Midi-Pyrénée: muntanya i excursions

Estada del 26 de febrer al 6 de març de 2011.
Entrades relacionades: Midi Pyrenee: visita i pobles., Midi Pyrenee: allotjaments i restaurants.

La primera part de l'estada al Midi Pyrenee la vam fer a Gavarnie, un poble de muntanya que té poc encant, ja que és molt turístic, i era temporada baixa i hi havia moltes coses tancades. Però la seva situació és privilegiada, als peus d'un lloc tan fantàsic com és el circ de Gavarnie, i a una alçada d'uns 1.400 metres, per tant... una zona clau per veure muntanya. De fet, és el cor del Parc Natural dels Pirineus, un dels més bells parcs que hi ha. Aconsellable la pàgina web de Midi Pyrenee, molt completa i amb força part dedicada a la part de muntanya de la regió.

Circ de Gavarnie, al fons de tot

- Excursió cap al circ de Gavarnie. És una paret muntanyosa de gairebé 3.000 metres d'alçada que marca la frontera entre Aragó i França, concretament podríem dir que és la vessant francesa del Parc d'Ordesa. Sota una nevada espectacular, vam fer dues vegades el recorregut que marca la pista d'esquí de fons del poble, que surt del mateix centre, i va dibuixant esses per la vall que hi ha just a les portes del circ. No es podia avançar gaire endins del circ, ja que hi havia perill d'esllavissada, però igualment l'aproximació és suficient com per gaudir d'un espectacle sensacional de muntanya i neu. Hi ha tres circuits marcats, blau, vermell i negre, tot ben balissat amb els seus colors corresponents. El més llarg, el negre, es pot fer en dues hores i mitja o tres hores, amb calma i parant a fer fotos. Vam llogar raquetes de neu a una botiga del poble al carrer principal, 5 euros per tot el dia, molt econòmic. Queda pendent fer aquesta excursió fora de l'època de neu, ja que es pot arribar fins als peus mateixos del Circ, on hi ha un hotel, i fins i tot enfilar-se per alguna de les muntanyes del voltant. Un lloc que val molt la pena en qualsevol època de l'any.

detall de Gavarnie

- Pujada a Notre Damme de Nieges (Nostra Senyora de les Neus): En una horeta i mitja anar i tornar, es pot pujar a una estàtua que hi ha damunt d'una muntanyeta a l'entrada de Gavarnie que dona unes vistes precioses del poble i de les dues bandes de la vall. Nosaltres vam pujar-hi amb raquetes, i vam trobar una gran ventisca a dalt, però val molt la pena, és molt fàcil! El camí està indicat des del centre del poble. Només cal tenir present que quan es creua la carretera el camí segueix uns trenta metres més amunt, és l'únic punt de confusió.

La vall de Cauterets

- Cauterets: És una estació d'esquí situada a la vall i al poble amb el mateix nom, a una horeta o una mica menys de Gavarnie. Si es vol llogar equip d'esquí de fons o raquetes cal fer-ho al poble, a peu de pistes no hi ha lloguer. És més car que a Gavarnie. La zona, molt popular i plena de gent, permet fer una preciosa excursió a peu (raquetes) o amb esquí de fons remuntant el riu i travessant els diferents ponts que el creuen. El primer de tots, molt conegut, és el Pont d'Espagne, dit així perquè formava part d'un antic camí que duia a Espanya. Des del parking de Puntas (de pagament, o gratuit si es paga el forfait), ja es pot sortir a peu o amb esquí de fons per uns camins perfectament marcats (i amb força gent, tot s'ha de dir) que van enfilant suaument però constantment cap amunt, seguint el riu. Els paisatges nevats són únics, les vistes corprenents, i com amunt vas, menys gent hi ha, i vas respirant calma. No vam arribar fins al darrer pont, i en total vam estar caminant dues hores amb molta calma i moltes parades. Segurament tot el recorregut es pot fer en menys de tres hores anar i tornar si es va una mica a la idea. Queda pendent també anar-hi sense neu, ja que es poden fer més excursions, com la del llac del Gaube, molt apreciada per la gent de la zona.

