Ciutat de 170 mil habitants que barreja el cosmopolitisme d'una ciutat mitjana, moderna, i força avançada, amb la gent senzilla, franca, oberta i acollidora, "de poble" ( amb tot el carinyo de la paraula). Una típica barreja basca, pel que hem anat veient...
El casc antic de la ciutat és una autèntica joia, no només pels monuments, sinó perquè encara que hi hagi parts reformades, i fins i tot escales mecànices, l'estructura i els carrerons continuen mantenint l'ambient medieval. El casc antic va créixer entre el S.XIII i XV, a esquerra i dreta de la Plaza de la Virgen Blanca (foto). Llavors es va parar fins al XVIII, quan la ciutat va créixer cap al sud i l'est Plaza España, Machete, Postas...), i per tant, el casc antic es va mantenir. Molt aconsellable la visita guiada pel casc antic (7 €, matí i tarda, 90-120 minuts), amb entrada i explicació inclosa de les obres que s'estan fent a la meravellosa catedral de Santa Maria, úniques per la seva magnitud i la manera com s'està enfocant. T'ho han d'explicar per entendre-ho bé. El casc està infestat d'esglésies, però sobretot, cal fer la visita guiada a la de 
Sant Vicente, al costat de la Plaza del Machete. ÉS una visita sorprenent per un euro, que et porta a dalt la torre, i per tant, tens les millors vistes de la ciutat (foto)... i et porta per damunt de voltes de l'església, sota la teulada!!! Nosaltres la vem fer la última, just el dia que marxavem... jo aconsellaria fer el primer dia la visita guiada al casc antic (oficina de turisme) i la de Sant Vicente (a la mateixa església). Ah! Podeu jaure una bona estona algun banc de la Plaza de la Virgen Blanca i deixar passa l'estona mirant el Casc antic (Sant Miguel - FOTO -, Catedral...) i a la gentada que hi passa. Consell: pregunteu qui fa la visita guiada, si és l'Ainara, fantàstic, si és un paio que es diu Hugo... canvieu l'hora!!!
L'eixample, cap on va creíxer la ciutat a partir dels de XVIII, és una retícula de carrers amples, peatonals alguns, arbrats, i plens de bars de pintxos o del que sigui, amb un ambient espectacular a totes hores. Pujar i baixar el carrer Eudardo Dato sense parar, una experiència. I també val la pena perdre's per alguns dels infinits parcs que hi ha al voltant de l'eixample (Florida, Prado...)
Per menjar... de pintxos. Dues opcions: Carrer Cuchilleria, al casc antic, ple a petar de joves, amb un ambient una mica "alternatiu", bars més antics, més "brutots", segurament més autèntics, i un personal peculiar. Una mica més "fi", al carrer Dato, a l'eixample. Especialment ens van agradar el Usokari (baixant, vorera esquerra) i el Saburdi (baixant, vorera dreta). Ah! i els sensacionals gelats (els de iogur!!!) de Breda. Delicatessen de pintxos a "La Malquerida", al carrer Correria, el primer a l'esquerra de la Virgen Blanca, al casc antic. Et cuinen els pintxos al moment... val la pena l'espera.
Si vols fer menús, només es pot fer al migdia, sino és que marxes del centre. Nosaltres en vam fer alguns a la CAlle Diputacion, al voltant de la Plaza Provinzia, entre 10 i 15 euros, tots prou bé (el que ens va agradar menys va ser "El caminante").
En un post apart, restaurant "El Portalón"... cosa fina!!!
Vitòria és una ciutat que ens va enamorar per moltes raons. Segurament amb dos dies està vista i ben vista, però l'ambient que vam trobar durant les Festes de la Virgen Blanca, i més encara amb el fet de participar-hi amb la Colla Gegantera, ha fet que ens haguem relacionat amb la gent d'alla d'una forma especial, i que haguem viscut cada carrer, cada plaça, i cada racó d'una manera molt especial. No hi ha res millor per conèixer una ciutat que "entrar-hi", i això de moment ho he aconseguit en dues: Praga i Vitòria. Per raons diferents i en moments diferents... Però intentant ser objectiu, crec que és una ciutat amb una història encantadora, uns racons encantadors, una gent molt acollidora, i una vida intensa i oberta. Una ciutat on val molt la pena fer-hi una estada de "visita", però una mica més llarga per "entrar-hi".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada