Can Toni - Font de les Naiades.

Diumenge 22 de novembre de 2009

Durada: 1h 30 min anar i tornar amb tooooooooota la calma del món (l'anada la vam fer amb criatures de 3, 4 i 5 anys..

Passeig (que no excursió) des de la casa rural Can Toni (veure post aquí i casa rural aquí). Tan curta com bonica, la passejada ens porta per boscos d'alzina i roure fins a les beceroles de la Tordera, a través d'un corriol encantador, amb alguna roca que altra per enfilar-se i veure l'espectacular vall als peus del Matagalls.

Comentaris: la durada és impossible calcular tal com la vam fer, però la tornada, a pas d'adult, vam trigar 35 minuts, per tant, segur que poc més d'una hora es va i es torna... però cal pensar que val la pena fer una aturada ben bona a la font i al riu, ja que són dos llocs encantadors, i aquesta és la gràcia de la passejada.

Descripció: sortim de can Toni, baixem uns 10 minuts fins al gran revol que també és cruïlla, i enlloc de baixar cap a l'esquerra, seguim recte direcció cap a Sant MArçal (indicat). en 5 minuts trobem una cruïlla i agafem el camí de l'esquerra indicat amb "SAnt Marçal pels cingles d'en Bovilà".
A partir d'aquí ja no té pèrdua, el camí es va estretint fins convertir-se en un corriol, i mica en mica a la nostra esquerra es va fent cada cop més vertical la paret de la muntanya. En alguns punts hem d'enfilar-nos una mica per roques (tot molt fàcil), fins que arribem als cingles, un parell de punts estratègics on pots enfilar-te i gaudir d'una vista sensacional de la vall que separa el Matagalls del Turó de l'Home (foto de la vall amb el Puig Drau al fons).
Passat aquest punt més alt, el corriol baixa suaument fins la carretera, on pugem cap a la dreta i en 3 minuts arribem a l'entrada del càmping "les illes", i just al davant, a la vora dreta de la carretera, hi ha la font de les Naiades, un raconet encantador per refrescar-se. (foto)
Fet això, podem retornar al lloc on el corriol es troba amb la carretara, i baixar 20 metres més avall la carretera; a mà dreta un camí tancat per una cadena baixa en 3 minuts fins un petit pla on ens trobem la Tordera obrint-se pas entre roques i arbres centenaris, en un quadre encantador... aturar-s'hi una estona, imprescindible per l'ànima. (foto 3)

Des de la font la carretera es converteix en pista per arribar a Sant Marçal (crec que una mitja horeta a peu), d'on es pot pujar al Matagalls o bé a Les Agudes... però llavors ja no és una passejada, clar.

Pd.- fotografies gentilesa de Meri Rambla.

Corral d'en Rovira - Turó de l'Home

Feta el dissabte 21 de novembre de 2009.

Durada: 2h (des de Can Toni).

Pujada contínua i sostinguda pel camí de Fontmartina (part del GR 5.2), que es fa dureta perquè no pares mai de pujar, però no hi ha rampes especialment dures, ni cal grimpar ni res semblant. Per tant, es pot fer bé. Està molt ben senyalitzat, ja que és GR, i no té cap pèrdua anar seguint les marques vermelles el primer tram, i després les fites metàliques amb marca blanca i vermella i GR 5.2.

Comentaris: vam sortir des de la Casa Rural Can Toni (veure el post aquí i la casa aquí), que enllaça ambel GR-5.2 amb vint minuts de caminada (no inclòs en la durada). Si es fes des de Fontmartina, potser cal afegir-hi 30 minuts més de camí, però desconec si són durs o no.
Vam pujar amb una nena de 5 anys, al seu ritme, per tant, segur que podriem retallar mitja hora perfectament del temps de pujada.

Descripció: Des de Can Toni triguem uns 20 minuts en enllaçar amb el GR 5.2.
A partir d'aquí, seguint marques vermelles, el camí comença a pujar, i ja no deixarà de fer-ho excepte en trams molt curts. En deu minuts arribem al Corral d'en Rovira, un antic corral que encara no ha caigut del tot, on hi ha una font canalitzada on es pot carregar aigua, i hi ha una bona vista del Matagalls i el Puig Drau. (fotografia, amb el Puig Drau, al centre)
SEguim marques vermelles amb el camí convertit en un corriol, fins que en una mitja horeta arribem al Corral d'en Deumal, abandonat i molt enrunat, amb una altra copa una bona vista de la part posterior del Turó de l'home.
El corriol continua per darrera el Corral, per la seva esquerra, i a partir d'aquí ja trobem pals que marquen el GR, i seguim pujant sostingudament travessant encara boscos.
En cosa de 20 minuts mes ja encarem la falda del Turó, amb molta menys vegetació, i la carretera que hi arriba a la vista, com a objectiu. Ja veiem tota l'estona el monolit que corono el Turó de l'Home.
El camí va serpentejant cap amunt sense massa dificultat, però va pujant sense parar, fins arribar a la carretera al peu del Turó de L'Home, i d'aqui a dalt 5 minutets més i fet. (foto a dalt del Turó)

Nosaltres vam baixar en cotxe perquè uns amics hi pujaven directament, però la baixada es podria fer sense problema segurament en 60-90 minuts.

PD.- fotografies gentilesa de Meri Rambla i Anna Guirado.

Can Toni (El Montseny)

Estada del 20 al 22 de novembre del 2009
www.cantoni.cat
A prop del proble del Montseny. Cal pujar per la carretera de Santa Maria de Palautordera, passar de llarg la cruïlla del poble del Montseny, i al km.15 (Exacte) agafar un trencant a la dreta. A partir d'aquí, pista forestal amb un parell de cruïlles complicades, en total uns 7 km de pista, en prou bon estat, però per fer xino-xano. A la web està molt ben explicat.

Casa rural situada estratègicament al peu el Turó de l'Home, amb una vista excepcional sobre el Matagalls i els Puig Drau, i la vall que els separa. Estratègic perquè és un punt perfecte de sortida per moltíssimes excursions, fent uns km de cotxe, o fins i tot a peu des de la mateixa casa, com vam comprovar. Si mireu la foto, al fons el MAtagalls, i a l'esquena del fotògraf el Turó de l'Home. Perfecte.

La casa és doble, una de 4 px i l'altre de 7px. Està arreglada fa menys d'un any, per tant, tot molt bé, ben adequada, moderna, amb llar de foc, barbacoa exterior, ben equipada amb tovalloles, estris de neteja i de cuina (aquí potser faltaria algun "catxarro" més gran), WC, etc. El preu ésde 30 euros px/nit, si més o menys l'omples. Bona relació qualitat-preu.

L'espai exterior està molt bé, hi ha pletes (Explanades) a diferents nivells, que permeten als nens correr i jugar amb tranquilitat, o als adults jaure a la gespa al solet fent el gos plàcidament. Només faltaria algun mobiliari exterior més al davant mateix de la casa (tumbones, tauleta, etc.), però suposo que ja aniran fent.

El gran valor afegit que té la casa és en Jaume, l'amo, ja que és casa seva i dels seus ancestres des que el món era món, i coneix el Montseny millor que qui el va fabricar; ens va orientar per camins, excursions, temps de ruta, etc. amb una precisió milimètrica i amb el punt d'intuició que tenen els experimentats muntanyencs per veure què podíem fer i què no. Fins i tot ens va acompanyar a la sortida d'una excursió per assegurar un parell de cruïlles "perilloses". Molt important... segurament, no haguéssim fet excursions sense la seva orientació. Fins i tot ens va preparar la brasa de la barbacoa preveient que arribaven tard de l'excursió...

Vam tenir algun problema amb la calefacció de la casa petita, i l'aigua calenta no acabava de sortir calenta del tot en alguns moments. Però tampoc vam tenir fred.

Apuntar que des de la casa s'arriba en vint minuts a peu a connectar amb el GR 5-2, que et porta al Turó de L'home (2h a peu des de la casa), i en uns 30-40 minuts fins a Sant Marçal, punt de partida per enfilar Les Agudes o el Matagalls.

En resum: una bona casa, amb un bon preu, però sobretot, un punt de partida perfecte per un cap de setmana de descobriment del Montseny, amb un "guía" perfecte per fer-ho. Bon lloc per anar amb nens també. I a més, al cor mateix del parc... un luxe.

Fira Mediterrània de Manresa

Cap de setmana 6-8 novembre de 2009
De Mataró a Manresa hi ha una hora, si fa no fa, depenent del sarau que trobis a Trinitat i a Sabadell.
pàgina web: www.tradifiramanresa.com
Fira-festival d'espectacles d'arrel tradicional de tot tipus i per a tots els públics.

Gran Festival on hi van a parar totes les estrelles del món folk i tradicional, del tipus que siguin. Serveix d'aparador de nous espectacles, de nous grups, i és un anar i venir de representants i actes per contractació de grups. Vaig tenir el plaer de participar-hi amb els Ministrils d'en Pere Botero dissabte a la nit (foto i vídeo aquí sota)

El nombre d'actes programats és tan brutal que no dónes abast. En especial entre 12 i 14 hores del migdia, i entre 18 i 21 hores de la tarda, potser hi ha 4 o 5 concerts gairebé a l'hora a diferents llocs, 3 o 4 espectacles itinerants per diferents carrers, i alguns espectacles en escenaris fixos. I això sense comptar els que eren de pagament, que jo no vaig a cap ni un. A més, hi ha moguda fins ben entrada la matinada. També hi a espectacles puntuals específics per la fira, exposicions debats, taules rodones...

Jo destacaria les cercaviles itinerants de fanfàrries, titiriters, i semblants que es van movent, i que en hora punta, si t'atures a la Plana de l'Olm o al Carrer Nou, et van passant pel voltant, es van creuant (fins i tot molestant entre ells), i és una passada. Divertídissim.
I també els concerts de grups folk de gran nivell tots ells, alguns clàssics, noves formacions amb gent clàssica... si t'agrada el mundillo, doncs clar, una passada.

Això sí, marxo amb la mateixa sensació que amb d'altres fires multitudinàries (Montblanc, Besalú...). Ciutats o pobles totalment sobrepassats per un esdeveniment que supera la seva capacitat. Bars rebentats, rius de gent, carpes plenes a petar de gent que no et permeten gaudir de l'espectacle (en algun cas, no vaig poder ni entrar!!!)... acabes pensant allò de: o convides menys gent, o fas la ciutat més gran!!! Però com que tothom s'omple la butxaca...
Un exemple: al mapa oficial et diuen llocs per aparcar, i hi ha dues zones d'aparcament gratuït: un és un petit descampat al centre mateix de Manresa: evidenment, petat fins dalt les 24 hores... encara que no hi hagi fira. I el segon, el pàrking de l'estació, que és com si et diguessin el de l'estació de Mataró... petit, sempre ple, i a la merda del centre. O sigui, per riure.

Per si s'hi treu el cap, vam menjar al Bar SAnt Antoni de la plaça major un menú d'11 euros casolà més que acceptable de qualitat i quantitat, i uns frankfurts al Bar Albert, en un carreró a tocar del Teatre Kursaal, al Passeig.

A mi m'agradaria tornar-hi a aquesta fira... potser només el dissabte ja val la pena per veure una mica de tot, i marxar després de sopar. Ara, cal fer-se un plànning i tenir clar què vols veure.