Servidor al Col d'Aspin

- Ports de muntanya històrics: tota la zona està plagada de ports de muntanya coneguts pel Tour de França i que per tant, tenen el seu romanticisme. A part d'això, ofereixen un paisatges emocinants en la pujada i unes vistes meravelloses des de dalt. És una bona forma de conèixer la zona agafar el cotxe, prendre's una biodramina, i començar a fer ports de muntanya. Nosaltres vam fer el Portillón, el Peyresourd, l'Aspin, i vam passar a tocar de Val Louron, Luz Ardiden, Hautacam, Aspet... i Cauterets, com ja hem llegit abans. Ens queda pendent fer el mític Tourmalet, que estava tancat per la neu, i visitar el seu famós observatori Pic de Midi.

Midi-Pyrénée: pobles i visites

Estada del 26 de febrer al 6 de març de 2011.
Entrades relacionades: Midi-Pyrénée: excursions i muntanya., Midi Pyrenée: allotjaments i restaurants.


Hi ha una gran quantitat de pobles i petites ciutats que es poden visitar pel seu encant històric, que en molts llocs es manté intocable i a més força ben cuidat de vegades. Nosaltres vam voltar per les regions de Gers, Tarn&Garonne, Lot, i Aveyron. És molt útil el mapa de la regió que es pot demanar a la web de turisme de Midi-Pyrenee (pàgina excel·lent), a qualsevol de les oficines de turisme que hi surten. Cal fixar-se en els Grandes Parajes, no te'n pots perdre cap... Els llocs que vam visitar nosaltres són els següents:
- Gavarnie, Cauterets: veure l'entrada Midi-Pyrénée: excusions i muntanya

Auch

- Lourdes: Santuari de les aparicions de la Verge. No té massa interès, i és hiper turístic. I això que hi vam anar en temporada baixa. Reservat només a la recerca d'espiritualitat. De totes maneres, per qui hi vagi, no perdre's la Basília de Pius X, que està soterrada i és molt moderna i espectacular.
- Auch: Poble on va néixer d'Artagnan, força ben conservat, amb un casc antic molt bonic. No perdre's les vistes des de l'altra banda del riu, la catedral (en especial, el Cor de fusta, tot i que cal pagar 2 euros per veure'l, és una meravella). El mapa turístic que donen a la oficina és molt bo per passejar i no perdre's res. El vam enganxar amb força obres de millora, però encara i així, molt bé. Molt aconsellable. Visita de mig dia.

Abadia de Flaran 

- Abadia de Flaran: No ho teníem previst, ens ho van aconsellar a l'oficina de turisme. A una mitja horeta en cotxe d'Auch. 5 euros l'entrada, val molt la pena, molt ben conservada, un claustre preciós, una església preciosa, un jardí encantador, exposicions... molt aconsellable. Una parell d'hores de visita.
- Lavardens: Poble medieval a 15 minuts d'Auch amb un espectacular castell molt original, i un casc antic d'aquells amb el temps aturat. No vam poder visitar el castell, compte que tanca a les 17 h a l'hivern! Sense la visita al castell, mitja horeta per recorrer el poble.
- Vic- Fezensac:  Breu aturada per veure la plaça central, i l'església, fortificada i peculiar.
- Nougaroulet, Mauvezin, Cologne, Beumont de Lomange, Cabrerets, Saint Martin de Vers: pobles amb una plaça porxada i carrers medievals encantadors, en especial les places amb els mercats de fusta, columnes, etc. Només passar-hi amb el cotxe i parar cinc minuts a les places ja val la pena.
- Sarrant: poble sorprenent absolutament encantador que manté l'antiga estructura circular medieval fortificada, amb totes les cases a l'estil gascó, i una església sorprenent per gran i ben feta. Parada de mitja horeta imprescindible... això si no t'hi quedes dues hores embobat a cada racó.
- Moissac: Abadia espectacular amb una església fantàstica, un claustre únic a Europa, i una portada esplèndida. Si sou amants de "pedra, castell i església", parada obligatòria. 5 euros l'entrada al claustre. La plaça i algun carrer central estan prou bé per passejar, fer un cafè o dinar. També és interessant baixar amb el cotxe fins a l'enclusa del Canal du Midi que passa per damunt del riu, és un lloc curiós. Entre una cosa i una altra, compteu un parell d'hores de visita.

