8/12/10

Port de la Selva - Cap de Creus - Cadaqués.

Feta el Pont de la Puríssima 2010
Des del camí vell de Cadaqués, amb el Far al fooooons.
Descripció: ruta no circular, llarga però sense grans desnivells, tot i que és una mica trencacames per combinar pujades i baixades, algunes intenses. És una ruta molt distreta, ja que combina paratges boscosos, vistes a la meravellosa costa del Cap de Creus i les seves cales, camps de vinyes i d'olivera, ruines d'antics masos i ermites milenàries... tot un regal pels excursionistes. A més, és una ruta solitària fora de la època punta d'estiu, i es nota perquè alguna part del camí està poc trepitjada... un plaer també. És una ruta perfecte per conèixer realment el Cap de Creus en persona, amb tota la seva amplitud, i no només per les fotos que veiem o el que ens expliquen. A més, té la curiositat de ser el punt final (o inicial, clar) del famós GR11, que creua els Pirineus de Cap de Creus a Irún.
Temps i distància: Vam sortir de Port de la Selva a les 8h20' del matí, i vam arribar a l'ermita de Sant Baldiri de Cadaqués cap a les 16h. Per tant, gairebé 8 hores en total. Si hi descomptem les parades que vam fer per dinar, esmorzar, cerveseta al far, i altres punts estratègics, calculem que vam estar caminant unes 6 hores... i en algun moment a un ritme molt alt. Segons les guies de recorreguts, totes coincideixen en que la suma de les dues parts del recorregut (fins al far, i fins a Cadaqués) fan uns 26 km. De totes maneres, tot i que sembli molt, el terreny permet que es faci sense massa dificultat, de fet, tots vam arribar prou frescos al final.  
Punt de sortida: Aparquem el cotxe a Port de la Selva, ben a prop del mar, i voregem el port deixant el mar a la nostra esquerra. Al final del passeig ja trobarem una primera balissa de fusta amb la marca del GR11, tot i que el camí continua encara asfaltat uns 20 minuts més. Com que no és una ruta circular, cal deixar un seogn cotxe a Cadaqués, on arribarem, o bé mirar el transport públic de Cadaqués a Port de la Selva a Sarfa
Recorregut: Seguim el GR11 des del principi fins al final. Recentment, hi ha un tram del GR11 que han desviat del recorregut original, però nosaltres anirem per l'antic, ja que passa per Cala Taballera, i el GR nou no ho fa (¿¿¿incomprensible????). Per tant, hi ha dos punts de possible confusió per aquesta raó, on deixem i on retrobem el GR, que detallarem amb compte a la descripció. De totes maneres, no té pèrdua en general.