Mas del Puig (Castellbell i el Vilar)

Cap de setmana 6-8 novembre 09
De camí a Manresa, millor per la C58 que per la C16, cal pujar cap al cementiri, queda elevat per damunt del poble. Més val preguntar pel barri del Vilar per no perdre's. Es triguen uns 45 minuts des de Mataró
pàgina web: www.masdelpguig.com (molt bona pàgina)
PReu: 150 € cap de setmana (apartament per 2 px). Molt bona relació Qualitat-preu.
Allotjament amb certificat ecològic.

Allotjament rural format per diferents apartaments de diferents capacitats (2, 4, 6-8). Està situat a 15 minuts de Manresa, a un petit però molt estirat poble, Castellbell i el Vilar. Està recentment reformat, amb aquella deliciosa barreja d'antic i modern que tant bé saben fer alguns dissenyadors rurals, per dir-ne d'alguna forma. El nostre allotjament era el Galliner (sí, un antic galliner), amb habitació i sala d'estar-cuina, perfecte, petit, però suficient, una habitació prou àmplia, llit còmode, calefacció al punt, tovalloles, estris de cuina... una passada. També hi ha llar de foc, llàstima que només vam fer-hi nit i becaina, ja que vam passar el dia a la Fira Mediterrània de Manresa.
Des del balcó, una vista impagable de Montserrat, espectacular. Com que està en un turó elevat del poble, res estorba la vista. La foto que he adjuntat l'he feta jo a les 9 del matí des del balcó del Galliner.
Per l'estiu, hi ha piscina, terrassa, zona exterior amb bancs i taules, jocs infantils (nous acabats de posar)...

Si he de tornar per la zona, segur que torno aquí.

Les Ferreres - Les Agudes - Turó de l'Home (Montseny)

Fet el dissabte 31 d'octubre de 2009
Sortida: Pàrking àrea de les Ferreres. S'hi arriba en cotxe anant i fins a Sant Celoni, agafant la carretera que va fins a Santa Fe del Montseny, passar Santa Fe, i dos o tres km més endavant, ens queda l'àrea a mà dreta, just en una curva.
Durada: Nosaltres el vam fer en 5 hores i 50 minuts. S'ha de tenir present que érem un grup molt gran, amb ritmes molt diferents, i que el desconeixement del camí obligava a que anéssim junt tota l'estona, fent moltes parades. La poca experiència del grup també feia que en punts una mica crítica (grimpada, pas del sot) es perdés molta estona per seguretat. Segurament es pot reduir molt el temps, una hora segur.
Resum: Excursió ideal per conèixer el paisatge del montseny, tant el més conegut com el menys, amb paisatges de tardor extraordinaris, i tranquil·litat, ja que és un recorregut que fa molt poca gent (excepte el Agudes-Turó). Sobretot la baixada del Turó per la font de Briançó és solitària, i silenciosa per una fageda excepcional. Això sí, si el fa poca gent, serà per alguna cosa... Cal grimpar per pujar a les Agudes. No és complicat, però si no es té experiència, al anar amb compte. Cal anar amb algú que conegui el camí, hi ha punts amb molts dubtes, i encara i així a la baixada és fàcil equivocar-se. I per últim, al final de tot, el pas del Sot del Pont Gran cal fer-lo amb molta precaució, amb molta calma, i assegurant bé. Sobre la duresa, és cansat per la dura pujada fins les Agudes grimpant pels Castellets, però després, planer.