Pont de Valence (Cahors)

- Cahors: Cal aturar-se a veure el pont de Valence, una joia de l'arquitectura civil i militar de l'època, un pont fortificat a l'estil de Besalú. A més, els voltants estan ben preparats per gaudir-ne de la vista. El casc antic, una mica decebedor, no massa ben conservat , i amb poc encant, tot i que es pot visitar una magnífica catedral amb un claustre preciós. Passejar pels barris que hi ha entre la catedral i el riu, més amunt, no val la pena. Posem-hi un parell d'hores de visita.

Rocamadour

- Saint Cirq Lapopie: Poble meravellós damunt d'una muntanyeta que conserva tot l'encant medieval de l'època. Una de les joies de la zona, sense dubte. Es pot arribar en cotxe, però una manera molt interessant d'arribar-hi és aparcant al parking del poble de Bouziès i seguir el GR36 (marques blanques i vermelles) per l'anomenat Chemin de Chalage (Camí de Sirga), que voreja el riu fins als peus del poble. Està ben indicat i és planer fins al darrer tram que s'enfila fins al poble. Es triga una horeta a peu a ritme tranquil. Hi ha un tram en què el camí està excavat en la roca de les impressionants parets de la zona. Molt aconsellable. A Saint Cirq, a més del passeig pel poble, les vistes de la vall són espectaculars. LA visita el poble es pot fer amb una horeta, si feu el camí a peu, una hora anar i una tornar. Total, 3 o 4 hores.
- Rocamadour: L'altra joia de la zona. Un santuari de peregrinació excavat a l'escarpada paret d'una muntanya. Un lloc increïble. A part d'això, el carrer principal, l'església, i el castell a dalt de tot són una meravella, i unes vistes magnífiques des de dalt. Cal pujar fins a l'Hospitalet en cotxe (un veïnat adjunt al poble damunt la muntanya) per tenir una vista aèria incomparable del lloc, i també des d'algun racó de la carretera que hi arriba. Cal comptar dues o tres hores de visita ben bones.
- Loubressac: Des de la carretera ja hi ha una vista de conte de fades sobre el poble. Després el passeig pels carrers ho confirma, un lloc encantador allunyat del pas del temps. Mitja horeta de visita... o dues hores si et quedes empanat als seus racons d'altres èpoques.

Loubressac 

- Autoire: igual que l'anterior, la carretera ja dona un visió màgica del poble quan t'hi acostes. Aquest està tancat sota el "circ d'Autoire", un conjunt de riscos i precipicis on s'amaga el poble. No hi vam parar perquè era tard.
- Santa Fe de Conques: Un altra poble que sembla un decorat d'una pel·lícula. Cases antigues, entramats de fusta, carrers empedrats que es retorcen, pugen i baixen, antics palaus i mansions, una vista esplèndida de la vall... i a més, aquí cal afegir-hi l'església, una joia, amb una portada famosa pel seu timpà decorat amb el Judici Final, amb una visió molt personal de l'autor. Val la pena mirar-s'ho amb deteniment, i agafar el llibret explicatiu que hi ha dins l'església per entendre-ho. Per acabar d'adobar la visita, és aconsellable pujar amb cotxe al mirador de Bancarel, un lloc elevat privilegiat on es fas la idea de magnificència del petit Conques. Està a un o dos km del poble, a un trencant indicat a l'esquerra, pasant de llarg l'entrada i seguint direcció Rodez. Posa-hi una parell d'horetes de visita.
- Figeac: Poble més gran (estil Auch o Cahors) amb un cas històric fantàstic ple de palaus i carrers i carrerons amb arcs, cases antigues, mansions, places de mercat plenes de personalitat... una passada. Dues o tres hores per seguir la ruta marcada per les "claus de Figeac", amb la guía que et donen a la oficina. Una delícia.
- I per últim, un dels grans encants de la zona és el paisatge. Per tant, és molt aconsellable moure's per la zona per les petites carreteres comarcals que va de poble a poble deixant les autovies i les nacionals, per gaudir d'un interminable paisatge de prats, vinyes, petits turons verds, rius, riberes verdes, valls obertes... forma part de la visita a la regió el paisatge!

