, arribarem al part mitjana dels cingles; estem a la riba dreta de la Riera, però ara molt elevats (foto3), amb la qual cosa tenim unes vistes esgarrifoses i anti-persones amb vertigen de la vall, les valls adjacents, i els cingles de l'altre costat. Concretament des del Salt de Núvia la vista és sensacional (punta que reconeixerem perquè en un roc hi ha unes marques de límit territorial molt antigues... de llegendes de núvies no cal parlar-ne). Creuant tarteres i altres punt elevats de vistes semblants, i deixant el GR11 que ens duria fins a Talaixà, Beget i el Comanegra (que ara no caldria, ja comencem a estar carregadets), encarem una baixada molt pendent, i que per tant no és massa ràpida, cap al cor de la vall, novament. En mitja hora tornem a ser a peu de Riera, i ens enganxem a la primera part del camí que hem fet, passant pel pont de Sant Valentí novament. La pista forestal ens porta en mitja hora més al pàrking, i ja tenim la feina feta.

Consell!!!! (per mí mateix també val): si arribes al punt d'informació abans de les 9 del matí, la barrera d'entrada a la pista està aixecada i et deixen passar en cotxe fins a algun dels aparcaments que hi ha al primer tram, si no és que ja estan plens. Val molt la pena fer-ho així, perquè entre anada i tornada, t'estalvies 45-60 minuts de camí a peu per pista forestal que no val massa la pena, fins ben bé al pont de Sant Valentí. A l'anada, val, però la tornada s'agraeix molt!!!

Edito el 21/novembre/2010: L'hem tornat a fer un matí tapadot de dissabte un grup gran de 8 adults i de 5 nens entre 3 i 8 anys. Aquest cop hem aparcat el cotxe al 3r pàrking passada la barrera, ja que en aquesta època de l'any l'accés nomès es tanca si s'omplen els pàrkings...i no és el cas ni molt menys. Encara hauriem pogut anar fins al pàrking número 5, però llavors ja et perds el pont de Valentí... jo crec que el P3 perfecte. El camí està igual, només varia l'encant dels colors de tardor, una mica més de fred, i no poder-se banyar al Salt del Brull (evidentment). La pujada ens ha durat 2h i 20 minuts des del pàrking 3, ja que amb les criaturies els corriols es feien molt lents en alguns punts, i els passos de riu també. Cal tenir-ho present... jo pensava que amb dues horetes faríem. De baixada, vam fer grups, i nosaltres vam tornar en 2h15' fent el Salt del Brull i baixant pel Salt de la Núvia (les vistes són meravelloses).
No me'n cansaré mai d'aquesta excursió ni d'aconsellar-la a tothom perquè és molt fàcil i té unes vistes i uns racons màgics i meravellosos, i el quadre de Sant Aniol, l'ermita, les runes de l'hostal i la font em sembla un dels llocs més encantadors que conec.

Restaurant Ca La Seca

2010-05-30T20:13:00.005+02:00

Sopar divendres 28 de maig de 2010
Carrer Sant Joan, 12. Tortellà. (des de Mataró, AP7, fins Girona Nord, agafar C-66 direcció Olot, sortir per Tortellà, aprox 1h 40 min.). Tortellà està a tocar de Castellfollit de la Roca, Montagut, SAnt Jaume de Llierca, per tant, a prop d'Olot.
Carta de cuina tradicional. Menú entre setmana i dissabtes
Pàgina web: Restaurant Ca la Seca contacte: calaseca@hotmail.com, 972287846
Dos plats i postre, 20-25 euros.

Restaurant que forma part de l'Hostal Alta Garrotxa (Veure post aquí).
De tracte familiar i proper, el restaurant ocupa una part de la planta baixa de l'Hostal Alta Garrotxa (antic hostal Ca La Seca), concretament un espai ampli, ben decorat, modern sense passar-se, amb bon gust i acollidor. També té barra de bar per fer esmorzars.
La carta és de cuina tradicional catalana i de la zona, de manera que pots tastar uns musclos al vapor, un bacallà a la muselina d'all, o unes patates farcides d'olor, i tastar postres de tota la vida, com crema catalana, o coulants, pastissos de formatge i codony, o de xocolata.
El preu mitjà del plat ronda els 9-10 euros, tot i que evidentment, n'hi ha més cars. Però les quantitats de menjar són excel·lents i més que suficients per fer una suculenta amanida i un musclos, o patates farcides, etc.
Molt valorable també el tracte informal però seriós de la Raquel, que atenia el menjador amb un somriure tan exquisit com els plats que ens portava.

Relació qualitat preu, molt bona. D'acord amb l'Hostal on es troba. Sopar, dormir i esmorzar, un plaer que repetirem sense dubte.

Hostal Alta GArrotxa (Tortellà)

2010-05-30T13:00:00.009+02:00

Estada d'una nit 28-29 de maig de 2010 (a través de booking)
Pàgina web: Host al Alta Garrotxa
email: comercial@hostalaltagarrotxa.com
Dades: c. Sant Joan, 12. Tortellà | T. +34 972 28 78 78
Arribar des de Mataró: AP7, sortida Girona Nord, C66 direcció Olot, sortida Tortellà. (1h40 min).
Preu: 66 euros habitació doble amb esmorzar buffet.

Hostal de caire familiar al centre del poble de Tortellà, a tocar de la plaça del poble.
Habitacions netes, polides, i prou espaioses. Llit còmode, lavabos nets i impecables. Algunes habitacions disposen de terrassa i vistes a les muntanyes de l'Alta Garrotxa.
Antiga fonda de poble reformada amb austeritat però amb bon gust. Recepció amb informació de la zona.
Esmorzar al restaurant de l'hostal, on ens van afartar d'embotits i encara ens dèien extranyats si no voliem res més. De fet, el restaurant manté el nom de l'antic hostal (restaurant Ca La Seca, veure post aquí), mireu l'entrada corresponent clicant sobre el nom.
Emplaçat a un punt fantàstic per fer excursions en cotxe o a peu per tota la zona de la GArrotxa, en especial l'Alta Garrotxa (Castellfollit, Montagut, Sant ANiol, Bassegoda, Talaixà, Salt del Brull.) Tortellà tampoc té res de l'altre món, tret de l'entorn i la plaça amb església, i algun bar "pintoresc". Edició: Tortellà és la cuna de les clàssiques "xiruques", botes de muntaya creades i fabricades durant molts anys en aquest poble. Hi ha un carrer i un monument dedicat (gràcies, Enric).
La relació qualitat-preu és extraordinaria. És molt aconsellable per passar-hi uns dies i visitar la zona. Hi tornarem sense cap mena de dubte.

Hostal Mundial (Lleida)

2010-01-24T15:22:00.003+01:00

Estada nit del 23 de gener de 2009

Plaza Sant Joan, 4
25007 Lleida
Tel: (0034) 973 24 27 00
Fax: (0034) 973 24 26 02
email: hostalmundial4@hotmail.com (responen ràpidament)
web: www.hostalresidenciamundial.com

Preu habitació doble: 36 € l'habitació doble. (si, baratet...)

Hostal molt antic de Lleida, situat al cor mateix de la ciutat, a pocs metres de la Paeria, entre els carrers comercials i peatonals (CArme, Major, etc.), és a dir, al mig del meollo. A més, a 15 minuts de la zona de bars i discos, suficient per anar-hi a peu, i també per a que no molestin! És un antic edifici de 5 plantes, amb façana neo-barroca (com si diguéssim, jejeje). Té moltes habitacions. Tot i ser un lloc senzill, les habitacions estan molt netes, els lavabos impecables, els llits còmodes i prou grans, televisió a l'habitació, WIFI... A més, són força àmplies, ja que tenen una mena d'entradeta, el lavabo i l'habitació en sí... Vam dormir perfectament, sense sentir sorolls (típics de pensions d'aquest tipus). També hi pots esmorzar per 3 euros, però no ho vam fer... estem envoltats de pastisseries!!!
Pel preu que val, la qualitat de les habitacions, la neteja, i la situació de l'hotel em sembla un lloc excel·lent. És més, si ara mateix hagués d'anar a passar un cap de setmana a Lleida, dues o tres nits, no dubtaria en allotjar-m'hi. Molt recomanable per coses d'aquestes.

Mosset (El conflent, Llanguedoc)

2010-01-03T20:13:00.004+01:00

Visitat el 2 de gener de 2010.

Des de Prades de Conflent surt una carretera que puja cap a Catllar i Mosset, i fins al Coll de Jau. Es triga un quart d'hora des de PRades, si fa no fa, amb carretera de muntanya petita i de curves.

links: Turisme Langedoc, Mosset, pàgina oficial de Els pobles més bonics de França.

Petit poble al sud de França, declarat un dels més bonics de frança (és una llista oficial on hi ha massa pobles, possiblement), en teoria conserva les muralles, torres, i un entorn medieval molt ben conservat... doncs no. El més interessant, les vistes de la carretera mentre vas pujant, i des del mateix poble, cap a la vall, i cap a les muntanyes pirenaiques de Font Romeu i les Angles.
No val massa la pena, més val anar a Vilafranca de Conflent, o escollir algun altre dels petits pobles que hi ha per allà aprop, i que em vaig quedar amb les ganes de veure (Eus, Castelnou, Mont-Louis...)

Mas Montebello

2010-01-03T19:45:00.003+01:00

Estada del 31-12-09 al 3-01-10 (Cap d'any)

Situació: Rigarda, petit poble a prop de Prades de Conflent, al departament dels Pirineus orientals, a França.
Com arribar: Anar per AP7 (A9 a partir de la Junquera) fins a Perpignan, agafar la Sortida 42 direcció Prades-Andorra (N116) i a l'arribar al poble de Vinçà ja està indicat cap a Rigardà. PEr arribar exactament a la casa, cal passar Vinçà, passar el Veinat de Rigardà, i just sortir d'aquest veïnat agafar el trencall cap a Joch. El primer trencall a l'esquerra, i per una girada casi impossible entre dues cases, un altre cop a l'esquerra, i vas a parar a a la porta.
Durada: 2h15min, si fa no fa.
Preu: hem pagat uns 1.000 euros per una estada de 3 nits 9 persones. Potser un pèl car pel que és la casa, però tampoc res descabellat.
Links: Mas montebello, Turisme al Languedoc-Roussillon.

Casa rural de 4 habitacions dobles (2 es poden fer triples... un pèl just), cuina-menjador tot junt (no massa gran), i gran sala de jocs al primer pis, enorme, amb dos grups de sofàs, una gran tele (tot en francès), un billar, un futbolí, un barra de bar... i un piano!!! Llar de foc a la cuina i també a la sala de dalt. Exterior amb una balconada gran, una barbacoa en un racó, piscina (foto) i petita zona de jocs infantils. No massa cuidats els exteriors. Vistes al Canigó.

És una casa situada en una zona residencial del Sud de França, a tocar del Massís del Canigó, amb unes vistes esplèndides a la muntanya sagrada des de la mateixa casa, i també sobre el poble, molt bonic. La casa és còmode, acollidora i prou neta, la cuina molt ben equipada, i molta llenya per fer foc i barbacoa. Potser és un pèl just l'espai cuina-menjador (foto), però s'hi pot estar bé. De fet, la sala superior convida a passar-s'hi el dia al sofà, o jugant a alguna cosa. Nosaltres, amb nens petits, no ho vam disfrutar gaire...
Amb nens petits, amb fred, es troba a faltar poder sortir una mica més, tot i que l'espai de la sala superior està prou bé. La casa sembla un lloc de residència habitual, ja que està decorada profussament, fins i tot massa, i a tot arreu hi ha quadres i elements decoratius. De totes maneres, això et garanteix que tot funciona... i de fet així és, amb alguna petita excepció

El millor: la gran sala de jocs (foto), l'equipament de la cuina, la llenya, les vistes al Canigó, l'atenció de la senyora Isabelle.
El pitjor: El mobiliari de la cuina (la taula i les cadires són antigues i s'aguanten amb pinces), el matalàs d'una de les habitacions dobles (que anava directament a terra, i per tant, mal negoci)

En general, bona valoració de la casa. De fet, hi vam anar a petar perquè ja no trobàvem res a Catalunya, i no ens agrada anar tan lluny... però està bé, s'hi pot tornar, i sobretot, tinc ganes de tornar-hi per fer una mica de pobles i de muntanya, ja que el poble està molt ben situat a tocar dels pirineus, i amb molts pobles petits i bonics per visitar i passejar. Potser dubtaria d'anar-hi en època de fred amb crios, ja que la part de baix agobia una mica, però en època de poder estar a fora, segurament molt millor. I si fos un grup d'adults, no tinc dubte que la sala de dalt seria el lloc somiat. Un Notable...

