13/8/10

Festes de la Virgen Blanca (Vitòria-Gasteiz)

Festes del 4 al 9 d'agost. Hi he estat al 2010.

Hi ha qui diu que són les millors festes de la país... i això no ho sabré mai, perquè no crec que arribi a veure totes les festes de tot el país (estaria bé com a objectiu a la vida, eh? jejeje), però són unes festes absolutament espectacular que tenen la cosa més important per fer grans unes festes: el profundíssim arrelament de la festa al cor dels vilatans, que les viuen amb una passió gairebé mística, i que prové d'una tradició ancestral que s'ha mantingut en la seva essència amb el pas del temps. A partir d'aquí, comencem a desgranar coses peculiars...

Baixada del Celedón: acte multitudinari (això vol dir unes 60.000 persones... sí, ho has llegit bé) on tot el poble s'ajunta a plaza de la Virgen Blanca (i carrers adjacents, clar, allà no hi cap tothom). Amb el chupinazo, un ninot anomenat Celedón, amb un paraigües, baixa per una tirolina des del campanar fins a peu de plaça, simbolitzant l'arribada de la gent dels pobles a Vitòria per celebrar la festa. El moment es converteix en un clímax d'ampolles de cava que remullen tothom, cantada de la tonada "Celedón, ha hecho una casa nueva...)" ... i encesa de puros!!! curiosíssim, senzill, "tonto" si tu vols... però molt i molt emocionant (foto). Surts de la plaça amb unes ganes de festa imparables.
Rosari de l'aurora: l'endemà, a les 7 del matí (si, ho has llegit bé), milers de persones, milers, omplen els carrers del casc antic resant i cantant el rosari amb la imatge de la Verge Blanca al capdavant. Hi ha gent gran, però també hi ha força joves, i alguns no han dormit aquella nit... però allà hi són. Acaba amb una missa a l'aire lliure a la plaça, plena a vessar (foto). Un acte religiós que impressiona per la multitud i la devoció. Durant la resta del matí, ofrenes florals de les diferents "cuadrillas" a la Verge, amb les emotives danses anomenades "aurreskus".
Música, Gegants, Fanfarres, Txistularis: tots les dies, a totes hores (literament, des de les 9 del matí fins les 3 de la matinada) diferents bandes de tot tipus van recorrent els carrers, amb repertori que va des de les peces tradicionals dels Txistularis (foto), a les adaptacions de temes populars i moderns de les fanfarres i les bandes. Festa infinita.

"Cuadrillas": La gent del poble està "organitzada" en "cuadrillas", una mena de grups d'amics organitzats que tenen vida pròpia durant tot l'any, però que rebenten per festes. Organitzen els seus actes propis, i participen de totes les festes en alguns moments de forma grupal (ofrena floral, anada i tornada als "toros", etc.). Porten tots els vestuari típic de Vitòria de tota la vida (foto), unes espardenyes especials, pantalons, camisa i "blusa", tot amb certs matisos (colors, escuts, etc.) depenent de la cuadrilla. Tot un món, les cuadrilles... però s'ho passen de bé que t'en faries creus.
Toros i vaquillas: Cada dia, matí i tarda. Vaquillas al matí (un partiment total veure alguns borratxins saltar al ruedu), i toros de renom a la tarda (juli, rivera ordóñez...). Impagable la cercavila que es monta cada dia pels carrers principals anomenada "ida a los toros", en el que totes les cuadrillas van cap a la plaça amb la seva banda, ballant, cantant, saltant... i passadets de voltes. I a més, deprés tornen!!! És la "vuelta de los toros". Un espectacle hilarant.

I a tot això, afegiu que a totes hores del dia hi ha música tradicional, danses, concerts a mitjanit gratuits a 5 llocs a la vegada (Macaco, Dr. Deseo, Efecto Mariposa...), balls de saló, concerts de banda, un parc amb atraccions per nens, activitats per nens organitzaes per les cuadrillas, competicions d'"aizkolaris"(foto) (partint troncs i aixecant pedres... impagable), torneig de pilota basca... i em deixo coses segur. Impossible veure-ho tot. Impossible avorrir-se. Impossible dormir. I això no és que sigui un dia o dos... cada dia és així, tal com l'he descrit, amb tot el que he descrit (menys el Celedón).

Hem sigut afortunats de poder participar a les Festes amb la Colla Gegantera de VAlldemia. Hem fet dues cercaviles només amb els músics, i dues més acompanyants els onze (onze!!!) gegants que hi ha a la ciutat. Una experiència inoblidable en contacte amb gent meravellosa.