Ruines del conjunt de Sant Baldri (ermita, torre, etc.)
Descripció: Sortim de Port de la Selva deixant el mar a la nostra esquerra i resseguint el passeig marítim, just on acaba ja trobem la primera marca de GR11, i la seguim. Fems uns 20-25 minuts de carrer asfaltat, amb trànsit limitat, i tot i que hi ha cruïlles les marques són bones i no hi ha problema. Agafem ja pista de sorra, i ens anem endinsant al Parc, deixant unes vistes precioses de les primeres cales a mà esquerra, fins que perdem vista al mar. Travessant boscos i ruines de masos antics, arribem en 1h a les ruines de Sant Baldiri, un fantàstic racó amb una antiga ermita, una torre de vigilància, i restes d'altres edificacions. Un lloc preciós on seure a reposar una estona i traslladar-se 15 segles enrera amb la imaginació. Fins aquí hem fet una pujada continuada, tot i que no molt dura. El camí continua fet un corriol deliciós, ara molt més planer, tot i que irregular... 
Una mica més endavant arribem a una pista forestal. L'antic GR11 girava a l'esquerra per aquesta pista, però la nova ruta travessa la pista i segueix recte. Nosaltres girem a l'esquerra per seguir la ruta antiga, i passarem a tocar del MAs Paltre. Ara hi ha marques grogues que ens guiaran, i si ens hi fixem, veurem com les marques grogues i unes sospitoses taques blanques amaguen les antigues marques del GR. Val molt la pena agafar aquesta variant.
La pista ens porta fàcilment fins a la part superior de la Cala Taballera, en uns 45 minuts, després de passar pel Mas Paltre, que es pot veure habitat. La vista aquí ja és fantàstica, hi ha un aparcament de bicis, i una mica a l'esquerra continua el camí que ara baixa en picat entremig de pedres soltes fins a la mateixa platja de la Cala. En una horeta ja hi som, i aquí cal fer una bon aturada per gaudir d'un lloc absolutament meravellós, i a més, ara solitari i tranquilíssim, que fa fredar. Un regal de la natura, un lloc de contemplació. la Cala Taballera.
Per trobar el camí que continua des d'aquí cal travessar la platja a pet d'ones mirant les roques que tindrem a mà dreta. La cala té dues platges separades per unes roques, per trobar el camí no hem d'anar fins l'altra platgeta! Aixecant la vista una mica amunt veurem una marca groga i ja s'endevina el corriol que puja. Ens hem d'enfilar per aquí i ja veurem fàcilment el camí. Nosaltres casi no el trobem perquè vam saltar les roques que separen les dues platges i buscàvem el camí per la platja petita.
Cala Taballera des del camí de sortida de la Cala.
Enfilant per les roques, tornem a trobar corriol que ens porta vorejant la part superior de Cala Taballera. Des d'aquí les vistes són les millors de tot el dia. Espectacular vista de la cala i de la costa, i en algun punt on surt alguna roca, fins i tot la platja. Aturada obligatòria a fer fotos o simplement mirar i mirar i mirar. Seguim pel camí, que acaba convertint-se en pista i deixa a la dreta el Mas Birba, en plena activitat i habitat. En tot aquest tram trobem roques erosionades pel vent que fan unes formes fantasmagòriques i màgiques molt curioses. Una mica més endavant hem de vigilar amb un parell de punts dubtosos pel camí.
Passat el Mas Birba, al cap d'uns 5-10 minuts, trobem una cruïlla que no està indicada. Hem de girar a l'esquerra i no deixar aquesta pista que es veu més marcada tot i que apareix algun trencall dubtos i alguna indicació confusa una mica més a la dreta. Si no deixem aquesta pista, retrobarem en pocs metres les marques del GR11, és a dir, ens reincorporem al "camí oficial". En 5 minuts arribem a una tanca, que és el nostre senyal de que estem en bon camí, juntament amb les marques GR. 
La pista va pujant i baixant, ara amb més tendència a enfilar, i  de lluny ja entreveiem el Far de Cap de Creus. Passem les ruines d'alguns masos, on destaca el de Rabassers de Dalt, que ens queda a la dreta una mica elevat, i més avall ens queda a l'esquerra els de Rabassers de Baix, que es veu cuidat i net, sembla habitat.
Aquí trobem un pal indicador just on creuem una pista transversal.L'indicador del pal no és massa clar, nosaltres hem de seguir recte el nostre camí, ni dreta ni esquerra, potser pel camí que sembla menys evident, després ja ho serà.
Vistes cap a Cadaqués des del Far.
Ara ja agafarem la carretera, i comença la part més "pal" de totes. Ens queden uns 3km d'asfalt fins al far. Deixem a mà esquerra les restes del que va ser el famós Meditarrenée, club de vacances francès en zona privilegiada que ha estat derruit aquest darrer any. Arribem al Far després de fer un total de 4h45', unes 4 hores si hi treiem les aturades. No hi ha res a dir sobre el Far: unes visten fredants del Cap de Creus direcció Cadaqués, una cervesa al bar amb vistes a les cales... un lloc màgic, llàstima de la gentada... i això que avui no n'hi ha tanta!
I ara comença el tram final de l'excursió. Hem fet uns 17 km, i ens queden uns 9 per arribar a Cadaqués. Hi anirem per l'anomenat "camí vell de Cadaqués", que va vorejant les cales, travessant oliveres, carenant petits turons, seguint pistes i corriols... un camí variat i divertidíssim que gaudim com nens petits.
Per agafar el camí vell de Cadaqués baixem del far per on hem vingut, desfem dos o tres revols de la carretera, i en una recta on hi ha tanques de fusta als costats, hi ha un pal indicador que ens fa baixar en picat cap al marge esquerra fins que el sender es multiplica. Agafem el més evident, que puja amunt a la dreta, i està empedrat. No hi ha pèrdua en tota l'estona, tot i que no trobarem cap més marca, fins que arribem a una pista que travessarem i seguirem recte, vorejant propietats privades. Enmig de la pista, llavors reapareixen les marques grogues, que ens fan deixar la pista i tornar a un corriol, i ja no les perdem en tota l'estona: marques grogues i pals.
En qüestió d'una horeta arribem a una pista, que creuarem i seguirem recte, i de tant en tant anirem creuant la carretera, tot i que no molesta gaire. Arribem a Port Lligat després de 1h45' de sortir del far, amb un tram final de camí una mica més lletjot. Novament, racó paradisíac en aquesta època de l'any. Des del pàrking de Port Lligat girem a la dreta per la forta pujada que ens du fins al tram final de carretera que en deu minuts ens porta a l'ermita de Sant Baldiri, ja a Cadaqués, on acaba el nostre recorregut. Deuen quedar uns 20 minuts fins al centre de Cadaqués, però nosaltres ja ens quedem aquí. Fantàstic!
Aquí toca quedar-se a dormir per tornar l'endemà cap a Port de la Selva (via GR92, per no repetir, unes 3 h), o bé si hem deixat aquí un cotxe, doncs agafar-lo i cap a Port de la Selva.

1 comentari:

Babunski ha dit...

Jo de rutes caminant no en tinc ni idea... però de restaurants de Cadaqués els que vulguis!