El Montalt

2009-12-29T13:15:00.006+01:00

Fet el dimarts 29 de desembre de 2009

Sortida: Font de la Lorita (Llavaneres). Una mica més amunt de l'Ajuntament, passant per davant la policia local, hi ha un parking de sorra. Es pot aparcar allà, i caminant amunt es passa per merendero amb una font (Lorita), on ja trobem pals indicadors. De fet, una miqueta més amunt, on hi ha un gran pi, hi ha més indicadors, i un mapa de la ruta.
Temps: 4h30min... però amb molt de temps perduts buscant camins i marques. Segurament el mateix recorregut sabent on vaig li trec mitja hora o tres quarts.
Distància: Ni idea. En teoria, de Llavaneres al Montals, uns 8 km, però la volta que he fet... en fi, suposo que uns 16 km segur que els he fet.
Recorregut: Seguim recorrent vells camins d'infantesa... tot i que jo crec que al Montalt no havia pujat mai. Ruta massa llarga i avorrida en alguns moments que em porta fins al Montalt, amb penes i treballs, on no havia estat mai. Grans vistes des del Montalt, i també des del camí que porta cap a la Ferradura. Intento seguir la Ruta de les Viles, camí suposadament marcat per aquesta mena de Consorci que han creat Llavaneres, Sant Vicenç i Arenys, però que no està gens marcat, només hi ha pals indicadors, i finalment em fan perdre el camí a Supermaresme. Resumint el camí, surto de la font de la Lorita, pujo pels camins indicats en la direcció Montalt, variant dels 11 pins, arribo a la part alta de Supermaresme, vaig fins a Can Montalt... allà el camí directe està tallat, per tant, baixo fins la Hípica de Llavaneres, i des d'allà enfilo la pista que surt just davant, que puja fins una altra pista més gran que planeja fins a la Roca de la Ferradura. D'allà pujo al Montalt, i de baixada a la Ferradura, enlloc de tornar enrera, des d'allà segueixo la pista que va a petar gairebé a la Creu de Rupit. Vaig cap a la font del Malpàs, i segueixo, i trenco a l'esquerra per baixar fins a Llaveneres passant per l'ermita de Santa Mònica, que es fa molt llarg, i d'allà avalls fins a la Lorita.
Links: podeu veure més fotos clicant aquí

Descripció: Tot i que la guia diu que la ruta de les viles està marcada amb pintura groga, jo no he vist ni una sola taca de pintura en tot el camí. Pals indicadors fins que desapareixen... no fiar-se.
Surto de la Font de la Lorita, en tres minuts travesso el merendero, segeuxo el corriol fins una petita explanada amb un gran Pi, cruïlla de camins, pal indicador, mapa de la ruta (puf). Agafo cap a la dreta, seguint la "variant dels Onze pins"; segueixo el passeig del Eucaliptus, agafo el passeig dels Onze pins, tot ben indicat, cap problema.
30' Un pal indicador trencat sembla assenyalar un corriol que s'endinsa al bosc a la dreta. Està misteriosament trencat justament l'indicador que ens interessa... però es veu que es cap aquí. De fet, deu minuts després apareixen un parell de pals indicadors més. Aquesta part és la que més m'agrada del camí, un petit corriol travessant un bosc. Ara m'ho crec que estic a la muntanya!
45' Surto del Corriol a la part superior de la Urbanització Supermaresme, al pal indicador posa "Rocs d'en Magí". Busco algun altre pal indicador, i no n'hi ha cap. No es veu cap camí... Faig unes quantes voltes per aquells carrers, i finalment en un carrer sense sortida que gira a la meva esquerra hi ha un camí que diu "Finca Can Montalt. Particular. Prohibit el pas". Jo sé que Can Montalt està al peu del Montalt, per tant, m'hi fico...
1h Arribo a Can Montalt. Tinc el Montalt davant dels meus morros... Tots els camins estàn tancats, vallats, etc. No veig camins. Decidit a no tornar enrera, desfaig una mica el camí de Can Montalt, i trobo a mà dreta un corriol que baixa cap al sot que forma la riera (anant cap a Can Montalt, és mà esquerra, clar). El corriol es va tancant molt, molt, i baixa molt... massa! I no m'anima massa... però finalment va a parar a una pista, giro a la dreta i... trobo una cadena que torna a dir-me que estic a can Montalt i que és particular. Però a l'altra banda de la cadena hi ha pista asfaltada, i m'hi poso, i la segueixo cap a l'esquerra, iva baixant. Tinc clar que anant per aquí arribaré al peu del Montalt, no sé a quina alçada, però estic perfectament orientat.
1h30 Centre Equestre de Llavaneres. Fantàstic. He tornat molt enrera... just davant del centre, a la meva dreta, hi ha una pista que s'enfila... i estic segur que m'acostarà al Montalt. Doncs vinga amunt. Vorejo una mena d'urbanització que es diu Masies de Llavaneres, una mica desolat. La pista és ampla, però puja com una mala cosa, vertical com ella sola. Foto una suada de collons.
1h50' Cruïlla amb una pista més gran. La segueixo cap a la dreta. Estic segur que em durà a la roca de la Ferradura. Un ciclista molt amable m'ho confirma.
2h05' Roca de la Ferradura (foto). Cruïlla de camins. Tornen a haver-hi pals indicadors. A bones hores!!! Uns metres abans de la cruïlla, a mà esquerra, he vist un corriol que semba que s'enfila tieso cap al cim... i encerto.
2h15' El Montalt. Grans vistes de tot el litoral. El dia és prou bo tot i les previsions, i veig perfectament des d'Arenys fins Mataró (foto) i més enllà. Miro els pessebres (n'hi ha molts!!!), faig una foto a la senyera (foto), escric la nota a la llibreta, i menjo, que m'ho he guanyat. Més de dues hores per arribar al Montalt... quina vergonya!

2h30 torno a baixar cap a la ferradura. D'allà agafo la pista que segueix recte fent una lleugera baixada, la única que els pals indicadors no donen direcció (vaia tela). Em durà fins la creu de Rupit. Podria baixar per on he vingut, però em fa molt de pal! Per tant, decideixo anar pel malpàs i baixar per alguna de les pistes que van fins a Llavaneres, encara que no les recordo massa. Per tant, cap a la Creu de Rupit.

2h50' Arribo a la pista del GR-92, la dels bons homes, que porta fins la creu de Rupit uns metres més amunt, però jo giro a l'esquerra per baixar fins al Malpàs. Just abans hi ha una explanada amb un gran pi, on es pot aparcar, i em trobo gent coneguda. Segurament, Teresa, et referies a aquest punt quan m'explicaves des d'on va pujar al Montalt... oi? Només cal seguir les marques del GR per anar fent, però la pista no té pèrdua.
3h25' Hi ha una cruïlla a l'esquerra d'on surten tres camins. No sé ben bé on van, però miro d'intuir i agafo el que va més a la dreta. Els altres em dona la impressió que tornen enrera. La pista és agradable, perquè baixa suaument faldejant, fent grans esses, i estic sol com un mussol, no hi ha cotxes, ni soroll... Poc després d'agafar-la passa molt aprop duna altra gran pista que baixa en picat... pero jo segueixo per la meva (segurament, hagués anat millor per l'altra). No té pèrdua, no hi ha cruïlles que despistin... però al final és massa llarga i pesada i m'avorreix!
4h05' Arribo a l'ermita de Santa Mònica. Ja he descobert on anava aquesta pista, doncs. Xapadíssima, clar. Un dimarts al matí, què vols. Just a continuació, el camí cau a la pista que porta a la Hípica cap a mà esquerra (un altre cop no!!!) o a la dreta, sense pèrdua, baixa fins a Llavaneres. Fins i tot encara trobo algun pal indicador. Moltes gràcies, ara ja hi sé!!!

4h20' Arribo a la Cruïlla del Gran pi, on em torno a mirar el putu mapa a veure que coi m'ha passat a Supermaresme... i no m'hi aclareixo tampoc... en fi, no ens hi farem mala sang. Tampoc ha estat malament.

Resumint, que per pujar al Montalt no cal donar tanta volta com he fet jo, és qüestió de saber com trencar per superMaresme... o sinó anar-hi pel Malpàs, i aire. I també per baixar del Malpàs a Mataró, provaré una altra pista un altre dia, que la de Santa Monica m'ha avorrit un mazo. I sinó, doncs la clàssica Cornisa, què vols.

Turó dels Oriols - Burriac - Turó de l'Infern

2009-12-27T13:06:00.006+01:00

Fet el diumenge 27 de desembre de 2009
Sortida i arribada: Ronda del Cros cantonada Ramon Berenguer (Mataró)
Distància: Ni puta idea. La ruta oficial de la diputació marca 11 km, si afegim el camí del cros, Madà, la part final de Cabrera a Agell i el Cros... no ho sé... ¿15 o 16?
Temps: En total, unes 4h, si fa no fa, incloent parades per fotos, menjar, beure, retrobar camins perduts, etc.
Descripció: En la línia de recuperar vells recorreguts d'infantesa, quin més adequat el Castell de Burriac i voltants, que havíem fet a peu, en bici, en colla, amb esplais... Doncs res, carretera i manta. Seguint la idea del company Abdi, pujo per Madà cap al Turó dels Oriols, vaig fins a Burriac (ruta clàssica), i baixo per l'altra banda, cap a Cabrils, i abans de baixar pujo fins al Turó de l'Infern. Després, baixo per la Font Picant fins a Cabrera, d'aquí a Mas Silvestre i Santa Elena d'Agell, i tornem al Camí del Cros. La ruta és fàcil, els turons són petits i de fàcil pujada, i pràcticament tota està perfectament marcada, excepte l'arrencada a Madà, i la part final de Cabrera al Cros, on m'he embolicat com una mala cosa... però he arribat. El millor de tot plegat són les vistes que hi ha des dels tres turons (Burriac, Oriol, Infern)... i el romanticisme de tornar a pujar a Burriac, clar... et pots creure que no l'havia vist reformat encara?
links: doncs resulta que la ruta que he acabat fent (no ben bé, però casi, casi) ara està marcada per la diputació amb fites metàl·liques liles. Si ho voleu veure, està aquí, a la pàgina de diba. Si voleu veure més fotos, a l'àlbum del Castell de Burriac

Recorregut: la part marcada la passo ràpid... m'esplaio més en les parts caòtiques, jijiji.
Sortim de Ramon Berenguer, creuem la Ronda del Cros, travessem la C60 i la Riera d'Argentona, seguim recte pel ferèstec polígon, creuem la C32 per sota, i carretera i manta... com que vaig fins a Madà, no deixo el camí asfaltat en tota l'estona, vorejant la finca de ricatxos i casotes modernistes (em sembla que es diu Can Garí...). Arribo a la carretera, i la segueixo cap a la dreta fins que entro a la urbanització de MAdà, a l'altra banda.

20' A Madà, pujo pel carrer de més a la dreta (mirant a la muntanya) i just on acaba i comença el bosc hi ha un corriol, que segueixo cap a la dreta, seguint la falda, creua un petit torrent (sec, clar) i llavors es troba amb un altre corriol que sembla que ve d'Argentona; trenquem per aquest a l'esquerra, i a partir d'aquí, caos monumental de corriols, roderes, trialeres i marques de tots tipus i colors... però bé, cap problema la qüestió és anar pujant cap al Turó dels Oriols. Al final, sembla que trobo el corriol bo, que té marques de diferents colors, i va rodejant el Turó per la meva esquerra.

50' Arribats a dalt del Turó dels Oriols, la vista de Burriac (foto), i el Montseny a l'altra banda és magnífica. Ara seguim el corriol, que continua carenant, i que és força més evident. És un caminet molt bonic entremig del bosc, tancat. Poc després ens trobem amb el camí que puja de Cabrera, el que comentava de la diputació, marcat amb una fita metàlica lila. Més endavant el retrobaré. Per tant, a partir d'aquí, tot el camí que faig es seguint les marques liles, o sigui que cap pèrdua. Arribem a la pista principal cap al castell, la seguim (no trobo el camí rocós que puja pel dret i que en teoria està aquí mateix... seré inútil), i en poca estona estem al castell.

1h20'. Arribem al castell, on m'aturo a menjar i admirar el paisatge. La pausa entre dies de pluja em regala un cel clar i net que em permet veure tota la costa del Maresme, el Barcelonès, montjuic, Turó de l'Home (foto), Collsacabra, Llavaneres, Montnegre... quina sort. Val molt la pena. Quin mirador oblidat tant de temps. Hi he de pujar més sovint, que no costa tant... Començo a baixar, i en arribar a la pista, cap a l'equerra, enlloc de la dreta, seguint les marques liles.

1h'50. Arribem a la Creu d'Abeia, una creu de ferro sobre un monolit. Ull aquí, que la marca lila enreda una mica; Cap a la dreta surt una pista cap als cingles, seguint recte hi ha una pista ampla que baixa fins a Cabrils... aquesta no!!! El que hem de fer es girar una mica a l'esquerra, i seguir el corriol que s'enfila una mica... i de seguida trobem una altra marca lila que ens aclareix que anem bé.

