El Montalt

Fet el dimarts 29 de desembre de 2009

Sortida: Font de la Lorita (Llavaneres). Una mica més amunt de l'Ajuntament, passant per davant la policia local, hi ha un parking de sorra. Es pot aparcar allà, i caminant amunt es passa per merendero amb una font (Lorita), on ja trobem pals indicadors. De fet, una miqueta més amunt, on hi ha un gran pi, hi ha més indicadors, i un mapa de la ruta.
Temps: 4h30min... però amb molt de temps perduts buscant camins i marques. Segurament el mateix recorregut sabent on vaig li trec mitja hora o tres quarts.
Distància: Ni idea. En teoria, de Llavaneres al Montals, uns 8 km, però la volta que he fet... en fi, suposo que uns 16 km segur que els he fet.
Recorregut: Seguim recorrent vells camins d'infantesa... tot i que jo crec que al Montalt no havia pujat mai. Ruta massa llarga i avorrida en alguns moments que em porta fins al Montalt, amb penes i treballs, on no havia estat mai. Grans vistes des del Montalt, i també des del camí que porta cap a la Ferradura. Intento seguir la Ruta de les Viles, camí suposadament marcat per aquesta mena de Consorci que han creat Llavaneres, Sant Vicenç i Arenys, però que no està gens marcat, només hi ha pals indicadors, i finalment em fan perdre el camí a Supermaresme. Resumint el camí, surto de la font de la Lorita, pujo pels camins indicats en la direcció Montalt, variant dels 11 pins, arribo a la part alta de Supermaresme, vaig fins a Can Montalt... allà el camí directe està tallat, per tant, baixo fins la Hípica de Llavaneres, i des d'allà enfilo la pista que surt just davant, que puja fins una altra pista més gran que planeja fins a la Roca de la Ferradura. D'allà pujo al Montalt, i de baixada a la Ferradura, enlloc de tornar enrera, des d'allà segueixo la pista que va a petar gairebé a la Creu de Rupit. Vaig cap a la font del Malpàs, i segueixo, i trenco a l'esquerra per baixar fins a Llaveneres passant per l'ermita de Santa Mònica, que es fa molt llarg, i d'allà avalls fins a la Lorita.
Links: podeu veure més fotos clicant aquí

Descripció: Tot i que la guia diu que la ruta de les viles està marcada amb pintura groga, jo no he vist ni una sola taca de pintura en tot el camí. Pals indicadors fins que desapareixen... no fiar-se.
Surto de la Font de la Lorita, en tres minuts travesso el merendero, segeuxo el corriol fins una petita explanada amb un gran Pi, cruïlla de camins, pal indicador, mapa de la ruta (puf). Agafo cap a la dreta, seguint la "variant dels Onze pins"; segueixo el passeig del Eucaliptus, agafo el passeig dels Onze pins, tot ben indicat, cap problema.
30' Un pal indicador trencat sembla assenyalar un corriol que s'endinsa al bosc a la dreta. Està misteriosament trencat justament l'indicador que ens interessa... però es veu que es cap aquí. De fet, deu minuts després apareixen un parell de pals indicadors més. Aquesta part és la que més m'agrada del camí, un petit corriol travessant un bosc. Ara m'ho crec que estic a la muntanya!
45' Surto del Corriol a la part superior de la Urbanització Supermaresme, al pal indicador posa "Rocs d'en Magí". Busco algun altre pal indicador, i no n'hi ha cap. No es veu cap camí... Faig unes quantes voltes per aquells carrers, i finalment en un carrer sense sortida que gira a la meva esquerra hi ha un camí que diu "Finca Can Montalt. Particular. Prohibit el pas". Jo sé que Can Montalt està al peu del Montalt, per tant, m'hi fico...
1h Arribo a Can Montalt. Tinc el Montalt davant dels meus morros... Tots els camins estàn tancats, vallats, etc. No veig camins. Decidit a no tornar enrera, desfaig una mica el camí de Can Montalt, i trobo a mà dreta un corriol que baixa cap al sot que forma la riera (anant cap a Can Montalt, és mà esquerra, clar). El corriol es va tancant molt, molt, i baixa molt... massa! I no m'anima massa... però finalment va a parar a una pista, giro a la dreta i... trobo una cadena que torna a dir-me que estic a can Montalt i que és particular. Però a l'altra banda de la cadena hi ha pista asfaltada, i m'hi poso, i la segueixo cap a l'esquerra, iva baixant. Tinc clar que anant per aquí arribaré al peu del Montalt, no sé a quina alçada, però estic perfectament orientat.
1h30 Centre Equestre de Llavaneres. Fantàstic. He tornat molt enrera... just davant del centre, a la meva dreta, hi ha una pista que s'enfila... i estic segur que m'acostarà al Montalt. Doncs vinga amunt. Vorejo una mena d'urbanització que es diu Masies de Llavaneres, una mica desolat. La pista és ampla, però puja com una mala cosa, vertical com ella sola. Foto una suada de collons.
1h50' Cruïlla amb una pista més gran. La segueixo cap a la dreta. Estic segur que em durà a la roca de la Ferradura. Un ciclista molt amable m'ho confirma.
2h05' Roca de la Ferradura (foto). Cruïlla de camins. Tornen a haver-hi pals indicadors. A bones hores!!! Uns metres abans de la cruïlla, a mà esquerra, he vist un corriol que semba que s'enfila tieso cap al cim... i encerto.
2h15' El Montalt. Grans vistes de tot el litoral. El dia és prou bo tot i les previsions, i veig perfectament des d'Arenys fins Mataró (foto) i més enllà. Miro els pessebres (n'hi ha molts!!!), faig una foto a la senyera (foto), escric la nota a la llibreta, i menjo, que m'ho he guanyat. Més de dues hores per arribar al Montalt... quina vergonya!