Masia Sansalvador (Oristà, Lluçanès, Osona)

Estada de cap de setmana del 11 al 13 de febrer de 2011.
Arribar: Mataró-Granollers-Vic (C17)- C25 (eix transversal) direcció Manresa - Sortida 170. Al cap d'uns 3 km, un indicador a mà esquerra (Sansalvador) ens porta a una pista en bon estat i hi som de seguida. Total, 1 hora de viatge.
Preu: 650 € el cap de setmana (per unes 10-12 persones) 
Web: www.masiasansalvador.com


Sansalvador és una masia molt antiga i plena d'història que amaga una barreja de rústica i modernitat més que encertada. Està formada per dues cases, cal Masover i la casa Vermella. Ens vam allotjar al Masover, una casa amb 5 habitacions dobles (algunes sobrades per un llit extra) i 4 lavabos, tot això al pis. A la planta baixa, per on s'entra, hi ha una amplia cuina amb taula gran, i a l'altr abanda, una sala d'estar amb amplis sofàs, gran tele, etc. De fet, tot i que no és un únic espai, cuina i sala d'estar estan prou oberts com per poder dir que gairebé son un de sol.
A l'exterior, una barbacoa en mig d'un bonic jardí de gespa perfectament cuidada, molt aconsellable per jugar-hi amb criatures o jeure al sol. També hi ha una taula de ping pong. Més amunt, una piscina, i a tocar, el complexe històric de Sansalvador, inclosa la església romànica que té la família. Les vistes són precioses cap a la Plana de Vic, Montserrat, montseny...
Tot està escrupolosament net i endreçat, i la casa posa tovalloles, material de neteja, etc. No hi falta de res.  S'hi està molt bé, és molt acollidora. Cuina ben equipada, amb rentaplats, nevera gran, molts estris i catxarros.. Les habitacions són espectaculars, totes amb teles noves i una decoració impressionant.
No hi veig inconvenients. Està molt ben situada, a una horeta de Mataró, i a pocs minuts de Vic.

Molt aconsellable per anar-hi amb família, amics, criatures... de fet, pel que calgui. I a l'estiu, amb la piscina, ha de ser fantàstica.

Port de la Selva - Cap de Creus - Cadaqués.

Feta el Pont de la Puríssima 2010

Des del camí vell de Cadaqués, amb el Far al fooooons.

Descripció: ruta no circular, llarga però sense grans desnivells, tot i que és una mica trencacames per combinar pujades i baixades, algunes intenses. És una ruta molt distreta, ja que combina paratges boscosos, vistes a la meravellosa costa del Cap de Creus i les seves cales, camps de vinyes i d'olivera, ruines d'antics masos i ermites milenàries... tot un regal pels excursionistes. A més, és una ruta solitària fora de la època punta d'estiu, i es nota perquè alguna part del camí està poc trepitjada... un plaer també. És una ruta perfecte per conèixer realment el Cap de Creus en persona, amb tota la seva amplitud, i no només per les fotos que veiem o el que ens expliquen. A més, té la curiositat de ser el punt final (o inicial, clar) del famós GR11, que creua els Pirineus de Cap de Creus a Irún.
Temps i distància: Vam sortir de Port de la Selva a les 8h20' del matí, i vam arribar a l'ermita de Sant Baldiri de Cadaqués cap a les 16h. Per tant, gairebé 8 hores en total. Si hi descomptem les parades que vam fer per dinar, esmorzar, cerveseta al far, i altres punts estratègics, calculem que vam estar caminant unes 6 hores... i en algun moment a un ritme molt alt. Segons les guies de recorreguts, totes coincideixen en que la suma de les dues parts del recorregut (fins al far, i fins a Cadaqués) fan uns 26 km. De totes maneres, tot i que sembli molt, el terreny permet que es faci sense massa dificultat, de fet, tots vam arribar prou frescos al final.  
Punt de sortida: Aparquem el cotxe a Port de la Selva, ben a prop del mar, i voregem el port deixant el mar a la nostra esquerra. Al final del passeig ja trobarem una primera balissa de fusta amb la marca del GR11, tot i que el camí continua encara asfaltat uns 20 minuts més. Com que no és una ruta circular, cal deixar un seogn cotxe a Cadaqués, on arribarem, o bé mirar el transport públic de Cadaqués a Port de la Selva a Sarfa
Recorregut: Seguim el GR11 des del principi fins al final. Recentment, hi ha un tram del GR11 que han desviat del recorregut original, però nosaltres anirem per l'antic, ja que passa per Cala Taballera, i el GR nou no ho fa (¿¿¿incomprensible????). Per tant, hi ha dos punts de possible confusió per aquesta raó, on deixem i on retrobem el GR, que detallarem amb compte a la descripció. De totes maneres, no té pèrdua en general.