2h05' Cruïlla amb la pista que va a Font Picant i Cabrera. La seguim cap a la dreta per anar cap al Montcabré. De seguida el camí ens treu de la pista per endinsar-nos al bosc, direcció Montcabrer. Aquesta part de camí és la que més m'ha agradat, entre bosc, sol com un mussol, anar pujant...

2h15' Seguint el senyal, trenquem una mica a l'esquerra per pujar al Turó de l'Infern i veure les esplèndides vistes del litoral fins a Barcelona (foto). Quina benedicció de dia clar. Em queda una petita tirada fins al Montcabrer, davant meu... però ja se'm fa tard, i com que no conec bé el camí de tornada que vull fer, no m'embolico, i torno sobre les meves passes fins a la cruïlla de la pista que baixa a Cabrera. Tiro avall, passo ràpidament la Font Picant de Cabrera, i segueixo baixant. Quin pal de pista, recordeu-me que no pugi mai per aquí.

2h50' Arribo la plaça de l'Ajuntament de Cabrera després de baixar per la Riera. Tot i que no hi ha cap indicació enlloc (sorprenent), sé que d'aquí parteix el camí Cabrera-Burriac marcat per la diputació, per tant, m'oriento, pujo carrer amunt, i dues o tres cantonades més amunt, giro a la dreta per la pujada (amb raó) de la Monges, fins que canvia de nom i es diu Camí d'Agell. Ara anem bé. Poc després, tornen els senyals liles. Quan arribo al cementiri, comença el show. Segons el meu mapa, hi ha una pista que surt de per aquí, i em porta més o menys fins Santa Elena d'Agell, però no la trobo... i acabo enfilant el corriol que puja cap a Burriach des d'aquí (marques liles). Pocs metres més amunt, un corriol talla cap a la dreta... tate, deu ser això!!! l'agafo, i el segueixo... no tinc ni idea per on em porta, està poc trepitjat, brutot, i en algun punt confon... però la qüestió és no pujar amunt (per no tornar a Burriac), ni baixar en picat (per no tornar a cabrera). El corriol va faldejant la muntanya, i no sé ben bé com, vaig a petar a un camí de carro, que ara sí que baixa fins una pista, l'agafo cap a l'esquerra... i mira, tú, Torre Ametller. Buenu... més o menys.

3h20' Arribo a Santa elena d'Agell, que està dos carrers més avall de Torre Ametller. Segueixo el camí asfaltat davant de l'eslgésia... i casum tot, s'acaba davant d'una tanca... just a la meva esquerra, al costat de la tanca, baixa un corriol que va rodejant una finca particular tota encerclada... no sé ben bé on vaig, però com que va baixant, segur que acabaré a la carretera! Al final, em trobo amb un corriol més gran, amb marques grogues i blaves (com les que havia vist als Oriols), i tiro avall. Ja estic tranquil!

3h'40' Arribo a la carretera d'Argentona a Cabrera, ja ho tenim això. Surto just al davant del camí del cros, però no per on he vingut, sinó el camí de sorra una mica més avall. Enlloc de tirar la carretera a l'esquerra fins a l'entrada de Madà, per on he vingut, segueixo aquest camí de sorra, que arriba a una tanca d'una finca particular. A la meva dreta, al costa de la tanca, puc saltar al petit torrent que hi ha, el travesso, i em trobo amb un camí de pagès, amb marques grogues i blaves (vés per on), que em porta fins a la part final del Camí del cros.

4h Arribo al punt de partida, Ramon Berenguer cantonada Ronda del Cros.

El proper cop, m'acosto amb cotxe fins a Madà, fijo... o potser fins a Cabrera, per fer la ruta proposada per les marques liles de dalt a baix, ja que arriba al Montcabré, i no l'he fet mai! (avui, casi, casi...). I per cert, em queda pendent pujar (o baixar) de Burriac a Font Picant de Cabrera, que no sé si ho he fet mai...

Mataró - Creu de Rupit per Gr83

2009-12-08T12:40:00.005+01:00

Fet el dimarts 8 de desembre de 2009
Punt de sortida: Platja de Mataró (o camí de les cinc sènies directament)
Durada: 2'35h només anada, 2h15 baixada. Parades incloses. Anava sol, i per tant, he anat molt ràpid, sobretot per baixar, tot i la parada al turó d'Onofre Arnau.
Distància: Segons la guia, he fet uns 11 km d'anada... i com que he tornat pel mateix camí, doncs clar, 22 km.

Descripció: Com que no hi havia cap opció millor a fer, m'atreia feia temps la idea de tornar a passar pels camins que havíem patejat mil vegades petits, amb l'esplai, el cole, l'associació, o en bici, o com fos. Quan vaig saber que el GR-83, conegut com Camí del Nord o del Canigó, sortia de Mataró i passava per les ermites de Mata, Malpàs, Creu de Rupit, etc. vaig pensar que algun dia faria aquesta part com als vells temps. D'altra banda, també em feia gràcia veure per quins racons de la nostra encantadora ciutat de Mataró s'atrevien a fer passar un GR...
Resumint, que a les 7 del matí, fosca nit, sortia de casa camí de les cinc sènies, i a les 12 tornava ser a casa. El camí és fàcil, hi ha pujades, però són curtes, i el camí es manté força estable tota l'estona. En general, no podríem dir que és una ruta bonica. Tret dels voltants de les ermites, molta pista, alguna molt feixuga (fins al Malpàs)... de fet, segurament no és el millor camí per fer tot això, però mira, ja he tastat el GR per Mataró.

Itinerari: No detallo massa les cruïlles, perquè el camí està perfectament senyalitzat, i gairebé enlloc hi ha confusió possible. Per tant, descric el que veig.
Surto de Ronda Cervantes a l'alçada de Ronda Alfons X el savi, just on hi ha el principi del camí rural de les Cinc Sènies, i un pal senyalitzador del GR que ens hi encara. Són les 7 del matí, és fosc... i fa un mica de por el cami, la veritat.
En vint minuts el camí ens duu sense problemes fins al Turó d'Onofre Arnau, pujant per un corriol que sembla de muntaya de veritat (qui ho hauria de dir). Es pot arribar al cim del turó per un corriol que surt a la dreta a l'esplanada on hi ha de nou pals indicadors... però hi ha tres gossos solts que em borden com posseïts, i jo que sóc un cagat, passo de pujar fins dalt. Cagun dena...
Agafem una pista ampla que passa per damunt l'autopista i va tirant amunt fins que creua la carretera de Mata per la Fornenca (bones vistes), i seguim recte enfilant cap a les ermites. Aquest és el troç més bonic de camí, ja que és un corriol que va pujant fins a l'ermita de Sant Miquel (foto feta de baixada), amb algun racó molt bonic com ara un pont, i he fet l'horeta de camí. Aquí torna a haver-hi dos gossos folls que no em deixen acostar a l'ermita... jolín!
Quinze minuts més i arribem a l'ermita de Sant Martí de Mata, on m'aturo a fer un moç, i mirar les vistes de Mataró, que estan prou bé des d'aquí, encara que s'està aixecant una mica brutot el dia.
A partir d'aquí, gairebé tot el camí és una pista infame on em trobo uns tres mil ciclistes, uns dos mil motoristes, dues dotzenes de quads... i 3 senderistes (mitjana de 63 anys i mig... puf). Tot deuen pensar... on va aquest dròpol a preu per una pista on podria passar un trailer de gozán?
De totes formes, el primer tram està prou bé, enmig de bosc prou tancat. Trigo una horeta en arribar a la font del Malpàs (foto) sense pèrdua i ben marcat (pintura i fites metàliques). Porto 2 hores i 15 minuts. Aquest última mitja hora és la més pal.
Com que em trobo prou bé, decideixo anar fins la creu de Rupit, on només he estat una vegada, i trigo 15 minuts, si fa no fa. Aquest lloc és una cruïlla de camins de l'infern on sec a menjar el meu entrepanet de bull deliciós, i van passant, motos, i ciclistes, i motos, i quads, i 4x4... maaaare meva. Total, he trigat 2 hores 35 minuts fins aquí. He anat molt ràpid... ja ho sé, és el que passa quan un va sol. La guía oficial em diu que havia d'haver trigat 3h5min.

La baixada la faig encara més ràpid, trigo 2h 15 minuts a tornar a casa, i encara hagués estat menys, però ara sí que de baixada he pujat al cim del Turó d'Onofre Arnau (sense gossos pollosos)... i vés per on, que ha valgut la pena; com que el dia s'ha aclarit, unes vistes collonudes de Mataró i més enllà (foto), i de Llavaneres i més enllà. He quedat parat.. a 20 minuts de casa hi ha un mirador que ni coneixia. Algo bo m'ha descobert el GR. Total, 5 hores.
Per cert, que només sortir de la Creu de Rupit veig que hi ha un pista que enfila cap a l'esquerra amb un vell indicador que posa "roca de Ferradura"... ja m'informaré, però si no vaig errat, això està de camí del Montalt, que també vull fer aviat.

En fi, una excursió que, feta en grup, segur que es triga molt més, quan un va sol, ja se sap. I segurament val la pena baixar per algun altre lloc (Llavaneres, o Arenys de Munt), però no conec massa la zona, i clar, anant sol... doncs com que no. Un altre dia ja veurem.

Empedrat del Morou (Montseny)

2009-12-06T14:14:00.002+01:00

Feta el diumenge 6 de desembre de 2009
Punt de sortida: àrea d'informació de Can Casades, passat Santa Fe del Montseny. Cal anar fins Sant Celoni, i allà agafar direcció Santa Fe, passar per Campins, i passat Santa Fe hi ha el pàrking de Can Casades i el punt d'informació. Hi ha si fa no fa, una hora des de Mataró.
Informació: podeu veure l'explicació del recorregut aquí, i fins i tot descarregar-lo en PDF.

Petita excursió (bé, de fet, passejada) circular, que hem trigat a fer-les dues hores parant mil cops a mirar paisatge, fer fotos, observar arbres... amb tooooooota la calma del món. De fet, trigar menys voldria dir no aturar-se a gaudir del bosc i el paisatge per tant, s'ha de fer així. No té cap mena de dificultat enlloc, el camí està marcat per fites metàl·liques amb marca taronja, i és impossible pedre's, no tinc present cap punt on tinguessim cap dubte.

Travessarem fagedes, castanyedes, rouredes, tindrem una vista magnífica de la vall de Santa Fe i del Turó de l'Home i les Agudes, i també de l'altra banda, tot el Vallès, i fins i tot hem pogut veure el Cap de Creus, espectacular. Al final, voregem l'embassament de Santa Fe, petitó, però amb el seu encant. A la foto, vista de la vall de Santa Fe des de l'Empedrat.

És molt aconsellable fer la petita pujadeta cap als Esqueis del Morou; abans d'arribar a l'Empedrat (una punta de roca que sobresurt sobre la vall), hi ha un trencant a l'esquerra que indica "Turó del Morou". Seguint les fites, trobarem alguns racons amb una vista espectacular del Vallès, Gironès, Pirineu... no cal ni arribar als esqueis (nosaltres no hi hem arribat).

Passejada per fer en família, plana i encantadora. Per cert, aquella zona, en dies festius, és la rambla, fins al punt de que pots arribar a no poder aparcar... per tant, molt aconsellable pujar-hi aviat. Nosaltres vam sortir a les 8'30 de Mataró, i cap problema.

Can Toni - Font de les Naiades.

2009-11-22T20:34:00.003+01:00

Diumenge 22 de novembre de 2009

Durada: 1h 30 min anar i tornar amb tooooooooota la calma del món (l'anada la vam fer amb criatures de 3, 4 i 5 anys..

Passeig (que no excursió) des de la casa rural Can Toni (veure post aquí i casa rural aquí). Tan curta com bonica, la passejada ens porta per boscos d'alzina i roure fins a les beceroles de la Tordera, a través d'un corriol encantador, amb alguna roca que altra per enfilar-se i veure l'espectacular vall als peus del Matagalls.

Comentaris: la durada és impossible calcular tal com la vam fer, però la tornada, a pas d'adult, vam trigar 35 minuts, per tant, segur que poc més d'una hora es va i es torna... però cal pensar que val la pena fer una aturada ben bona a la font i al riu, ja que són dos llocs encantadors, i aquesta és la gràcia de la passejada.