Descripció: Sortim de l'altra banda de la carretera de l'àrea de les Ferreres seguint un corriol amb marques vermelles, que més endavant es tornen morades. Pujada forteta al principi que posa a prova la nostra respiració, en 30 minuts arribem al pla de Lligamoltons (vistes del Matagalls, que va quedant a la nostra esquena). Seguint les senyals vermelles i morades, anem deixant a la dreta els Castellets, petits blocs de pedra on hem de grimpar per superar-los, amb algun punt una mica delicat pels menys experimentats, però segurament de riure per qui en sap. Al cap de 1h30 min arribem al cap d'una tartera, i a partir d'aquí ja enfilem les Agudes... però sempre seguint senyals vermelles o morades, les grogues ens duen per una altra banda. Anem pujant amb les Agudes a la nostra esquerra per un camí pedregós, fins a les 2h arribem al pal metal·lic del GR5.2. Ja estem a tocar de la creu del pic de les Agudes, on arribem en 5 minuts (1600m). A Les Agudes reposem gairebé mitja hora (potser massa!). Aquesta primera part és la més dura de l'excursió. A partir d'aquí, una passejada fins al final, llarga, però passejada. Aquí hem superat una grimpada que en algun punt ens ha suposat aturar-nos molt per ajudar-nos. El paistatge fins aquí és espectacular. Aquestes dues hores i picu, amb un grup més petit, segur que es redueixen almenys mitja hora, ja que vam parar moltíssim per agrupar-nos i en alguns punts de les grimpades.

Baixem Les Agudes, i retrobem i seguim el GR fins al Turó de l'Home, on arribem en 3h15min, amb un camí que planeja per la carena excepte el "repetxó" final, però cap problema. Aquí comença la segona part de l'excursió.

Reposem 10 minutets a dalt, i comencem a baixar. El GR comença a baixar per la falda de la muntanya cap a l'observatori, creua la carretera, i segueix baixant, però de seguida el deixem per agafar un camí força clar a la dreta, que està marcat amb fites. D'aquí endavant no hi ha marques, només fites, i no sempre prou clares i visibles. El camí es preciós entre faigs de tardor i inundats de fulles, però és fàcil errar el camí, tot i que sempre es pot desfer i tornar-ho a provar, no ens podem perdre, ja que hem d'anar baixant la vall. No vam trobar la font de Briançó, que haruia d'estar per aquí, fruit del sarau de caminets. Ens creuem amb unes marques vermelles (4h10min) que no hem de seguir, que porten al Convent. SEguim avançant enredant-nos en cruïlles, per un camí que trepitja poquíssima gent, està verge, i les plantes l'envaeixen una mica, fins que arribem al punt més crític del recorregut, el Sot del Pont Gran (4h 40min), un barranc que no té cap pont per superar-lo. Per fer-ho, enfilem cap amunt, a l'esquerra, i busquem la forma de creuar-lo pel punt d'unió de les dues vessants. Cal anar amb compte, agafar-se bé a arbres i arrels segures, i ajudar-se... ens hi passem mitja hora per passar tots. A l'altra banda, el camí continua fàcil i planer, fins que fa una última pujada per tornar al Pla de Lligamoltons, per on havíem pujat (5h20 min).

En mitja horeta desfem la primera pujada que havíem fet, i arribem al pàrking (5h50min).

Restaurant el Castell (El Brull)

Dinar el dissabte 31 d'octubre.
Al mig del petit poble del Brull, ja es veu només entrar el cartell. S'arriba des de Seva direcció Montseny, ja està indicat. A Seva hi podem anar directes per la C17, o bé des del Montseny, si hem fet el dia allà, fent les carreteretes de muntanya del Montseny, o de Santa Fe. És fàcil.
Contacte: 938840063, www.elcastelldelbrull.com

Cuina casolana de muntanya, amb una extensa carta de carns, també alguns peixos, i algun plat especial seu. REcomano especialment els canelons de vedella amb ceps... excepionals.
Nosaltres erem una colla de 10, vam fer gairebé tots dos plats, postre, cafè, i vam beure força, ja que veníem de caminar, i vam pagar uns 23 euros per cap.
Els plats són correctes, tirant a abundants, per tant, bé. La qualitat en general és bona, ben presentat, i vam quedar tots prou satisfets. La relació qualitat-preu és bona, el servei atent, i amable, i molt ràpid.

No és un restaurant excepcional, però dins de la mitjana dels bons restaurants de muntanya del Montseny: bona carn, bones racions, preus raonables, servei correcte. Bé, en general.