Ruines del conjunt de Sant Baldri (ermita, torre, etc.)

Descripció: Sortim de Port de la Selva deixant el mar a la nostra esquerra i resseguint el passeig marítim, just on acaba ja trobem la primera marca de GR11, i la seguim. Fems uns 20-25 minuts de carrer asfaltat, amb trànsit limitat, i tot i que hi ha cruïlles les marques són bones i no hi ha problema. Agafem ja pista de sorra, i ens anem endinsant al Parc, deixant unes vistes precioses de les primeres cales a mà esquerra, fins que perdem vista al mar. Travessant boscos i ruines de masos antics, arribem en 1h a les ruines de Sant Baldiri, un fantàstic racó amb una antiga ermita, una torre de vigilància, i restes d'altres edificacions. Un lloc preciós on seure a reposar una estona i traslladar-se 15 segles enrera amb la imaginació. Fins aquí hem fet una pujada continuada, tot i que no molt dura. El camí continua fet un corriol deliciós, ara molt més planer, tot i que irregular... 
Una mica més endavant arribem a una pista forestal. L'antic GR11 girava a l'esquerra per aquesta pista, però la nova ruta travessa la pista i segueix recte. Nosaltres girem a l'esquerra per seguir la ruta antiga, i passarem a tocar del MAs Paltre. Ara hi ha marques grogues que ens guiaran, i si ens hi fixem, veurem com les marques grogues i unes sospitoses taques blanques amaguen les antigues marques del GR. Val molt la pena agafar aquesta variant.
La pista ens porta fàcilment fins a la part superior de la Cala Taballera, en uns 45 minuts, després de passar pel Mas Paltre, que es pot veure habitat. La vista aquí ja és fantàstica, hi ha un aparcament de bicis, i una mica a l'esquerra continua el camí que ara baixa en picat entremig de pedres soltes fins a la mateixa platja de la Cala. En una horeta ja hi som, i aquí cal fer una bon aturada per gaudir d'un lloc absolutament meravellós, i a més, ara solitari i tranquilíssim, que fa fredar. Un regal de la natura, un lloc de contemplació. la Cala Taballera.
Per trobar el camí que continua des d'aquí cal travessar la platja a pet d'ones mirant les roques que tindrem a mà dreta. La cala té dues platges separades per unes roques, per trobar el camí no hem d'anar fins l'altra platgeta! Aixecant la vista una mica amunt veurem una marca groga i ja s'endevina el corriol que puja. Ens hem d'enfilar per aquí i ja veurem fàcilment el camí. Nosaltres casi no el trobem perquè vam saltar les roques que separen les dues platges i buscàvem el camí per la platja petita.

Cala Taballera des del camí de sortida de la Cala.

Enfilant per les roques, tornem a trobar corriol que ens porta vorejant la part superior de Cala Taballera. Des d'aquí les vistes són les millors de tot el dia. Espectacular vista de la cala i de la costa, i en algun punt on surt alguna roca, fins i tot la platja. Aturada obligatòria a fer fotos o simplement mirar i mirar i mirar. Seguim pel camí, que acaba convertint-se en pista i deixa a la dreta el Mas Birba, en plena activitat i habitat. En tot aquest tram trobem roques erosionades pel vent que fan unes formes fantasmagòriques i màgiques molt curioses. Una mica més endavant hem de vigilar amb un parell de punts dubtosos pel camí.
Passat el Mas Birba, al cap d'uns 5-10 minuts, trobem una cruïlla que no està indicada. Hem de girar a l'esquerra i no deixar aquesta pista que es veu més marcada tot i que apareix algun trencall dubtos i alguna indicació confusa una mica més a la dreta. Si no deixem aquesta pista, retrobarem en pocs metres les marques del GR11, és a dir, ens reincorporem al "camí oficial". En 5 minuts arribem a una tanca, que és el nostre senyal de que estem en bon camí, juntament amb les marques GR. 
La pista va pujant i baixant, ara amb més tendència a enfilar, i  de lluny ja entreveiem el Far de Cap de Creus. Passem les ruines d'alguns masos, on destaca el de Rabassers de Dalt, que ens queda a la dreta una mica elevat, i més avall ens queda a l'esquerra els de Rabassers de Baix, que es veu cuidat i net, sembla habitat.
Aquí trobem un pal indicador just on creuem una pista transversal.L'indicador del pal no és massa clar, nosaltres hem de seguir recte el nostre camí, ni dreta ni esquerra, potser pel camí que sembla menys evident, després ja ho serà.