Descripció: sortim de can Toni, baixem uns 10 minuts fins al gran revol que també és cruïlla, i enlloc de baixar cap a l'esquerra, seguim recte direcció cap a Sant MArçal (indicat). en 5 minuts trobem una cruïlla i agafem el camí de l'esquerra indicat amb "SAnt Marçal pels cingles d'en Bovilà".
A partir d'aquí ja no té pèrdua, el camí es va estretint fins convertir-se en un corriol, i mica en mica a la nostra esquerra es va fent cada cop més vertical la paret de la muntanya. En alguns punts hem d'enfilar-nos una mica per roques (tot molt fàcil), fins que arribem als cingles, un parell de punts estratègics on pots enfilar-te i gaudir d'una vista sensacional de la vall que separa el Matagalls del Turó de l'Home (foto de la vall amb el Puig Drau al fons).
Passat aquest punt més alt, el corriol baixa suaument fins la carretera, on pugem cap a la dreta i en 3 minuts arribem a l'entrada del càmping "les illes", i just al davant, a la vora dreta de la carretera, hi ha la font de les Naiades, un raconet encantador per refrescar-se. (foto)
Fet això, podem retornar al lloc on el corriol es troba amb la carretara, i baixar 20 metres més avall la carretera; a mà dreta un camí tancat per una cadena baixa en 3 minuts fins un petit pla on ens trobem la Tordera obrint-se pas entre roques i arbres centenaris, en un quadre encantador... aturar-s'hi una estona, imprescindible per l'ànima. (foto 3)

Des de la font la carretera es converteix en pista per arribar a Sant Marçal (crec que una mitja horeta a peu), d'on es pot pujar al Matagalls o bé a Les Agudes... però llavors ja no és una passejada, clar.

Pd.- fotografies gentilesa de Meri Rambla.

Corral d'en Rovira - Turó de l'Home

2009-11-22T20:18:00.005+01:00

Feta el dissabte 21 de novembre de 2009.

Durada: 2h (des de Can Toni).

Pujada contínua i sostinguda pel camí de Fontmartina (part del GR 5.2), que es fa dureta perquè no pares mai de pujar, però no hi ha rampes especialment dures, ni cal grimpar ni res semblant. Per tant, es pot fer bé. Està molt ben senyalitzat, ja que és GR, i no té cap pèrdua anar seguint les marques vermelles el primer tram, i després les fites metàliques amb marca blanca i vermella i GR 5.2.

Comentaris: vam sortir des de la Casa Rural Can Toni (veure el post aquí i la casa aquí), que enllaça ambel GR-5.2 amb vint minuts de caminada (no inclòs en la durada). Si es fes des de Fontmartina, potser cal afegir-hi 30 minuts més de camí, però desconec si són durs o no.
Vam pujar amb una nena de 5 anys, al seu ritme, per tant, segur que podriem retallar mitja hora perfectament del temps de pujada.

Descripció: Des de Can Toni triguem uns 20 minuts en enllaçar amb el GR 5.2.
A partir d'aquí, seguint marques vermelles, el camí comença a pujar, i ja no deixarà de fer-ho excepte en trams molt curts. En deu minuts arribem al Corral d'en Rovira, un antic corral que encara no ha caigut del tot, on hi ha una font canalitzada on es pot carregar aigua, i hi ha una bona vista del Matagalls i el Puig Drau. (fotografia, amb el Puig Drau, al centre)
SEguim marques vermelles amb el camí convertit en un corriol, fins que en una mitja horeta arribem al Corral d'en Deumal, abandonat i molt enrunat, amb una altra copa una bona vista de la part posterior del Turó de l'home.
El corriol continua per darrera el Corral, per la seva esquerra, i a partir d'aquí ja trobem pals que marquen el GR, i seguim pujant sostingudament travessant encara boscos.
En cosa de 20 minuts mes ja encarem la falda del Turó, amb molta menys vegetació, i la carretera que hi arriba a la vista, com a objectiu. Ja veiem tota l'estona el monolit que corono el Turó de l'Home.
El camí va serpentejant cap amunt sense massa dificultat, però va pujant sense parar, fins arribar a la carretera al peu del Turó de L'Home, i d'aqui a dalt 5 minutets més i fet. (foto a dalt del Turó)

Nosaltres vam baixar en cotxe perquè uns amics hi pujaven directament, però la baixada es podria fer sense problema segurament en 60-90 minuts.

PD.- fotografies gentilesa de Meri Rambla i Anna Guirado.

Can Toni (El Montseny)

2009-11-22T19:53:00.002+01:00

Estada del 20 al 22 de novembre del 2009
www.cantoni.cat
A prop del proble del Montseny. Cal pujar per la carretera de Santa Maria de Palautordera, passar de llarg la cruïlla del poble del Montseny, i al km.15 (Exacte) agafar un trencant a la dreta. A partir d'aquí, pista forestal amb un parell de cruïlles complicades, en total uns 7 km de pista, en prou bon estat, però per fer xino-xano. A la web està molt ben explicat.

Casa rural situada estratègicament al peu el Turó de l'Home, amb una vista excepcional sobre el Matagalls i els Puig Drau, i la vall que els separa. Estratègic perquè és un punt perfecte de sortida per moltíssimes excursions, fent uns km de cotxe, o fins i tot a peu des de la mateixa casa, com vam comprovar. Si mireu la foto, al fons el MAtagalls, i a l'esquena del fotògraf el Turó de l'Home. Perfecte.

La casa és doble, una de 4 px i l'altre de 7px. Està arreglada fa menys d'un any, per tant, tot molt bé, ben adequada, moderna, amb llar de foc, barbacoa exterior, ben equipada amb tovalloles, estris de neteja i de cuina (aquí potser faltaria algun "catxarro" més gran), WC, etc. El preu ésde 30 euros px/nit, si més o menys l'omples. Bona relació qualitat-preu.

L'espai exterior està molt bé, hi ha pletes (Explanades) a diferents nivells, que permeten als nens correr i jugar amb tranquilitat, o als adults jaure a la gespa al solet fent el gos plàcidament. Només faltaria algun mobiliari exterior més al davant mateix de la casa (tumbones, tauleta, etc.), però suposo que ja aniran fent.

El gran valor afegit que té la casa és en Jaume, l'amo, ja que és casa seva i dels seus ancestres des que el món era món, i coneix el Montseny millor que qui el va fabricar; ens va orientar per camins, excursions, temps de ruta, etc. amb una precisió milimètrica i amb el punt d'intuició que tenen els experimentats muntanyencs per veure què podíem fer i què no. Fins i tot ens va acompanyar a la sortida d'una excursió per assegurar un parell de cruïlles "perilloses". Molt important... segurament, no haguéssim fet excursions sense la seva orientació. Fins i tot ens va preparar la brasa de la barbacoa preveient que arribaven tard de l'excursió...

Vam tenir algun problema amb la calefacció de la casa petita, i l'aigua calenta no acabava de sortir calenta del tot en alguns moments. Però tampoc vam tenir fred.

Apuntar que des de la casa s'arriba en vint minuts a peu a connectar amb el GR 5-2, que et porta al Turó de L'home (2h a peu des de la casa), i en uns 30-40 minuts fins a Sant Marçal, punt de partida per enfilar Les Agudes o el Matagalls.

En resum: una bona casa, amb un bon preu, però sobretot, un punt de partida perfecte per un cap de setmana de descobriment del Montseny, amb un "guía" perfecte per fer-ho. Bon lloc per anar amb nens també. I a més, al cor mateix del parc... un luxe.

Fira Mediterrània de Manresa

2009-11-08T14:05:00.004+01:00

Cap de setmana 6-8 novembre de 2009
De Mataró a Manresa hi ha una hora, si fa no fa, depenent del sarau que trobis a Trinitat i a Sabadell.
pàgina web: www.tradifiramanresa.com
Fira-festival d'espectacles d'arrel tradicional de tot tipus i per a tots els públics.

Gran Festival on hi van a parar totes les estrelles del món folk i tradicional, del tipus que siguin. Serveix d'aparador de nous espectacles, de nous grups, i és un anar i venir de representants i actes per contractació de grups. Vaig tenir el plaer de participar-hi amb els Ministrils d'en Pere Botero dissabte a la nit (foto i vídeo aquí sota)

El nombre d'actes programats és tan brutal que no dónes abast. En especial entre 12 i 14 hores del migdia, i entre 18 i 21 hores de la tarda, potser hi ha 4 o 5 concerts gairebé a l'hora a diferents llocs, 3 o 4 espectacles itinerants per diferents carrers, i alguns espectacles en escenaris fixos. I això sense comptar els que eren de pagament, que jo no vaig a cap ni un. A més, hi ha moguda fins ben entrada la matinada. També hi a espectacles puntuals específics per la fira, exposicions debats, taules rodones...

Jo destacaria les cercaviles itinerants de fanfàrries, titiriters, i semblants que es van movent, i que en hora punta, si t'atures a la Plana de l'Olm o al Carrer Nou, et van passant pel voltant, es van creuant (fins i tot molestant entre ells), i és una passada. Divertídissim.
I també els concerts de grups folk de gran nivell tots ells, alguns clàssics, noves formacions amb gent clàssica... si t'agrada el mundillo, doncs clar, una passada.

Això sí, marxo amb la mateixa sensació que amb d'altres fires multitudinàries (Montblanc, Besalú...). Ciutats o pobles totalment sobrepassats per un esdeveniment que supera la seva capacitat. Bars rebentats, rius de gent, carpes plenes a petar de gent que no et permeten gaudir de l'espectacle (en algun cas, no vaig poder ni entrar!!!)... acabes pensant allò de: o convides menys gent, o fas la ciutat més gran!!! Però com que tothom s'omple la butxaca...
Un exemple: al mapa oficial et diuen llocs per aparcar, i hi ha dues zones d'aparcament gratuït: un és un petit descampat al centre mateix de Manresa: evidenment, petat fins dalt les 24 hores... encara que no hi hagi fira. I el segon, el pàrking de l'estació, que és com si et diguessin el de l'estació de Mataró... petit, sempre ple, i a la merda del centre. O sigui, per riure.

Per si s'hi treu el cap, vam menjar al Bar SAnt Antoni de la plaça major un menú d'11 euros casolà més que acceptable de qualitat i quantitat, i uns frankfurts al Bar Albert, en un carreró a tocar del Teatre Kursaal, al Passeig.

A mi m'agradaria tornar-hi a aquesta fira... potser només el dissabte ja val la pena per veure una mica de tot, i marxar després de sopar. Ara, cal fer-se un plànning i tenir clar què vols veure.

Mas del Puig (Castellbell i el Vilar)

2009-11-08T13:55:00.003+01:00

Cap de setmana 6-8 novembre 09
De camí a Manresa, millor per la C58 que per la C16, cal pujar cap al cementiri, queda elevat per damunt del poble. Més val preguntar pel barri del Vilar per no perdre's. Es triguen uns 45 minuts des de Mataró
pàgina web: www.masdelpguig.com (molt bona pàgina)
PReu: 150 € cap de setmana (apartament per 2 px). Molt bona relació Qualitat-preu.
Allotjament amb certificat ecològic.

Allotjament rural format per diferents apartaments de diferents capacitats (2, 4, 6-8). Està situat a 15 minuts de Manresa, a un petit però molt estirat poble, Castellbell i el Vilar. Està recentment reformat, amb aquella deliciosa barreja d'antic i modern que tant bé saben fer alguns dissenyadors rurals, per dir-ne d'alguna forma. El nostre allotjament era el Galliner (sí, un antic galliner), amb habitació i sala d'estar-cuina, perfecte, petit, però suficient, una habitació prou àmplia, llit còmode, calefacció al punt, tovalloles, estris de cuina... una passada. També hi ha llar de foc, llàstima que només vam fer-hi nit i becaina, ja que vam passar el dia a la Fira Mediterrània de Manresa.
Des del balcó, una vista impagable de Montserrat, espectacular. Com que està en un turó elevat del poble, res estorba la vista. La foto que he adjuntat l'he feta jo a les 9 del matí des del balcó del Galliner.
Per l'estiu, hi ha piscina, terrassa, zona exterior amb bancs i taules, jocs infantils (nous acabats de posar)...

Si he de tornar per la zona, segur que torno aquí.

Les Ferreres - Les Agudes - Turó de l'Home (Montseny)

2009-11-01T09:58:00.004+01:00

Fet el dissabte 31 d'octubre de 2009
Sortida: Pàrking àrea de les Ferreres. S'hi arriba en cotxe anant i fins a Sant Celoni, agafant la carretera que va fins a Santa Fe del Montseny, passar Santa Fe, i dos o tres km més endavant, ens queda l'àrea a mà dreta, just en una curva.
Durada: Nosaltres el vam fer en 5 hores i 50 minuts. S'ha de tenir present que érem un grup molt gran, amb ritmes molt diferents, i que el desconeixement del camí obligava a que anéssim junt tota l'estona, fent moltes parades. La poca experiència del grup també feia que en punts una mica crítica (grimpada, pas del sot) es perdés molta estona per seguretat. Segurament es pot reduir molt el temps, una hora segur.
Resum: Excursió ideal per conèixer el paisatge del montseny, tant el més conegut com el menys, amb paisatges de tardor extraordinaris, i tranquil·litat, ja que és un recorregut que fa molt poca gent (excepte el Agudes-Turó). Sobretot la baixada del Turó per la font de Briançó és solitària, i silenciosa per una fageda excepcional. Això sí, si el fa poca gent, serà per alguna cosa... Cal grimpar per pujar a les Agudes. No és complicat, però si no es té experiència, al anar amb compte. Cal anar amb algú que conegui el camí, hi ha punts amb molts dubtes, i encara i així a la baixada és fàcil equivocar-se. I per últim, al final de tot, el pas del Sot del Pont Gran cal fer-lo amb molta precaució, amb molta calma, i assegurant bé. Sobre la duresa, és cansat per la dura pujada fins les Agudes grimpant pels Castellets, però després, planer.