2h30 torno a baixar cap a la ferradura. D'allà agafo la pista que segueix recte fent una lleugera baixada, la única que els pals indicadors no donen direcció (vaia tela). Em durà fins la creu de Rupit. Podria baixar per on he vingut, però em fa molt de pal! Per tant, decideixo anar pel malpàs i baixar per alguna de les pistes que van fins a Llavaneres, encara que no les recordo massa. Per tant, cap a la Creu de Rupit.

2h50' Arribo a la pista del GR-92, la dels bons homes, que porta fins la creu de Rupit uns metres més amunt, però jo giro a l'esquerra per baixar fins al Malpàs. Just abans hi ha una explanada amb un gran pi, on es pot aparcar, i em trobo gent coneguda. Segurament, Teresa, et referies a aquest punt quan m'explicaves des d'on va pujar al Montalt... oi? Només cal seguir les marques del GR per anar fent, però la pista no té pèrdua.
3h25' Hi ha una cruïlla a l'esquerra d'on surten tres camins. No sé ben bé on van, però miro d'intuir i agafo el que va més a la dreta. Els altres em dona la impressió que tornen enrera. La pista és agradable, perquè baixa suaument faldejant, fent grans esses, i estic sol com un mussol, no hi ha cotxes, ni soroll... Poc després d'agafar-la passa molt aprop duna altra gran pista que baixa en picat... pero jo segueixo per la meva (segurament, hagués anat millor per l'altra). No té pèrdua, no hi ha cruïlles que despistin... però al final és massa llarga i pesada i m'avorreix!
4h05' Arribo a l'ermita de Santa Mònica. Ja he descobert on anava aquesta pista, doncs. Xapadíssima, clar. Un dimarts al matí, què vols. Just a continuació, el camí cau a la pista que porta a la Hípica cap a mà esquerra (un altre cop no!!!) o a la dreta, sense pèrdua, baixa fins a Llavaneres. Fins i tot encara trobo algun pal indicador. Moltes gràcies, ara ja hi sé!!!

4h20' Arribo a la Cruïlla del Gran pi, on em torno a mirar el putu mapa a veure que coi m'ha passat a Supermaresme... i no m'hi aclareixo tampoc... en fi, no ens hi farem mala sang. Tampoc ha estat malament.

Resumint, que per pujar al Montalt no cal donar tanta volta com he fet jo, és qüestió de saber com trencar per superMaresme... o sinó anar-hi pel Malpàs, i aire. I també per baixar del Malpàs a Mataró, provaré una altra pista un altre dia, que la de Santa Monica m'ha avorrit un mazo. I sinó, doncs la clàssica Cornisa, què vols.