Vistes cap a Cadaqués des del Far.

Ara ja agafarem la carretera, i comença la part més "pal" de totes. Ens queden uns 3km d'asfalt fins al far. Deixem a mà esquerra les restes del que va ser el famós Meditarrenée, club de vacances francès en zona privilegiada que ha estat derruit aquest darrer any. Arribem al Far després de fer un total de 4h45', unes 4 hores si hi treiem les aturades. No hi ha res a dir sobre el Far: unes visten fredants del Cap de Creus direcció Cadaqués, una cervesa al bar amb vistes a les cales... un lloc màgic, llàstima de la gentada... i això que avui no n'hi ha tanta!
I ara comença el tram final de l'excursió. Hem fet uns 17 km, i ens queden uns 9 per arribar a Cadaqués. Hi anirem per l'anomenat "camí vell de Cadaqués", que va vorejant les cales, travessant oliveres, carenant petits turons, seguint pistes i corriols... un camí variat i divertidíssim que gaudim com nens petits.
Per agafar el camí vell de Cadaqués baixem del far per on hem vingut, desfem dos o tres revols de la carretera, i en una recta on hi ha tanques de fusta als costats, hi ha un pal indicador que ens fa baixar en picat cap al marge esquerra fins que el sender es multiplica. Agafem el més evident, que puja amunt a la dreta, i està empedrat. No hi ha pèrdua en tota l'estona, tot i que no trobarem cap més marca, fins que arribem a una pista que travessarem i seguirem recte, vorejant propietats privades. Enmig de la pista, llavors reapareixen les marques grogues, que ens fan deixar la pista i tornar a un corriol, i ja no les perdem en tota l'estona: marques grogues i pals.
En qüestió d'una horeta arribem a una pista, que creuarem i seguirem recte, i de tant en tant anirem creuant la carretera, tot i que no molesta gaire. Arribem a Port Lligat després de 1h45' de sortir del far, amb un tram final de camí una mica més lletjot. Novament, racó paradisíac en aquesta època de l'any. Des del pàrking de Port Lligat girem a la dreta per la forta pujada que ens du fins al tram final de carretera que en deu minuts ens porta a l'ermita de Sant Baldiri, ja a Cadaqués, on acaba el nostre recorregut. Deuen quedar uns 20 minuts fins al centre de Cadaqués, però nosaltres ja ens quedem aquí. Fantàstic!
Aquí toca quedar-se a dormir per tornar l'endemà cap a Port de la Selva (via GR92, per no repetir, unes 3 h), o bé si hem deixat aquí un cotxe, doncs agafar-lo i cap a Port de la Selva.

Llançà - Sant Pere de Rodes - Port de la Selva - Llançà

Feta el 5 de desembre de 2010

Resum: ruta circular variada i entretinguda que ofereix unes vistes fantàstiques de l'Alt Empordà en tota la seva amplitud: Llançà, Port de la Selva, Roses, Aiguamolls, la plana, Figueres... fins i tot unes fantàstiques vistes del Canigó, ben nevat en aquell moment. Només per això ja val la pena. A més, el paisatge en general és encantador, i el pas per l'antic poble de Santa Elena, pel Castell de Verdera, pel poble de Vall de Santa Creu, i el camí de ronda fins a Llançà fan que la ruta tingui una barreja de paisatge, mar, muntanya i cultura històrica. La primera hora de camí és de pujada continuada i forta en algun moment, i a partir d'aquí ja planeja i es deixa fer fàcilment.

