Gipuzkoa (Euskadi)

Estada del 9 al 13 d'agost de 2010. Allotjat a l'hotel Gurutze-Beri a Oiartzun.
Amb una visita de quatre dies no s'abasta la magnitud d'una regió tan meravellosa, però resumeixo impressions i coses que hem fet.
Gipuzkoa és una regió encantadora per la seva barreja de ciutat cosmopolita i industrial (Donostia, Errenteria..) amb regió d'una bellesa natural impressionant (Jaizkibel, parc Aiako Harria, Sierra de Aralar, tota la costa...). Val la pena perdre's per les carreteretes de muntanya... tot i que corres el risc d'embolicar-te en zones industrials i pàrams deshabitats sense cap gràcia. És l'encant de la zona... Sobretot hem fet ciutats i pobles, i de natura, només per accident...

Coses per no perdre's:
Donostia - San Sebastian: imprescindible, evidentment. Molt interessant agafar visita guiada al casc antic a l'oficina de turisme (11'30 del matí, 8 €, no sé quan a la tarda). Les dues catedrals, la plaça i el mercat, el més interessant... de fet, el casc antic no és dels més encantadors que hem vist, ja que està tot molt renovat. De fet, possiblement sigui més atractiva la zona de "l'eixample", per sota el casc antic, pels voltants de la catedral "nova", amb cases noucentistes, romàntiques, senyorials, antics palaus, places i avingudes arbrades peatonals... Els casc antic serveix pel que serveix: per fer pintxos com bojos! A més de la qualitat dels pintxos, i el bon preu, l'encant de la passejada nocturna de bar en bar pels carrers del casc antic dóna sentit a una vista a Donostia. Hem acabat anant totes les nits a sopar-hi pintxos, encara que fos pagant aparcament... No oblidar-se pujar amb funicular al Monte Igeldo i veure les meravelloses vistes (foto) des del desangelat i trasnochat parc d'atraccions. (autobús 16 parada Plaza Funicular, funicular 2'60 pujar i baixar). I, és clar, la immensa platja de la Concha, amb tot el seu "snobisme" i mite de famoseo... tot i que no és dels platges que més de gust em ve per banyar.
Consell per anar-hi amb cotxe: Tot és zona blava, per tant, si no vols pagar pàrking, a les afores. Nosaltres vam aparcar a la zona d'Ondarreta (entrada per Donostia Oeste), al voltant de NH Hotel, zona universitària, i llavors... o bé una "passejada" de 45 minuts fins al centre (passant per les platges, això sí, molt bonic) o bé autobús número 5 o 25 cap al centre.

Pasaia Donibane: Costa oriental de Donostia, seguir N-1 i sortir per Pasaia. Preciós poble pesquer amb un llarg carrer únic farcit de carrerons, túnels, escaletes, sortides al mar, palauets, esglésies, i cases pesqueres amb precioses balconades que miren al mar. El passeig continua fins al final de la badia, vistes paradisíaques. Impagable cervesa a la plaça (foto) amb els balcons darrera i el port davant. Hi ha un vaixell que uneix les dues bandes del port (San Pedro-Donibane), però no el vam pillar. Visita imprescindible d'una tarda.

Hondarríbia: costa oriental de Donostia, N-1 sortida Hondarríbia... però val molt la pena sortir per Lezo i agafar la petita carretera que puja a l'alto de Jaizkibel i gaudir d'uns 15 km de carretera de muntanya amb unes vistes sensacionals de la costa. Poble que conserva carrers, palaus i cases de més de 500 anys; sorpren per la sensació que tan m'agrada de "temps aturat", la quantitat de carrers que formen l'ampli casc antic, i l'antiguitat que transmet tot el conjunt. Miris on miris, cases, palaus, escuts, muralles, baluarts, portes d'accés... una passada. A l'oficina de turisme (plaza de Armas) donen un mapa per visitar molt ben fet i molt complert. Visita guiada a les 12'30, però no l'hem fet. Val la pena també baixar al barri mariner, i evitar els carrers de primera línia de mar (hotels) i ficar-se al carrers de dins, amb autèntic ambient mariner. Visita d'un matí ben bo.

