4/5/08

Carcassonne, paradís medieval



Links: oficina de turisme de Carcassone (en castellà!)
Estada: de l'1 al 3 de maig de 2008
Viatge: en cotxe es triga unes 3 hores per autopista, està bastat més a prop del que sembla. Autopista A7, travessar frontera, i sortida cap a Narbona. Una bona pasta en peatges...
Informació: hi ha una oficina de turisme a l'entrada mateix de Carcasona, a les torres d'entrada.

És la segona vegada que visito Carcassonne, i encara m'ha agradat més que la primera. Encara he apreciat més els seus raconets, i encara he tingut més la sensació que tant m'agrada en aquestes visites, que és la de que el temps està aturat, i que pots aturar-te en diferents llocs i fer-te una idea del que passava fa 800 anys per allà... A més, també té un encant històric especial, ja que és una de les cunes del catarisme, un món apassionant i que va provocar un canvi clau a la història de l'Església.
Resumeixo les coses claus que cal tenir present si es va fins allà.

Carcassonne és una ciutat murallada que es va fortificar al llarg dels segles XI, XII i XIII en el marc de les disputes per la zona fronterera de la França Meridional entre els diferents reis francesos, entre aquests mateixos i els comtes catalans, i les croades de l'Església contra l'heretgia càtara. Reforçada en diferents fases, la ciutat és un exemple únic de muralles, defenses, i estratègies de tota mena en un lloc fronterer. La dinastía Trencavel van ser els més importants comtes de la regió (bescomtes, de fet) durant aquella època, i el ricacho Violet le Duc va restaurar-ho tot a mitjans del Segle XVIII, quan des de la fixació de la frontera als Pirineus va fer abandonar moltes de les fortificacions de la zona. Les llegendes al voltant dels càtars li donen a la ciutat i a tots els seus voltants un encant especial, ja que tot estava envoltat en el secret i el misteri per evitar les persecucions inquisitòries. Per qui li agradi l'edat mitjana, una regió apassionant.

- Muralles i poble: les millors que he vist, per davant d'Àvila i Montblanc. Inmenses, llarguíssimes, altíssimes, de diferents èpoques, dobles, amb barbacanes, amb matacans... una combinació única d'estètica i fortalesa, una autèntica passada. Imprescindible passeig molt tranquil a la nit.
- Castell: una fortificació dins d'una fortificació, una lliçó de tàctiques i trucs defensius. El museu que hi ha a dins no val la pena. La visita lliure val 7'5 euros (un robo), i no val la pena entrar-hi si no s'agafa la visita guiada, ja que és la única manera de recorrer la muralla per l'interior, això sí que val la pena. Cal informar-se bé dels horaris de la visita en castellà.
- Pobles i castells del voltant: A l'oficina de turisme donen mapes de la zona; a tot arreu hi ha castells i abadies, i pobles medievals preciosos, a mitja horeta en cotxe. No dubtar d'anar-hi. Jo he estat dos cops al Castell de Peyrepertús.
- Castell de Peyrepertús: el castell més impressionant que he vist mai. No és el més gran, i la seva significació històrica tampoc és res de l'altre món, però el lloc i la forma com està construit, a dalt de tot d'una muntanya inaccessible, adaptant-se al relleu, i quedant pràcticament mimetitzat amb la muntanya. És absolutament impressionant. Val 4 euros la visita lliure, amb audioguía una mica més. Ben feta, la visita dura una horeta i mitja ben bona, i val al pena perdre-hi el temps seient als llocs amb vistes brutals de les valls del voltant, que era la frontera en aquell moment amb el comtat català. Ull a la distància amb cotxe, ja que les carreteres són petites i de muntanya, i ddes de Carcasone es triga ben bé una hora i mitja.
- no val massa la pena... la visita al castell si no és guiada, la Bastida (barri més modern fora de les muralles).