Sadernes - Sant Aniol - Salt del Brull - Salt de la Núvia - Sadernes

Fet el dissabte 29 de maig de 2010
Punt de sortida: Punt d'informació de Sadernes, darrera la capella romànica de Santa Cecília. Per arribar des de Mataró: AP7, sortida Girona Nord, C66 direcció Banyoles, Besalú, abans d'arribar a Olot, direcció Montagut i més amunt fins a SAdernes, 1h 40 min (Google maps aquí) . Hi ha un aparcament a Sadernes mateix, gran i ben posat a la sortida mateixa.
Informació: Punt d'informació a Sadernes mateix, o als diferents punts de turisme de la Garrotxa. També es pot veure el recorregut aquí (web del consorci de l'Alta Garrotxa), o també aquí (Web excursionista "Senderisme i Teca"), però és un recorregut clàssic que es pot trobar en mil llocs.
Dades: Recorregut circular, excepte el darrer tram. LA distància és d'uns 12-13 km. Sense parar, però sense correr, es pot fet en 4'30 hores, però és una ruta que t'obliga a parar: ponts, fonst, miradors naturals, i evidentment, el bany a la bassa. Per tant, cal comptar uns tres quarts d'hora més, que és més o menys el nostre temps real.

Descripció: la ruta està marcada amb línies grogues horitzontals des del mateix punt d'informació, està cuidat i marcat, i no té cap pèrdua possible, per tant, no m'aturo en detalls de cruïlles. La única cosa que pot suposar algún entrebanc és el pas del riu que en alguns llocs és sobre pedres, però res destacable.
Des del punt d'informació es triga una horeta fins al pont de Sant Valentí (un preciós pont romànic), i una horeta més fins a Sant Aniol, on hi ha una font, una vella capella, i les ruïnes de l'antic hostal i la rectoria. Pel camí anem vorejant la Riera de Llierca, i després la riera de Sant Aniol per les dues ribes, envoltats d'una frondosa vegetació, i d'alguns vistes elevades sobre els gorgs de la riera, i al fons de la vall. Tot preciós. Per tant, dues horetes, i Sant Aniol (parant a picar, fer fotos... amb la calma). Fins aquí, el camí té pujades, algun pas de roca, però podríem dir que en general planeja (foto1).

Des d'aquí pugem cap al salt del Brull per darrera la font (seguim les marques verdes i blaves, és l'únic punt on hem de deixar les grogues). El camí (passant per un "pàrking" d'helicòpters, té gràcia) es fica fins al llit del riu , que hem de remuntar saltant pedres amb paciència, i tornant enrera alguna vegada per trobar el camí millor... i sucant l'orella algun cop, sobretot els més patosos. Cal superar la por de fer algun salt llargot entre pedres. Però val la pena l'espectacular Salt del Brull que crea una bassa d'aigua glaçada on és obligator-hi posar-s'hi... i si no t'hi poses, doncs hi has de tornar (foto2). I Punto. Depenent de la nostra perícia, hem trigat un quart d'horeta.

Desfet el camí del Salt del Brull tornem a la font de Sant Aniol, i agafem novament les marques grogues, que s'han unit fa una estona amb el GR11, que ens acompanyarà una bona estona, per tant, marques blanques i vermelles també. Ara el camí fa un llarg pendent, en algun punt fort, però passable. És la part més dura, però val molt la pena perquè en 45 - 60 minuts, si fa no fa, arribarem al part mitjana dels cingles; estem a la riba dreta de la Riera, però ara molt elevats (foto3), amb la qual cosa tenim unes vistes esgarrifoses i anti-persones amb vertigen de la vall, les valls adjacents, i els cingles de l'altre costat. Concretament des del Salt de Núvia la vista és sensacional (punta que reconeixerem perquè en un roc hi ha unes marques de límit territorial molt antigues... de llegendes de núvies no cal parlar-ne). Creuant tarteres i altres punt elevats de vistes semblants, i deixant el GR11 que ens duria fins a Talaixà, Beget i el Comanegra (que ara no caldria, ja comencem a estar carregadets), encarem una baixada molt pendent, i que per tant no és massa ràpida, cap al cor de la vall, novament. En mitja hora tornem a ser a peu de Riera, i ens enganxem a la primera part del camí que hem fet, passant pel pont de Sant Valentí novament. La pista forestal ens porta en mitja hora més al pàrking, i ja tenim la feina feta.

Consell!!!! (per mí mateix també val): si arribes al punt d'informació abans de les 9 del matí, la barrera d'entrada a la pista està aixecada i et deixen passar en cotxe fins a algun dels aparcaments que hi ha al primer tram, si no és que ja estan plens. Val molt la pena fer-ho així, perquè entre anada i tornada, t'estalvies 45-60 minuts de camí a peu per pista forestal que no val massa la pena, fins ben bé al pont de Sant Valentí. A l'anada, val, però la tornada s'agraeix molt!!!

Edito el 21/novembre/2010:  L'hem tornat a fer un matí tapadot de dissabte un grup gran de 8 adults i de 5 nens entre 3 i 8 anys. Aquest cop hem aparcat el cotxe al 3r pàrking passada la barrera, ja que en aquesta època de l'any l'accés nomès es tanca si s'omplen els pàrkings...i no és el cas ni molt menys. Encara hauriem pogut anar fins al pàrking número 5, però llavors ja et perds el pont de Valentí... jo crec que el P3 perfecte. El camí està igual, només varia l'encant dels colors de tardor, una mica més de fred, i no poder-se banyar al Salt del Brull (evidentment). La pujada ens ha durat 2h i 20 minuts des del pàrking 3, ja que amb les criaturies els corriols es feien molt lents en alguns punts, i els passos de riu també. Cal tenir-ho present... jo pensava que amb dues horetes faríem. De baixada, vam fer grups, i nosaltres vam tornar en 2h15' fent el Salt del Brull i baixant pel Salt de la Núvia (les vistes són meravelloses).
No me'n cansaré mai d'aquesta excursió ni d'aconsellar-la a tothom perquè és molt fàcil i té unes vistes i uns racons màgics i meravellosos, i el quadre de Sant Aniol, l'ermita, les runes de l'hostal i la font em sembla un dels llocs més encantadors que conec.