Descripció: Sortim de l'altra banda de la carretera de l'àrea de les Ferreres seguint un corriol amb marques vermelles, que més endavant es tornen morades. Pujada forteta al principi que posa a prova la nostra respiració, en 30 minuts arribem al pla de Lligamoltons (vistes del Matagalls, que va quedant a la nostra esquena). Seguint les senyals vermelles i morades, anem deixant a la dreta els Castellets, petits blocs de pedra on hem de grimpar per superar-los, amb algun punt una mica delicat pels menys experimentats, però segurament de riure per qui en sap. Al cap de 1h30 min arribem al cap d'una tartera, i a partir d'aquí ja enfilem les Agudes... però sempre seguint senyals vermelles o morades, les grogues ens duen per una altra banda. Anem pujant amb les Agudes a la nostra esquerra per un camí pedregós, fins a les 2h arribem al pal metal·lic del GR5.2. Ja estem a tocar de la creu del pic de les Agudes, on arribem en 5 minuts (1600m). A Les Agudes reposem gairebé mitja hora (potser massa!). Aquesta primera part és la més dura de l'excursió. A partir d'aquí, una passejada fins al final, llarga, però passejada. Aquí hem superat una grimpada que en algun punt ens ha suposat aturar-nos molt per ajudar-nos. El paistatge fins aquí és espectacular. Aquestes dues hores i picu, amb un grup més petit, segur que es redueixen almenys mitja hora, ja que vam parar moltíssim per agrupar-nos i en alguns punts de les grimpades.

Baixem Les Agudes, i retrobem i seguim el GR fins al Turó de l'Home, on arribem en 3h15min, amb un camí que planeja per la carena excepte el "repetxó" final, però cap problema. Aquí comença la segona part de l'excursió.

Reposem 10 minutets a dalt, i comencem a baixar. El GR comença a baixar per la falda de la muntanya cap a l'observatori, creua la carretera, i segueix baixant, però de seguida el deixem per agafar un camí força clar a la dreta, que està marcat amb fites. D'aquí endavant no hi ha marques, només fites, i no sempre prou clares i visibles. El camí es preciós entre faigs de tardor i inundats de fulles, però és fàcil errar el camí, tot i que sempre es pot desfer i tornar-ho a provar, no ens podem perdre, ja que hem d'anar baixant la vall. No vam trobar la font de Briançó, que haruia d'estar per aquí, fruit del sarau de caminets. Ens creuem amb unes marques vermelles (4h10min) que no hem de seguir, que porten al Convent. SEguim avançant enredant-nos en cruïlles, per un camí que trepitja poquíssima gent, està verge, i les plantes l'envaeixen una mica, fins que arribem al punt més crític del recorregut, el Sot del Pont Gran (4h 40min), un barranc que no té cap pont per superar-lo. Per fer-ho, enfilem cap amunt, a l'esquerra, i busquem la forma de creuar-lo pel punt d'unió de les dues vessants. Cal anar amb compte, agafar-se bé a arbres i arrels segures, i ajudar-se... ens hi passem mitja hora per passar tots. A l'altra banda, el camí continua fàcil i planer, fins que fa una última pujada per tornar al Pla de Lligamoltons, per on havíem pujat (5h20 min).

En mitja horeta desfem la primera pujada que havíem fet, i arribem al pàrking (5h50min).

Restaurant el Castell (El Brull)

2009-11-01T09:29:00.004+01:00

Dinar el dissabte 31 d'octubre.
Al mig del petit poble del Brull, ja es veu només entrar el cartell. S'arriba des de Seva direcció Montseny, ja està indicat. A Seva hi podem anar directes per la C17, o bé des del Montseny, si hem fet el dia allà, fent les carreteretes de muntanya del Montseny, o de Santa Fe. És fàcil.
Contacte: 938840063, www.elcastelldelbrull.com

Cuina casolana de muntanya, amb una extensa carta de carns, també alguns peixos, i algun plat especial seu. REcomano especialment els canelons de vedella amb ceps... excepionals.
Nosaltres erem una colla de 10, vam fer gairebé tots dos plats, postre, cafè, i vam beure força, ja que veníem de caminar, i vam pagar uns 23 euros per cap.
Els plats són correctes, tirant a abundants, per tant, bé. La qualitat en general és bona, ben presentat, i vam quedar tots prou satisfets. La relació qualitat-preu és bona, el servei atent, i amable, i molt ràpid.

No és un restaurant excepcional, però dins de la mitjana dels bons restaurants de muntanya del Montseny: bona carn, bones racions, preus raonables, servei correcte. Bé, en general.

Restaurant el Santuari de la Gleva (Voltregà)

2009-10-26T00:03:00.002+01:00

Dinar el 25 d'octubre 2009

Restaurant-Bar El Santuari C. Marquès de Palmerola, 1 (La Gleva) 08508 LES MASIES DE VOLTREGÀ Tel. 93.850.20.88

Situat a les Masies de Voltregà, al davant mateix del Santuari de la Gleba (C17, passat Vic, a les"masies de Voltregà"). El Santuari és el de la foto.
22 €/px dos plats, postre, cafè, i begudes.

Davant mateix del Santuari de la Gleva, un restaurant que sembla de mala mort a primera vista, amb taules grans de 12 persones, en una gran sala plena de teles, i amb una decoració insulsa... però amb una espectacular carta de carn molt variada, i amb carns "exòtiques": toro de lídia, orys, cangur, granota, kudus... tot aixo pot sonar a xinès, però el cambrer t'orienta molt bé sobre com són les carns, quina és més aconsellable segon el teu gust, etc. Molt maco el noi.
Resumint, que hem provat el cangur i entrecot de toro de lídia, i tot boníssim i molt bé de preu. Enormes amanides i altres entrants, un bon pastís de la casa de postre.
Per cert, no les hem provat, però hi havia a la carta una llista de pizzes de quatre pàgines... i n'hem vist passar alguna, i feien bona pinta i eren enormes. Si no fos per què ja n'havíem menjat el dia abans...
Això sí, el local cutrillu, el lavabo vell, un sol cambrer per tota la sala... petits inconvenients.

Un lloc molt aconsellable per parar a dinar en tornades de diumenge de la muntanya, i fer un bon àpat a bon preu per tancar el cap de setmana.

Can Coderch (Ribes de Freser)

2009-10-25T18:26:00.002+01:00

Estada del 23 al 25 d'octubre per fer el camí Queralbs-Núria.
Casa Rural de lloguer complet. 200€ el cap de setmana per 5 persones.
Pàgina web: clic
Veïnat de Ribes Altes, a tocar de Ribes de Freser
Ruta: Mataró-Vic-Ripoll-Ribes- seguir direcció Pardines 2km, trencall a l'esquerra direcció "Ribes Altes). 1h 30 min.

Can Coderch és una gran casa de muntanya dividida en tres cases més petites: la cabanya (6px), el Jaç (8px) i la Pastera, on vam estar, de 5 px. Està situada en un punt preciós, amb poques cases al voltant, i les vistes netes a la Vall de Ribes, amb el Taga al davant. Molt bucòlic!
La Pastera és de planta i dos pisos, amb la cuina-menjador a baix (petitó) amb llar de foc, habitació doble al primer pis i triple al segon. La casa està molt neta i polida, no hi ha pols enlloc, i està ben equipada amb tot el que cal, fins i tot rentaplats. Només hi falta el forn. Et deixen tovalloles i llenya. Hi ha una bona calefacció, no vam passar gens de fred. Vam ser perfectament atesos per la parella d'avis encantadors que s'encarreguen d'atendre els hostes.

És un punt excel·lent per visitar els pobles del voltant (Ribes, Queralbs, Pardines, Planoles...) i per fer excursions cap a Núria, a peu o amb cremallera, sortint de Ribes mateix, o de Queralbs (a 7 o 8 km).

Si he de tornar per la zona, és una opció molt bona... i si som més colla, segur que em miraré les altres parts de la casa, que no he arribat a veure, però si són com aquesta, la relació qualitat-preu és boníssima.

Queralbs - Núria - Queralbs

2009-10-25T17:44:00.005+01:00

Camí fet el 24 d'octubre de 2009
Temps de pujada: 2h 15 min. (més uns 10 min de parades).
Temps de baixada: 1'h 30 min. (baixant molt ràpid!!!)

Excursió fàcil i molt agraïda des de Queralbs fins al Santuari de Núria. Hi ha moltes referències de durada, i molt variades: els cartells d'Itinerària marca 2h 45 min, i els de Valldenuria posa 3h 45 min... massa diferència per tenir referència vàlida. Nosaltres vam anar sense pressa, a ritme de passeig, i vam tardar 2 hores i mitja, tot i que una part del grup va estar aprop de les tres hores.

El recorregut comença pujant només sortir de Queralbs, al cap de vint minuts es relaxa i és senzill i agradable fent de "cornisa" per la vall, primer la riba esquerra del riu fins al Pont del Cremal (mig camí, una hora caminant, 1a foto) i després l'altra riba, pujant pel mirador del Salt del Sastre (2a fotografia, vista de la vall que ja hem caminat). Aquesta és la segona zona de pujada una mica forta, fins a la Cúa de Cavall (1 h 40 min). A partir d'aquí, el camí marca un suau descens fins que es creua el riu per sota el cremallera al Pla de Sallent (1h 50 min), i s'encara la part final de la ruta, apartant-se mica en mica del riu i entrant al bosc. Es puja fins a la Creu de Ribes (2h 15 min), tercer tram de pujada important, la més forta de les tres, però breu. La creu i el seu mirador ja són l'inici de l'explanada del Santuari, per tant, ja hi som.

La baixada la vam fer molt ràpid, ja que una part del grup baixava en cremallera, i vam "volar" en una hora i mitja, 45 min fins al Pont del Cremal i 45 min més fins Queralbs (foto "triomfant" en arribar). A un ritme més normal, jo crec que es deu trigar 1h 45 min... aquí tampoc són massa vàlides les referències dels cartells, ja que són molt diverses i diferents.

És una excursió que pot fer qualsevol, més ràpid o més lent, almenys la pujada, i després baixar amb cremallera, molt aconsellable, en especial per què el camí és molt variat, canvia molt de traçat, de paisatge, de ritme, i de pendent, i vas pujant sense adonar-te'n.

Jo em vaig trobar molt bé, vaig estirar bé al final, i no he tingut cap tipus d'agulletes, tret d'una lleugera molèstia al genoll, m'imagino que resultat de la ràpida baixada. Això m'anima a atacar fites més altes...

Can Salvà (Vilobí d'Onyar)

2009-10-12T18:45:00.002+02:00

Casa rural per unes 12-14 places.
Pàgina web: Can Salvà, mail cansalva@canbarcelo.com.
Preu: 850 euros 3 nits per 12 persones (24 €/px/nit).
Hi hem estat el pont de la hispanitat de 2009, de divendres a dilluns.

Vilobí d'Onyar, petit poble de La Selva, a tocar del Gironés. Una hora en cotxe des de Mataró, per AP7 una mica menys i tot. Per arribar a la casa cal agafar la segona rotonda del poble (la de l'escultura de l'Escorxador), i agafar el camí de l'Ermita de Santa Margarida, i agafar el primer trencant a la dreta.
Gran casa rural, amb una planta baixa espectacular, formada per 3 grans espais (cuina-menjador, sala d'estar amb sofàs i tele, i sala polivalent-llibreria), que permeten fer-hi vida. A més, des de la sala i la cuina hi ha porta directa al jardí. Cuina perfectament equipada en tots els aspectes, tot i que als fogons els faltava potència... però un petit detall.
Jardí exterior, gran, net, amb gespa arbres i ombra. A més, perfectament vallat, perfecte per anar-hi amb crios. També hi ha piscina, que es veu molt bonica i arreglada, però que nosaltres no hem utilitzat, no feia temps. No hi falta la barbacoa (mòbil, no d'obra) que és gran i funciona molt bé. Lloc per aparcar-hi cotxes de sobra. Il·luminació exterior potent per la nit.
Té 5 habitacions, una d'elles amb tres llits, però n'hi ha un parell prou grans com per posar-hi tercers llits. Dues habitacions a planta baixa i tres a dalt... i terrassa!!! Tres lavabos moderníssims i netíssims. I tot, tot, net i polit com una patena.
L'únic inconvenient (petit), és que està a tocar de l'aeroport, i es veuen i se senten passar els avions... però no molesten gaire o gens. Els entorns no són de grans paisatges ni de muntanya, però sí que és rural i molt tranquil, i lluny de qualsevol altra casa.