Oñati: Poble més a l'interior, cal seguir la N-1 o l'A-8 direcció Bilbao, i sortir direcció Bergara. Uns 45 minuts des de Donostia. Sorpenent poble farcit de construccions bellíssimes, palaus (foto), i una universitat del segle XVI que tira enrera. A l'oficina de turisme donen un bon mapa per fer la visita, però cal fer la visita guiada a les 12'30 que entra a l'espectacular Església amb un claustre damunt d'un riu (únic!!!) i tota l'explicació de l'edifici de l'universitat i algunes parts interiors. Val molt la pena el viatge.

Sagardoetxea (museu de la sidra), Astigarraga: a 10 minuts curts de Donosti, direcció Hernani. Molt interessant museu a la capital de la sidra (hi ha 19 sidreries al voltant del poble), amb una explicació molt complerta i molt pedagògica del procés, amb una guia excel·lent, una visita "pràctica" per la muntanyeta del costat per veure els pomers, i fer algun experiment amb antics aparells de fabricació de sidra, i una divertida cata final de dos tipus de sidra, most, i un licor de poma de 3500 graus (com a mínim) que crema fins al còlon. Val 3 o 4 euros, val molt la pena! Web: Sagardoetexea.

Mina d'Arditurri (Oiartzun): Des d'Oiartzun, agafar la carretera direcció Lesaka, però ja està ben indicat a tot arreu amb el nom Arditurri i cartells marrons. A l'entrada del parc natural, espectacular.... ESPECTACULAR, repeteixo, visita a unes antigues mines explotades des de fa més de 2000 anys pels romans, i tancades al 1984. S'han adequat dues enormes galeries per poder-les visitar, i és absolutament corprenedor (foto). Et posen un casc, unes botes d'aigua i una llanterna, i vinga cap a dins. Hi ha dos tipus de visita, val la pena agafar la "aventura" (6€, 75 minuts), que tampoc té res d'aventura, però has de baixar i pujar escales, ajupir-te en alguns casos, i passar passadissos amb aigua fins als tormells. Molt pedagògic, guies excel·lents, il·luminació, audiovisual, centre d'interpretació... hi vam anar perquè plovia i no podíem visitar, i estem segurs d'haver fet una de les millors visites que es pot fer. Web: Arditurri

També hem visitat, no tan destacat: Getaria (poble costaner turístic amb un casc antic interessant), Ordizia (poble amb històric mercat els dimecres on es posen els preus als productes per tot Euskadi), Errenteria (casc històric petit i no massa interessant, però bonic passeig amb terrasses al costat del riu), Oiartzun (poble amb una preciosa plaça i una gran església fortificada que no vam poder visitar).

Menjar: Res a dir, cada vespre cotxe i cap al Viejo de Donostia a menjar pintxos. Tots són bons a tot arreu, i a un preu semblant (entre 1'80 i 2 euros pintxo, tot i que em consta que quan no és agost és més econòmic). Nosaltres ens vam centrar en el Txondorra, Gastarain, i sobretot, el Bartolo, on pots arribar a seure i la varietat és inabastable. La gràcia, però, és anar fent... no crec que hi hagi llocs dolents, com a molt, pots trobar llocs amb pintxos poc originals, però dolents... això no existeix.
Com a restaurant, "Fortaleza": A la carretereta que va d'Oiartzun a Lesaka (i que també porta al parc natural d'Aiako i a les mines d'Arditurri), a 5 minutets d'Oiartzun. Està a peu de carretera, té un parking, i fan un menú excel·lent de 9 euros al migdia, i uns plats combinats "al gust" (tu tries ingredients) i racions a la nit. Molt concorregut... per alguna cosa serà.