Mataró - Creu de Rupit per Gr83

Fet el dimarts 8 de desembre de 2009
Punt de sortida: Platja de Mataró (o camí de les cinc sènies directament)
Durada: 2'35h només anada, 2h15 baixada. Parades incloses. Anava sol, i per tant, he anat molt ràpid, sobretot per baixar, tot i la parada al turó d'Onofre Arnau.
Distància: Segons la guia, he fet uns 11 km d'anada... i com que he tornat pel mateix camí, doncs clar, 22 km.

Descripció: Com que no hi havia cap opció millor a fer, m'atreia feia temps la idea de tornar a passar pels camins que havíem patejat mil vegades petits, amb l'esplai, el cole, l'associació, o en bici, o com fos. Quan vaig saber que el GR-83, conegut com Camí del Nord o del Canigó, sortia de Mataró i passava per les ermites de Mata, Malpàs, Creu de Rupit, etc. vaig pensar que algun dia faria aquesta part com als vells temps. D'altra banda, també em feia gràcia veure per quins racons de la nostra encantadora ciutat de Mataró s'atrevien a fer passar un GR...
Resumint, que a les 7 del matí, fosca nit, sortia de casa camí de les cinc sènies, i a les 12 tornava ser a casa. El camí és fàcil, hi ha pujades, però són curtes, i el camí es manté força estable tota l'estona. En general, no podríem dir que és una ruta bonica. Tret dels voltants de les ermites, molta pista, alguna molt feixuga (fins al Malpàs)... de fet, segurament no és el millor camí per fer tot això, però mira, ja he tastat el GR per Mataró.

Itinerari: No detallo massa les cruïlles, perquè el camí està perfectament senyalitzat, i gairebé enlloc hi ha confusió possible. Per tant, descric el que veig.
Surto de Ronda Cervantes a l'alçada de Ronda Alfons X el savi, just on hi ha el principi del camí rural de les Cinc Sènies, i un pal senyalitzador del GR que ens hi encara. Són les 7 del matí, és fosc... i fa un mica de por el cami, la veritat.
En vint minuts el camí ens duu sense problemes fins al Turó d'Onofre Arnau, pujant per un corriol que sembla de muntaya de veritat (qui ho hauria de dir). Es pot arribar al cim del turó per un corriol que surt a la dreta a l'esplanada on hi ha de nou pals indicadors... però hi ha tres gossos solts que em borden com posseïts, i jo que sóc un cagat, passo de pujar fins dalt. Cagun dena...
Agafem una pista ampla que passa per damunt l'autopista i va tirant amunt fins que creua la carretera de Mata per la Fornenca (bones vistes), i seguim recte enfilant cap a les ermites. Aquest és el troç més bonic de camí, ja que és un corriol que va pujant fins a l'ermita de Sant Miquel (foto feta de baixada), amb algun racó molt bonic com ara un pont, i he fet l'horeta de camí. Aquí torna a haver-hi dos gossos folls que no em deixen acostar a l'ermita... jolín!
Quinze minuts més i arribem a l'ermita de Sant Martí de Mata, on m'aturo a fer un moç, i mirar les vistes de Mataró, que estan prou bé des d'aquí, encara que s'està aixecant una mica brutot el dia.
A partir d'aquí, gairebé tot el camí és una pista infame on em trobo uns tres mil ciclistes, uns dos mil motoristes, dues dotzenes de quads... i 3 senderistes (mitjana de 63 anys i mig... puf). Tot deuen pensar... on va aquest dròpol a preu per una pista on podria passar un trailer de gozán?
De totes formes, el primer tram està prou bé, enmig de bosc prou tancat. Trigo una horeta en arribar a la font del Malpàs (foto) sense pèrdua i ben marcat (pintura i fites metàliques). Porto 2 hores i 15 minuts. Aquest última mitja hora és la més pal.
Com que em trobo prou bé, decideixo anar fins la creu de Rupit, on només he estat una vegada, i trigo 15 minuts, si fa no fa. Aquest lloc és una cruïlla de camins de l'infern on sec a menjar el meu entrepanet de bull deliciós, i van passant, motos, i ciclistes, i motos, i quads, i 4x4... maaaare meva. Total, he trigat 2 hores 35 minuts fins aquí. He anat molt ràpid... ja ho sé, és el que passa quan un va sol. La guía oficial em diu que havia d'haver trigat 3h5min.

La baixada la faig encara més ràpid, trigo 2h 15 minuts a tornar a casa, i encara hagués estat menys, però ara sí que de baixada he pujat al cim del Turó d'Onofre Arnau (sense gossos pollosos)... i vés per on, que ha valgut la pena; com que el dia s'ha aclarit, unes vistes collonudes de Mataró i més enllà (foto), i de Llavaneres i més enllà. He quedat parat.. a 20 minuts de casa hi ha un mirador que ni coneixia. Algo bo m'ha descobert el GR. Total, 5 hores.
Per cert, que només sortir de la Creu de Rupit veig que hi ha un pista que enfila cap a l'esquerra amb un vell indicador que posa "roca de Ferradura"... ja m'informaré, però si no vaig errat, això està de camí del Montalt, que també vull fer aviat.

En fi, una excursió que, feta en grup, segur que es triga molt més, quan un va sol, ja se sap. I segurament val la pena baixar per algun altre lloc (Llavaneres, o Arenys de Munt), però no conec massa la zona, i clar, anant sol... doncs com que no. Un altre dia ja veurem.