Molt aconsellable, hi hem anat dues vegades, i és possiblement la millor casa on hem estat, tret de la incommensurable Cal Prat.

L'estany (Bages)

2009-09-13T18:05:00.002+02:00

Poble del Moianès, "subcomarca" del Bages.
A uns 20-30 minuts de Vic. (des de Mataró pujaríem per Moià)
Pàgina web: L'estany (molt bonica!)

Petit poble marcat pel Monestir romànic del S.XI amb un claustre que és una joia i un petit museu interessant. L'església romànica és petita però de gran bellesa també, i un petit passeig pels seus tres o quatre carrers val molt la pena, conserva façanes molt antigues i una unitat arquitectònica encantadora.
Una joia poc coneguda al cor del Moianès... si mai esteu per allà, passeu-hi! En una horeta està vist i val la pena la parada.

La Torre del Vilar

2009-09-13T17:52:00.003+02:00

Santa Eulàlia de Riuprimer S/N (La Guixa)
pàgina web: www.La torre del vilar.com
Estada cap de setmana del 12 i 13 de setembre 2009
A 10 minuts de Vic, direcció Avinyó, o sigui, a una horeta o menys de Mataró.

Antiga casa senyorial d'estiueig d'uns ricatxos barcelonins reconvertida amb molt de gust i carinyu en casa rural d'habitacions. Esta situada damunt d'un monticle, oferint unes vistes magnífiques. Algunes de les seves habitacions tenen terrassa i són inmenses, autèntiques suits de grans hotels, a preu d'hostal rural. A l'entrada hi ha una mena de pati àrab (foto), estrany en masies catalanes, que és una delícia. Alguns del mobles de la casa són autèntiques joies de la fusteria i de l'art.
Té un yakuzzi per cinc places sensacional per passar-hi les estones mortes, una biblioteca per llegir i consultar internet, i un menjador preciós, una terrassa on s'hi pot esmorzar si fa bon temps, un espai amb una enorme tele i sofàs... i una immensa piscina a l'exterior, amb gespa i tumbones, que llàstima que ja feia fred, sinó...
A més, Vic (un dels millors pobles per passar una tarda) queda a 10 minuts contats, i està a tocar de les "subcomarques" del Moianès, i Lluçanès, que tenen alguns dels racons més bonics i desconeguts de la Catalunya central. (Per exemple, veure L'Estany).
Ofereixen allotjament i esmorzar, i pots fer dinars i sopars a un preu de menú força bo, en especial en la relació qualitat-preu: gairebé una dotzena de primers i una altra de segons per triar.
El matrimoni que porta la casa és molt atent, molt proper, i posen un tracte personal exquisit en tot el que fan, sense ser empalagós, que de vegades passa en aquest tipus de llocs. Dissabte tarda i vespre va saltar la llum per tempesta, però ho van torejar amb elegància i saber estar, i ens van fer estar ben còmodes.
No poso preus perquè ha sigut un regal, i clar...
Molt aconsellable per passar un cap de setmana de tranquilitat, bon menjar, i bona companyia, i a un preu barat pel que hi ha a la casa. Un consell: demaneu alguna de les habitacions amb terrassa... valen igual que els altres.

Bagà (Berguedà)

2009-08-28T09:49:00.003+02:00

Visita finals d'agost de 2009

A 5 minuts de Guardiola de Berguedà, a 25 minuts de Berga.
Informació: Hi ha dues oficines de turisme, una al mateix palau de pinós, i l'altra al carrer La Vinya, a tocar del casc antic. Em van donar un mapa del poble i una guía de visita casolana molt útil i molt ben explicada.
www.viladebaga.org: Pàgina web del poble

Poble medieval amb un encant sorprenent, i amb uns racons preciosos per visitar. Està vist amb un parell d'horetes com a màxim, si entres al museu del Palau del Pinós... però val 5€ l'entrada, una mica car... jo no hi vaig entrar.
El pati d'armes del Palau, la plaça porxada, i els carrerons que hi entre aquests dos espais conserven l'aire medieval i antic que el fan molt agradable a la passejada i a la visita. També hi ha un pont al voltant del qual han arreglat una frondosa zona verda que ha quedat molt bonica.

Important destacar Bagà és un centre d'informació més complerts del Parc Natural de Cadí Moixeró i seu del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes

Hostal Peremiquel (Castellar de N'hug)

2009-08-28T09:36:00.004+02:00

Estada el desembre de 2007 i finals d'agost de 2009.
Plaça Major, s/n, tlf 93 8257064.
Pàgina web www.peremiquel.com (millor contactar per telèfon, la web només per veure fotos...)
Pensió completa 48 €/Px. Mitja pensió 38€/px.

Pensió d'una estrella senzilla i familiar al cor de Castellar de N'hug, amb habitacions amb vistes a la plaça o al pedraforca (ni més ni menys). Habitacions senzilles, sense tele, però netes i endreçades, cuidades i acollidores. Amb els petits inconvenients d'aquests tipus de llocs: no hi ha ascensor, escala estreta, parets fines... però s'hi està molt bé. Hi ha una sala amb taules, cadires, tele i jocs.
La pensió completa val molt la pena, l'esmorzar es abundants (Torrades o pa amb tomàquet, amb embotit en quantitat i qualitat), dinar amb entrant i dos plats, plens a vessar (per exemple, gaspatxo + seques amb botifarra + peus de porc.. tal qual), i sopar amb sopa, verdura i tercer plat (per exemple, llom, o botifarra...). La cuina és senzilla, però d'una qualitat exquisita. I tot amb un tracte familiar i directe encantador. A més, el menjador és rústic, conservant els parets de pedra, l'arc d'entrada, arrambadors de fusta... una petita joia.
De fet, el menú del restaurant per si no estàs allotjat val 12 Euros, i també són 3 plats, amb 3 o 4 opcions a cada un. Molt aconsellable per aturar-s'hi.
Molt aconsellable per passar-hi algun dies de relax o de muntanya. El preu de la pensió completa veient el que donen és fantàstic...

Castellar de N'hug

2009-08-28T09:09:00.004+02:00

Estada de tres dies a finals d'agost de 2009, també hi havíem estat a desembre de 2007.
Poble del Berguedà, a uns 1400 metres d'alçada, a 25 minuts de Ripoll, i 35 minuts de Berga. Des de Mataró, passant Vic, Ripoll, Campdevànol, Gombrèn es triga un parell d'hores.
Informació al centre mateix de Castellar: "Centre de muntanya" Telf: 938 257 057. Molt bona informació sobre senderisme, BTT, t'acompanyen on calgui, lloguen bicis...
Links d'interès:
www.altbergueda.cat : consorci de turisme de l'Alt Berguedà. Senders, informació, rutes... molt complet.
www.castellar.diba.es : Web oficial del poble. Un pastelón
mediambient.gencat.net: Pàgina de la Generalitat sobre el Parc Natural de Cadí-Moixeró. Força informació, però el millor és anar a la oficina de Turisme de Bagà.
www.camidelsbonshomes.com: Amb el somni al cap de fer-lo algun dia... somiar es gratis.

Poble tradicional de Catalunya, situat al límit mateix del Parc Natural Cadí-Moixeró, conformat pel seu nucli central (Plaça de l'Església, Església, fondes, etc), i un parell de veïnats (Les Eroles) pujant una mica més amunt. Tot i que ha estat evidentment modificat en els darrers anys per les noves constuccions i l'assetjament turístic, conserva els seus carrerons i cases d'arquitectura tradicional, i l'ambient familiar i humil dels seus allotjaments.
El més interessant de Castellar és que és un punt de partida clau per qualsevol tipus d'excursió o visita, sigui a peu o en cotxe, als pobles del voltant, als petits cimes que l'envolten, o a les gran rutes pel Cadí-Moixeró. Moltes possibilitats.
Evidentment, cal no oblidar que a 10 minuts del centre del poble hi ha les Fonts del Llobregat, un lloc mític de Catalunya, molt bonic de veure, i molt significat. I sense fer dues hores a peu...

Imprescindible: El passeig pels carrers, les vistes des dels diferents miradors del poble cap a la vall... i els croissants enormes de Cal Plats. No es pot marxar sense haver tocat l'aigua freda de les Fonts del Llobregat.

Restaurant Pizzeria Esculapi (Sant Martí d'Empúries)

2009-08-21T15:34:00.002+02:00

Pça Major,1 Sant Martí d'Empúries
Tel. 972 77 00 53
Pàgina web Restaurant Esculapi

Restaurant pizzeria situat al cor d'un petit poble clau en la història del nostre pais, Empúries, amb un entorn medieval digne de visitar, en una plaça que segurament sense tanta terrassa ni restaurant seria encara més encantadora.
Carta a base de pizza i pasta, i altres delicatessen (foie, bacallà, carn...). Els plats són molt grans, les pizzes també, i el servei excel·lent. A l'estiu està a rebentar a dins i a fora.
Les pizzes estan entre 8 i 10 euros, les normals, i entre 10 i 12 les "especials", que són les bones, amb ingredients i combinacions originals i exquisites (mel, bacallà, botifarra negre, allioli...). Amb una pizza es menja perfectament.
No vaig veure si hi havia menú de migdia... no crec a l'estiu, però amb 15 - 20 euros es pot menjar molt bé.

Casa Peix, Serraduy

2009-08-06T20:03:00.006+02:00

Situat al poble de Serraduy, a peu de carretera, a la VAll d'Isàbena, de camí entre Graus i Bonansa.
Tlf 974 544430
Es pot veure la Pàgina Web de Casa Peix.
Tenen dos menús, un d'uns 20 euros, i l'altre d'uns 40, que inclou uns entrants, primer, segon, postre, i un bon vi de la zona.
Vam dinar-hi el 4 d'agost de 2009.

Té un menjador preciós amb vistes al petit riu d'Isabena, amb ambient rústic, però amb un servei de força qualitat. Molt bonic.
El menjar és exquisit, el menú és prou extens amb 7 o 8 plats per triar de cada, i tot el que vam menjar era molt i molt bo, i amb una quantitat més que suficient. Vam fer el menú de 20 euros, i apart de quedar tips, vam quedar molt sorpresos de la gran qualitat del menjar. Tot i que pot semblar car el preu, crec que la relació qualitat- preu és excel·lent.
Sense cap dubte, hi tornaria si anés a aquella zona. Molt recomanable.

Meson de Roda (Roda de Isabena)

2009-08-06T19:59:00.003+02:00

Plaça Major, Roda de Isabena.
Pertany a Casa Simon, que té habitacions i apartaments.
Es pot veur la pàgina web de Meson de roda
Hi vam menjar a l'agost de 2009

Té un menú d'entre 13 i 15 euros, amb 7 o 8 primers , i 7 o 8 segons, de bastanta qualitat, tot i que cal saber escollir... per exemple, el xurrasco era bastant vulgar, però en canvi les favetes o les mandonguilles amb un toc de rap eren exquisites...
Valoració prou bona, relació qualitat - preu bona.

Casa Simón (Roda de Isábena)

2009-08-06T18:32:00.004+02:00

Informació: pàgina web de Casa Simon
Allotjament rural situat a Roda de Isábena, al cor de la Vall de l'Isábena, en el poble més bonic de la vall.
Vam estar-hi al mes d'agost de 2009, una setmana.

Apartament de 4 px... bé, amb un sofà-llit, per tant, jo crec que estar-hi 4 persones més d'un parell de dies pot ser agobiant...
Còmode, prou gran per dues persones, prou ben equipat... la cuina un pèl fluixa (nevera molt petita i molt fluixeta, falten alguns estris), però situal al bell mig del poble. No es capten gens bé els canals de la tele, val al pena portar alguna distracció apart.
Molt bona atenció dels propietaris, que ens van orientar sobre el que podríem fer a la zona, molt atents.
Relació qualitat - preu prou bona, 55€ la nit està bé pel que és l'apartament.

La Vall de l'Isabena (Ribagorza)

2009-08-06T18:14:00.012+02:00

Informació:
www.ribagorza.com
Oficina de turisme de Graus.