Temps i distància: Vam trigar 6h i 45 minuts a fer-ho tot, però cal tenir present que vam parar per dinar, esmorzar, una estona ben llarga al Castell, i més d'una hora al Monestir per fer la visita. Calculem que, sense parades, el temps que vam caminar va ser 4h i 45 minuts, aproximadament. La distància és difícil de saber, però pel que he mirat, deu rondar els 18-20 km. Edició: Resulta que he trobat algú que la va fer i la va penjar a Wikiloc, exactament igual que la vam fer nosaltres, però sense el castell de Verdera Li sumem 2 km, si fa no fa... està aquí.

Punt de Sortida: El camí arrenca a Llançà, a la rotonda que hi ha a l'Avinguda nova (crec que es diu dels Paisos Catalans), que passa per darrera del camp de futbol i l'institut nou. Aquí es pot deixar el cotxe, ja que és un recorregut circular, però potser surt més a compte deixar-lo més a prop de la platja, que és per on arribarem de tornada.

Recorregut: El camí no té pèrdua gairebé en cap moment, excepte en algun punt. Des de la sortida seguim les marques del GR11 durant molta estona, i al final seguim l'evident camí de de Ronda. Només pot sortir algun dubte entre el Monestir i Port de la Selva, creuant la Vall de Santa Creu, però cap dubte important.



Vista de Llançà tot pujant al Coll de Perer



Descripció: Sortim de Llançà per darrera el camp de futbol, i seguint el GR11 ens trobem en una antiga carretada que a mida que es va enfilant es va convertint en corriol. La pujada val la pena només per les vistes que et van quedant a l'esquena de Llançà, i a la nostra dreta va apareixent el Canigó, allà lluny. En 45 minuts arribem al Coll de Perer, on trobem uns encantadors escoltes esmorzants. En aquest punt el vent ens emprenya molt.

Si aquí seguim recte, baixem cap a la Vall de la Santa Creu. Tot i que hi arribarem, per arribar al Monestir hem de girar a la dreta, on el camí puja, i seguim les marques del GR.


L'encant del poble de Santa Elena de Rodes



Fins al punt més alt la pujada es fa més dura, tot i que és breu. A partir d'aquí, seguint el GR la pista planeja i és molt més agradable. Continuem tenint unes vistes esfereïdores del Canigó nevat. En 1h45' estem a l'antic poble de Santa Elena, després de creuar la carretera. És un racó encantador, amb una capella reformada i les ruines d'antics edificis que li donen un encant sorprenent. Aquí esmorzem a raser del vent... que ja toca.



Vista del Golf de Roses des del Castell de Verdera



A partir d'aquí els temps es fan confusos, ja que ràpidament arribem al Monestir de Sant Pere de Rodes, però abans de visitar-lo pugem al Castell de San Salvador, o de Verdera (670 m.), tot seguint el GR. La pujada és forteta, però curta, i en 15 minuts som a dalt, ens hi estem una estona, i admirem les meravelloses vistes cap a tot arreu: Llançà, Port de la Selva, a l'altra banda Roses, per darrera Figueres i la plana del voltant... una autèntica meravella. Tornem a baixar i fer la visita al Monestir, que ocupa una hora ben bona. En resum, de camí real, hem fet al voltant de 2h30' deprés de fer tot això.



El Monestir de Sant Pere de Rodes des del camí de la Vall



Ara ja iniciem el descens cap a Port de la Selva, però enlloc de seguir el GR, anem conèixer el petit poble de la Vall de Santa Creu. Per això baixem a la part de baix del Monestir, a la font del Monjo, on surt el camí cap allà. No té pèrdua, novament, ja que el camí és evident, tot i que acaba convertit en un corriol. En 45' arribem al poble, un conjunt de cases antigues i renovades, solitari i tranquil, amb encant, tot just quatre carrers.

Aquí ens va costar un pèl trobar el camí, tot i que hi ha cartells. Cal buscar la direcció "Camí de Ronda". El camí a partir d'aquí continua sent corriol un cop deixem el poble, fins que més endavant s'obre en una pista que travessa diverses cases de tot tipus, noves, velles, extranyes... en 45' més arribem a la carretera de Port de la Selva. Aquí hem de seguir la carretera cap a l'esquerra uns metres, i ja veurem com els cartells ens porten pel costat d'un càmping fins al camí de Ronda.

