Excursió a les Illes Elafites (Dalmàcia Sud)

El vaixell d'en Karmelo

 Feta el dia 10 d'octubre de 2010 durant l'estada a Dubrovnik del Pont del Pilar.

Un cop visitat Dubrovnik, vam començar a buscar coses per fer al voltant. Gairebé per accident vam agafar una excursió organitzada des de l'Hotel, on un vaixell ens duia des de les 9 del matí fins a les 6 de la tarda per tres illes de l'arxipèlag de les Elafites, format per 6 o 7 illes de la costa de Dalmàcia del Sud. Aquesta ruta l'ofereixen molts operadors locals (n'hi ha dotzenes), però és especialment interessant aquesta... Al tiquet posa Katarina-68SO kap. Karmelo Cvjetkovic... però no sé si el Katarina aquest és l'empresa, o què coi... o sigui que si no és a la mateixa recepció de l'hotel, no tinc ni idea com fer aquesta ruta amb el mateix capità.... que és el que val la pena. Vam pagar 150 kuna cadascú, que al canvi, són uns 21 euros i poc... visca la temporada baixa.

Ens va sorprendre el bon capità Karmelo, una home afable, de la terra, que viu a una de les illes precisament, i que ens va explicar que havia voltat tot el món amb grans vaixells de càrrega... i que ara estava fent això com a mig retir. Ens va tractar d'una forma entranyable i propera, i ens va posar begudes, fruita i galetes per tot el viatge.

Vista d'una part de la costa de Lopud

La visita a les illes és brutal: a Lopud cal fer el camí de ronda que travessa el port i se'n va fins la punta de l'illa per veure les vistes al mar i a la costa Dàlmata, i si es pot, travessar l'illa per arribar a la platja que hi ha a l'altra banda. Estan prohibits els cotxes... increible. Màxim, elèctrics. Un petit paradís. Sipan és molt més gran, només vam veure el port fortificat, molt xulo... i una casa d'un veí. Després ho explico... i per últim Kolocep, un altre petit paradís d'aigues verges, petites platges, i poble encantador per passejar i descansar. Vistes sensacionals un altre cop cap a tot arreu.

Arribada al port de Sipan

El Capità Karmelo

La gran sorpresa del tema és que el tiquet inclou el dinar a la Casa del Capità... i pensàvem que això seria un restaurant. Però no! Era la casa del capità! Mentre feiem la visita a una de les illes, un company seu li va pescar 5 tonyines petites que encara cuejaven, i també duia una gran bossa de musclos... ens va dur a casa seva, una barraca al mig de l'illa, on la seva dona i el seu fill (suposem) ens van fer el dinar! Vam seure al porxo en una llarga taula, envoltats de gats i abelles, i ens van posar pa, pernil i formatge, vi blanc, vi rosat, aigua, un beuratge tipus orujo infumable, una sopa deliciosa, una quantitat infame de musclos, i davant nostre van netejar i tallar les tonyines que van fer a la brasa allà mateix... i de postre, bunyols i cafè. Tot exquisit, i nosaltres a rebentar. El que va sobrar, li van donar als gats... i després va sortir l'home amb un acordió i ens va dedicar una canço típica d'allà (suposo), amb més gràcia que qualitat, i es va guanyar una ovació de gala. Fins i tot vam acabar coneixent els seus nets. Impagable.

Si mai aneu per allà, mireu de fer aquesta excursió amb aquest home. Una de les millors experiències vacacionals que hem tingut! Visca el Capità Karmelo!!!