La vall de l'Isabena es troba a la comarca de la Ribagorza aragonesa, aproximadament a unes tres hores i mitja en cotxe des de Mataró. S'hi arriba seguint la ruta Lleida, Alfarràs, Benabarre, Graus, Lascuarre, amb alguna possible variant per fer carreteretes de muntanya.
És un bon punt de partida per excursions en cotxe per tota la zona. Bàsicament és visitar petits pobles rurals d'arquitectura tradicional, alguns mig abandonats, alguns amb tocs medievals, ermites romàniques (sempre totes tancades, això sí, no us penseu que en trobareu cap oberta), i bons paisatges si t'enfiles a poblets amagats a la muntanya.

Val la pena visitar els següents pobles:
Roda de Isábena: sens dubte el més bonic de la vall, a més està en un turó força alt, i té les millors vistes de la vall i la zona del voltant. Té una catedral (foto) sorprenentment bonica tot i la petitesa del poble, val molt la pena(només amb visita guiada, a 2'50 €, i en horaris concrets...). Els carrers tenen autèntic regust medieval i rural. Fantàstic fer una cervesa a la plaça a la porta de la Catedral.
Puebla de Roda: carrer principal molt bonic.
Merli: Poble bonic situat en un lloc impossible a una muntanya, amb unes grans vistes. Ah! Hi ha un menhir...
Monestir d'Obarra: Situat en un paratge preciós, a tocar del riu, al peu d'un penyassegat. Romànic. Tancat... com tot. Sembla ser que el capellà viu a un poble de sota (Beranuy), i que si l'enganxes de bones igual t'obre. Visca el turisme.
Graus: Capital de la comarca, un casc antic amb prou encant, i sobretot, una preciosa plaça porxada amb façanes espectaculars. De lo milloret de la zona. També té una església (tancada!!!) als peus d'un penyassegat molt bonica. Molt recomanable la cerveseta a la plaça mirant les façanes.
Vilas del Turbón: interessant per les vistes a al massís del Turbón (foto), una curiosa pila de roques destaca a tota la zona.
Benavarri (o Benabarre): castell prou interessant que estan reformant una mica i casc antic amb encant. Hi ha una fàbrica de xocolata i una de formatges a les afores que es poden visitar... si es demana amb antelació, no com nosaltres.
Montañana: (no confondre amb El pont de Montañana, que està més avall). Poble preciós que va superar la despoblació rural, i que ara té una mica més de vida. Això ha fet que l'ambient rural del poble sigui "verge", i valgui molt la pena de perdre's-hi una estona. Té un església a dalt de tot del turó, i antigues torres de defensa, construccions populars... una joia pel qui li agradi aquest tipus de poble.
Ainsa (foto): no pertany exactament a la Ribagorça, sino al Sobrarbe, però està a prop, i seria tonto no anar-hi... poble medieval amb el casc antic molt ben conservat, tot ique un pèl massa turístic... però visitat en hores no puntes, conserva el seu encant, una bella església, i una part del castell. .

Imprescindible:
Roda de Isàbena, les seves vistes i la seva catedral, Monestir d'Obarra, Ainsa... i buscar el poble més llunyà i més elevat per gaudir de les carreteres de muntanya i de les vistes de les valls de la zona.

De la resta, comentar que hi ha una pila d'ermites romàniques, però això, que sempre estan tancades, suposo que deuen tenir algun horari... però jo no ho he trobat. La informació que em van donar a la oficina de Turisme de Graus va ser molt curta i general... no em va servir massa.

Per qui li pugui interessar, hi passa el GR.18, força ben senyalitzat, que fa totes les serres que hi ha al voltant, i fa bona pinta. Hi ha cartells informatius a molts punts.

No és dels llocs que més m'hagi agradat, segurament hauria estat millor allotjat una mica més amunt (zona de Bonansa, o més aprop de Benasc). De totes formes, tampoc ho hem visitat a fons com altres llocs i no hem fet cap ruta a peu.

La Tramoia

2009-04-13T01:08:00.003+02:00

Pàgina web la tramoia
Rambla Catalunya, 15 (cantonada Gran Via Corts Catalanes)
08007 Barcelona
Tel. 93 412 36 34

REstaurant, braseria, tapes, cerveseria... com li vulguis dir. Gran local que fa cantonada, amb bonica vista a RAmbles i Gran via, amb una part inferior de tapes i torrades (que no he provat mai, però té bona fama), i un primer pis de restaurant.
Com el nom indica, ambientacio simulant la tramoia d'un teatre... molt aconseguida, original i especial.
Tot i no ser un lloc barat, la relació qualitat preu és excel·lent, el servei molt bo, i l'ambient molt agradable. Un dels meus llocs preferits de Barcelona. La carta no és especialment àmplia, i tot i que hi ha carn i peix, sobretot és la carn el més interessant, i alguns primers plats força especials.
Avui hem menjat primers, segons, postre, un cafè, cervesa, cocacola, aigua... i ha costat 63 euros. El que hem menjat, boníssim tot: brocheta de llagostins amb bacon, llom de lluç (a qui li agradi, a la meva dona li ha encantat), confit d'ànec amb no sé quina salsa de taronja (absolutament exquisit), i no us perdeu els postres, que són autèntiques delicatessen: caprici de la tramoia (gelat de turró amb crema catalana) i crep de vainilla amb bourbon (excels).
Insisteixo, no és barat... però hem menjat com reis, bones quantitats, i molt bo. No s'hi pot anar molt sovint, però tampoc es desorbitat el preu per anar-hi de tant en tant...

Restaurant Piccola Nostra

2009-04-09T22:24:00.002+02:00

Carrer Pou de la Vila 4, Tossa de Mar.

Molt ben situat, al cor de la zona comercial de Tossa. És una mica car, vam fer dues pizzes i un entrant per compartir, i un postre, i va sortir per 22 euros per cap... de totes maneres, cal dir que era realment molt bo, sobretot les pizzes, gran varietat, i molt bones.
El local és molt gran, ampli, i ben decorat. Bon servei.

Tossa de Mar

2009-04-09T21:51:00.004+02:00

Abril 2009 (setmana santa)

A 1 hora de Mataró, s'hi pot arribar per C32 i seguir la GI682 travessant Blanes, Lloret, etc., o bé seguir per NII fins Vidreres. La primera opció és més bonica, però la carretera és més xunga.

Tossa de Mar és un poble litoral de la Costa Brava d'origen medieval, i l'únic de la zona que conserva el nucli medieval i la muralla amb les seves torres. A part d'això, evidentment, és un poble de la Costa Brava, per tant, platja, bars, restaurants millors i pitjors, botiguetes de souvenirs... En dies baixos de setmana santa, una tranquilitat meravellosa, un plaer passejar per les muralles, o pel passeig marítim, o pels carrerons del poble mariner.

Imprescindible
Passeig de bon matí, sense gent, per la vila vella dins les muralles.
Vista des de la Torre del Moro, torre que no val res, però una vista preciosa de les muralles.

Cafe Restaurant Le France (Perpignan)

2008-05-06T21:19:00.003+02:00

Situat a la plaça de la Loge... de fet, a dins de l'edifici de la Loge, el més bonic de Perpignan. L'interior és preciós, i s'hi està molt bé. La carta és variada, però bàsicament enormes pizzes força originals en els ingredients, bone tapes força bones, i grans postres. Com que no vam fer menú, va pujar una mica més... però clar, el lloc ja s'ho valia. 4 tapes, 6 pizzes, postres i cafès, 25 euros per cap. Per un dissabte nit, tampoc està malament... i vam quedar ben farts tots.

Hotel Kyriad (Perpignan)

2008-05-06T21:13:00.002+02:00

Link: hotel kyriad perpignan centre.
Molt ben situat, a 5 minuts de la catedral i la plaça de la Logia. A més, està a una gran avinguda amb sortida i entrada directe cap a l'autovia. Ens va costar 70 euros l'habitació doble. Tot molt net, habitacions boniques, amb finestrals cap a l'avinguda. Pertany a la cadena de Campanille i Premiere Class. Relació qualitat-preu bona, però no vam provar els esmorzars.

Perpignan, els catalans del Nord

2008-05-06T20:42:00.003+02:00

Perpignan està a menys de dues hores de Mataró, es va i es torna ràpidament, i està molt ben comunicat. No poso link perquè no vaig mirar-ne cap per anar-hi; a l'oficina de turisme em van donar un mapa (i em van atendre en català, buuuuuf, quin plaer), i tenien molta informació de tota mena.

Perpignan és una ciutat que està vista i visitada en un dia, però que ens va agradar a tots molt pels seus carrerons del centre amb molt d'encant, pel seu comerç vivíssim, i per les precioses places que hi ha per tot arreu al centre històric. Cal anar amb ull, però, que a partir de certs carrers la ciutat es transforma en una sèrie de guetos i barris decadens (per ser generós), que t'agafen per sorpresa.

Per tant, resumint la visita, passejar pel centre, des del Castellet (antiga porta de la ciutat) fins la catedral, i per la plaça de la Logia (fantàstiques facanes), els tres punts claus, fer i desfer carrers, i seure a les terrasses de les places, com deia, totes encantadores.

La visita més "grossa" que hi ha per fer és l'espectacular palau dels reis de Mallorca (foto), que va viure el seu punt àlgid durant els segles XII i XIII, especialment sota el regnat de Jaume II, com tota la zona del sud de França. Les dues capelles són molt espectaculars, i el recinte mateix, el pati interior, les galeries superiors i la torre de l'homenatge valen molt la pena. L'entrada val 4 €, i no hi havia visita guiada... et donen un paperot d'aquests plastificats, que pel meu gust és molt incomplert, excepte la part d'història que et situa molt bé.

Si hi vols passar dies, segur que la visita als pobles i castells del voltant acaba omplint totes les hores, que tot feia molt bona pinta. Queda a la mochila el Castell de Salses, que no vam visitar.

Carcassone (restaurants)

2008-05-06T20:30:00.003+02:00

A la mateix cité (ciutat amurallada) de Carcassonne hi ha força restaurants que ofereixen menús amb dos plats i postres al voltant de 12 euros. Recordo que a França et posen un ampolla d'aigua de l'aixeta, però al resta de beguda va apart. És imprescindible provar la cassoulet (foto), mongetes, ànec i botifarra, i altres coses greixoses de primera fila, en una cassola. I també els encaaanten els musclos (moules), els fan bons!

Els que vam provar va estar prou bé, però destaco aquests dos:

- Bar Restaurant La girouette: a la plaça Marcou de la Citté (al costat de les ruines de l'abadia). Menú de 12 euros, dos plats i postre, inclou la imprescindible cassoulet. Erem sis i vam pagar 18 euros, amb dues ampolles de vi incloses. La terrassa a fora està bé, però el pis de dalt és magnífic, val la pena

- Restaurant Le Bistro: no està a la citté, sino a la Bastide, just al costat del port del Canal du midi, al carrer Marechal Joffre. És un lloc éspectacular per dins, rollo Hard Rock cafè. Vam seure per prednre una cervesa, i vam acabar quedant-nos a sopar, amb menú de 12 euros dos plats i postres. Sumant begudes i cafès, vam pagar 16 per cap. Impressionants amanides i platots de musclos.

Sigean, reserva africana

2008-05-05T07:43:00.002+02:00

La reserva africana de Sigean es troba, com diu el nom, a Sigean, a uns 50 km al nord de Perpignant, o sigui, a una mica més de dues hores des de casa nostra. L'entrada val 24 euros per persona. Link Sigean.

Es tracta d'un gran parc zoològic, separat en dues parts: una primera on fas el recorregut dins del cotxe. T'avisen de que no obris finestres, i que amb animals aprop no aturis el cotxe... i penses que et passaràs l'estona envoltat d'animals i animalots. La segona part és a peu, com un zoo convencional. La diferència amb altres llocs és que tot està ambientat en un entorn africà, com si fos una immensa sabana.
Valgui d'entrada que jo no sóc un amant dels zoològics, m'acaben avorrint força, excepte algunes coses molt concretes; penso que gaudir dels animals a un zoo depèn molt de la casualitat, és a dir, de com estan en aquell moment els animals, si tenen gana, estan nerviosos, es tan en zel... i Sigean no deixa de ser el mateix.

He de dir que mai havia tingut tan aprop un ós, un lleó o un estruç, que ens van creuar per davant del cotxe, i també que crec que per primera vegada a la vida, he vist un lleó movent-se a un zoològic. Tret d'això, tot és bastant normal.
La ruta a peu el mateix, com un zoo normal, i a esperar la casualitat. Vam tenir la gran sort de veure en primera fila un canguret entrant i sortint de la bossa de sa mare.
La durada de la visita va ser d'un matí, entràvem abans de les 10, i en sortíem passades la una, si fa no fa. Hi ha espai pel pícnic i restaurant self-service a dins, per tant, t'hi pots passar el dia... però no se m'acut com, ja que nosaltres ho vam veure pràcticament tot.

A mi no em va satisfer sobretot pensant que vaig pagar 24 euros, que són molts diners. Insisteixo que en general, no sóc un amant dels zoològics. Distret, una bona estona... però ja està.