 Seguim el camí de Ronda cap a l'esquerra fins a Llançà, passant pel far de Port de la Selva, per les diferents cales, les cases d'estiueig que algunes treuen la son... En total, 1h15' que es fan llargs, ja que el camí és un pèl monòton. Al final, a Llançà, sortim del camí oficial per passar per damunt les roques fins arribar a la platja de la Farella, on acaba el nostre recorregut.

Edició "Sadernes-Sant Aniol"

He editat amb data l'avui l'entrada "Sadernes - Sant Aniol - Salt del Brull - Salt de la Núvia - Sadernes"
després de fer de nou l'excursió el dissabte 20 de novembre de 2010

Can Mahola (Beuda, Besalú)

Estada del 19 al 21 de novembre de 2010 (cap de setmana)
Vam aprofitar per fer l'excursió de Sadernes-Sant Aniol. (Veure post aquí)
Arribar-hi: Des de Mataró, Per AP7 fins gairebé Girona i sortir per C66 direcció Banyoles-Olot. Passada la primera entrada a Besalú, trencant a la dreta direcció Beuda, i a 2km si fa no fa, pista de sorra en bon estat fins la casa.
Preu: Com que són diferents apartaments enganxats, depen dels que s'agafin, però surt una mitjana de 30 euros per persona i nit si s'omple la casa. Per exemple, la casa per 7 persones cal 430 euros el cap de setmana. Nosaltres vam agafar una de 7 i una de 4 per 700 euros.
Web: www.canmahola.com

Casa rural completa (amb cuina) separada en tres parts (3 hab, 2 hab, 2 hab), cada una completa. De fet, és una gran casa de quatre pisos d'on s'en treuen els diferents espais.

La casa principal disposa d'un espai comú de menjador, cuina i saleta d'una mida justa per unes 10-12 persones, més seria agobiant.De totes maneres, si fa bon temps, es pot estar a fora. Els interiors de la casa estan molt bé, molt ben arreglada molt neta i polida, les cuines molt ben equipades, amb forn, microones, i molt cacharros, plats gots i coberts de sobres, poca llum (mal endèmic de les cases rurals de tot arreu), però molt bé en general. El gran inconvenient dels interiors és que com que el pisos estan separats per sostres de fusta, se sent tot... i si algú vol dormir i a baix hi ha gent xerrant, se sent tooooot... però bé, se suporta. Et posen tovalloles, paper de WC, etc.
L'altra gran avantatge són els exteriors, tot envoltat de gespa, amb una zona de jocs infantils, un minicamp de futbol, una piscina coberta (que no vol dir climatitzada, oju... quan fa fred, fa fred, però ens vam poder banyar els més valents en ple novembre), i evidentment, barbacoa molt ben feta, coberta, i et donen llenya i carbó el que calgui...
I per últim, comentar la situació fantàstica de la casa: a 5 min en cotxe de Besalú (un dels pobles més bonics de Catalunya si no hi ha massa gent), i a tocar d'una pila de llocs fantàstics de la Garrotxa (Olot, Fageda, Alta Garrotxa, Vall de Bas, VAll de Bianya, etc.). Accés ràpid a punts de sortida d'excursions de tota mana (SAnt Aniol, Comanegra, Bassegona, MAre de Déu del Mont...).
En contra hi posaria només la horrible insonorització de la casa, i l'espai comú de la casa gran queda just o petit si agafes tota la casa completa. La relació qualitat preu és bona, sobretot si pots aprofitar exteriors i piscina. Un pelet més barat, seria perfecte i ideal. Per cert, la dona de la casa ens va oferir visita guiada als racons històrics de la casa pairal, tot i que no ho vam aprofitar, segur que deu ser boníssima. Si llegiu el llibre La venjança del Bandoler de Martí Gironell, parla de la casa i la seva història. El llibre no val massa la pena, però fa gràcia veure els noms i els llocs dels voltants.
Per tant, bona casa per anar amb criatures per l'entorn, bona casa com a punt de sortida de visita de la zona, i per fer excursions, i molt ben neta i cuidada. Recomanable.