Carcassonne (allotjaments)

2008-05-04T23:24:00.003+02:00

Hi ha moltíssims allotjaments prop de les muralles (tothom que té una habitació la ofereix als turistes). Jo he estat a dos hotels de la cadena ACCORD, i no calen massa explicacions:
- Formule 1 Carcassonne: el que hem estat aquest cap de setmana. Està a uns 3 km de la cité amurallada, per tant, massa lluny. L'avantatge, evidentment, el preu, 3o euros l'habitació doble o triple, però massa lluny. Ja sabeu que els F1 no tenen lavabo a l'habitació.
- Etap hotel Carcassonne: Una mica més car (no massa tampoc), amb lavabo a l'habitació, i a 10 minuts a peu de la muralla. Un allotjament excelent per la proximitat i el preu. Cal agafar-lo amb temps.
Si ara hi hagués d tornar, miraria el que hi ha al voltant de la muralla... però segurament, acabaria a l'Etap.

Carcassonne, paradís medieval

2008-05-04T22:19:00.004+02:00

Links: oficina de turisme de Carcassone (en castellà!)
Estada: de l'1 al 3 de maig de 2008
Viatge: en cotxe es triga unes 3 hores per autopista, està bastat més a prop del que sembla. Autopista A7, travessar frontera, i sortida cap a Narbona. Una bona pasta en peatges...
Informació: hi ha una oficina de turisme a l'entrada mateix de Carcasona, a les torres d'entrada.

És la segona vegada que visito Carcassonne, i encara m'ha agradat més que la primera. Encara he apreciat més els seus raconets, i encara he tingut més la sensació que tant m'agrada en aquestes visites, que és la de que el temps està aturat, i que pots aturar-te en diferents llocs i fer-te una idea del que passava fa 800 anys per allà... A més, també té un encant històric especial, ja que és una de les cunes del catarisme, un món apassionant i que va provocar un canvi clau a la història de l'Església.
Resumeixo les coses claus que cal tenir present si es va fins allà.

Carcassonne és una ciutat murallada que es va fortificar al llarg dels segles XI, XII i XIII en el marc de les disputes per la zona fronterera de la França Meridional entre els diferents reis francesos, entre aquests mateixos i els comtes catalans, i les croades de l'Església contra l'heretgia càtara. Reforçada en diferents fases, la ciutat és un exemple únic de muralles, defenses, i estratègies de tota mena en un lloc fronterer. La dinastía Trencavel van ser els més importants comtes de la regió (bescomtes, de fet) durant aquella època, i el ricacho Violet le Duc va restaurar-ho tot a mitjans del Segle XVIII, quan des de la fixació de la frontera als Pirineus va fer abandonar moltes de les fortificacions de la zona. Les llegendes al voltant dels càtars li donen a la ciutat i a tots els seus voltants un encant especial, ja que tot estava envoltat en el secret i el misteri per evitar les persecucions inquisitòries. Per qui li agradi l'edat mitjana, una regió apassionant.

- Muralles i poble: les millors que he vist, per davant d'Àvila i Montblanc. Inmenses, llarguíssimes, altíssimes, de diferents èpoques, dobles, amb barbacanes, amb matacans... una combinació única d'estètica i fortalesa, una autèntica passada. Imprescindible passeig molt tranquil a la nit.
- Castell: una fortificació dins d'una fortificació, una lliçó de tàctiques i trucs defensius. El museu que hi ha a dins no val la pena. La visita lliure val 7'5 euros (un robo), i no val la pena entrar-hi si no s'agafa la visita guiada, ja que és la única manera de recorrer la muralla per l'interior, això sí que val la pena. Cal informar-se bé dels horaris de la visita en castellà.
- Pobles i castells del voltant: A l'oficina de turisme donen mapes de la zona; a tot arreu hi ha castells i abadies, i pobles medievals preciosos, a mitja horeta en cotxe. No dubtar d'anar-hi. Jo he estat dos cops al Castell de Peyrepertús.
- Castell de Peyrepertús: el castell més impressionant que he vist mai. No és el més gran, i la seva significació històrica tampoc és res de l'altre món, però el lloc i la forma com està construit, a dalt de tot d'una muntanya inaccessible, adaptant-se al relleu, i quedant pràcticament mimetitzat amb la muntanya. És absolutament impressionant. Val 4 euros la visita lliure, amb audioguía una mica més. Ben feta, la visita dura una horeta i mitja ben bona, i val al pena perdre-hi el temps seient als llocs amb vistes brutals de les valls del voltant, que era la frontera en aquell moment amb el comtat català. Ull a la distància amb cotxe, ja que les carreteres són petites i de muntanya, i ddes de Carcasone es triga ben bé una hora i mitja.

- no val massa la pena... la visita al castell si no és guiada, la Bastida (barri més modern fora de les muralles).

Restaurant El Cortijo (Montblanc)

2008-04-27T22:05:00.002+02:00

link: Restaurant el cortijo
Situat al Carrer River, al cor de montblanc, a tocar la plaça. Està en un primer pis, cal pujar escales... si no ens l'haguessin aconsellat, no hauríem pas pujat!
27 euros per dues pizzes, unes braves, begudes i cafè. Pel que és el lloc, una mica car. Una mica cutrillu, taules de marbre a l'antiga... per qui ho conegui, ve a ser com el Casal del Carrer Bonaire de Mataró.
Ara provaria un altre lloc si tornés.

Setmana Medieval de Montblanc

2008-04-27T21:27:00.003+02:00

Els dos caps de setmana que hi ha abans i després de Sant Jordi se celebra a Montblanc la Setmana Medieval, al voltant de la llegenda de sant jordi, que diu la tradició que va passar allà.

La setmana medieval no dista massa, en general, de la resta de caps de setmana medievals que es poden veure a altres llocs del país, com Vic, la Seu, Cardona... Mercat medieval, comerços adornats, espectacles callejerus, tallers medievals, passejos a cavall, gralles, tambors, banderes pels carrers... El toc especial és l'entorn de Sant Jordi i la llegenda, que dóna molt de joc als espectacles... i la graaaan quantitat de gent que hi ha. Nosaltres vam pujar el cap de setmana segon, el de cloenda, faig un llistat ràpid de les coses que hem vist.

- Correfoc: Dues colles, la de casa i una de fora (solivella). Poca gent, molt tranquil, i en dues rutes diferents (???). Acostumat a Santes i La Mercè... fluixot. Però clar, correr entre dimonis i foc sota unes muralles com aquelles, esgarrifa una mica.

- Dracum nocte (la nit del drac): un curiós espectacle llum, so i foc fa arribar les forces del mal en forma de drac a Montblanc. Espectacle poc visual, pel meu gust, massa llarg, i mal muntat... només ho veuen els de primera fila, o hi ets una hora abans, o ho has d'intuir tot. Després de l'espectacle, concerts de música satància (heavy, i tal) a dins d'una antiga església transformada en una mena de local cultural... només això ja li dona un toc curiós.

- Mercat medieval: com tots els d'altres pobles, no hi he vist res especial... de totes formes, aquests mercats m'encanten, tothom disfressat, menjars exquisits... fantàstic.

- Espectacles medievals: pas de les banderes, joglars, mercat d'esclaus, passeig en animals, tallers (caríssims!!!!) de fletxes, tir amb arc... força bé. fins i tot una senyora amb el cinturó de castedat (foto, jijiji)

- Llegenda de Sant Jordi: (val 15 euros): macroespectacle de llum, foc, dansa, etc, que dura una hora i picu, amb la muralla de decorat. No diria que extraordinari, però molt bé, tot el poble hi participa, i la posada en escena (amb alguns problemes de so) força bona. Vulgui que no, t'emociones en un parell de moment, quant Sant Jordi sirla el drac (suposo que tothom ja sap el final, no?). Cal fer cúa una hora abans per seure. Val la pena... no sé si 15 euros, però en general sí. Lo millor del cap de setmana.

- Altres coses: no espereu pas bon menjar a bon preu, no molt menys. A tot arreu hi ha "tavernes" on fan carn a la brasa, i tal... però tot bastant normalet, i tirant a car. Només us dic que tots els bars i restaurants tenen una carta exclusiva per a la setmana medieval... és a dir, més cara, on prendre un tallat a un bar costa 1'30 €. Gentada brutal, el poble es veu superat, i la gent de la casa molt agobiada i amb una cara de no puc més que fins i tot incomoda. De totes maneres, el guía (molt ben parit), ens va dir que un bar pot facturar 5 o 6 milions de peles aquells dos caps de setmana... per tant, que no es queixin! Si voleu algun detall

més, podeu veure al meu altre blog aquest post de Monblanc ha caigut

Montblanc

2008-04-27T21:03:00.005+02:00

Links: montblanc medieval, ajuntament de montblanc, setmana medieval de Montblanc.

A una hora i mitja de Mataró. Cal vigilar l'hora d'anada i tornada, ja que s'hi va per l'A7, i ja coneixem la fluidesa habitual d'aquesta via.

Si féssim una llista dels pobles més bonics de Catalunya, segur que Montblanc sortiria ben amunt. A part de la indiscutible bellesa de les seves muralles, les esglésies i palaus interiors, és una de les "capitals" del catalanisme, ja que diu la tradició que allà va passar la llegenda de Sant Jordi... que t'ho pots creure o no, clar, però qui li donen una àurea de catalanisme pur molt arrelat.

Val molt la pena anar a passar un dia o dos a Montblanc. Cal passejar per les muralles de dia i de nit, per dins i per fora, perdre's pels carrerons, i entrar a totes les esglésies... sembla mentida que n'hi pugui haver tantes i tant grans en un poble tan petit.

Val la pena també conèixer una mica la història del poble, ja que et fa viure més a fons alguns dels raconets: les Corts Generals de Jaume II a l'església de Sant Miquel, el fet de ser vil·la reial, etc.

També cal dir que els carrerons tenen el seu encant, però tret d'algun arc (a l'antic barri jueu), i les façanes de palaus i esglésies, que ningú esperi trobar-se autèntics carrers medievals... està tot força reconstruit.

Destacar també la bona atenció turística de l'Oficina... i que val molt la pena fer la visita guiada que t'ofereixen, val 5 € per persona, i inclou un tastet de cava força interessant. Vam tenir la sort de que ens va tocar en Xavi (foto), un guía molt ben parit, que et fan passar volant les dues horetes de visita.

Nosaltres hi vam anar per la setmana medieval... per veure Montblanc pròpiament no és el millor moment. Un poble fantàstic.

Mas La Planella (Prenafeta - Motblanc)

2008-04-27T20:53:00.002+02:00

http://www.toprural.com/ficha/es.cfm/idp/43/ids/12223.htm

Habitacions rurals formades per un sol espai amb cuina, i un lavabo. 50 € la nit, tenint present que hi pots cuinar, és prou econòmic. Estava net, cuidat, ben iluminat, i té una piscina al darrera que fa molt bona pinta. L'entorn no és res de l'altre món, ja que la zona tampoc és un prodigi de la natura, però està a 5 minuts en cotxe de Montblanc (de fet, forma part del municipi), i per tant, a tocar de poblet, santes creus, etc. Es triga una hora i mitja des de Mataró.

Camí de Ronda de Palafrugell

2008-04-13T18:24:00.004+02:00

(dissabte 12 d'abril de 2008)
Entre Tamariu i Cap Roig s'extén un tram del GR92 (sender del Mediterrani), que voreja la costa entremig de cales i caps, platgetes i poblets. El camí es pot agafar des de Llafranch, al passeig marítim, seguir les escales de Garbí, arriba a Calella de Palafrugell. S'atravessa Calella pel passeig marítim fins a l'hotel Sant Roc, on comença la part del Camí de ronda que arriba fins a Cap Roig. Es tarda poc més d'una hora a ritme molt suau, i el terreny és molt agradable, molt ben indicat (marques blanques i vermelles del GR), i només té algunes escales i poca cosa més.
És un camí preciós per veure les platges i caletes de la costa brava.

De fet, el camí es podria fer des de Tamariu fins a Palamós, i segon el FECC, es trigaria unes 5 hores.

hotel Alga 3* (calella de palafrugell)

2008-04-12T23:25:00.005+02:00

Situat a la part de dalt, a uns 10 minuts a peu de la platja, tot i que hi ha una bona pujadeta al final (pels coneixedors, a dalt del Carrer Chopitea). Hi he estat un cap de setmana d'oferta en època baixa (cap de setmana d'abril),i no puc posar el preu perquè és un regal, per tant... però si que puc dir que la relació qualitat-preu és molt bona. Excel·lent planta baixa amb un salons polivalents preciosos, un restaurant excepcional amb un menú fantàstic. Les habitacions estan molt bé, només de tant en quant ens molestava un soroll com de tuberies... que no sé ben bé d'on sortia.
Per cert, té piscina exterior de cara a l'estiu, i una zona ajardinada molt atractiva.